Dos projectes i una lesió

No tenia gaire clar com enfocar aquesta entrada. A vegades costa trobar el puntet d’inspiració per parlar un altre cop d’encadenaments, projectes o nous sectors visitats, i no repetir-se. A veure com ho lliguem això.
El passat dimecres a arrel de la proposta que em fa el David finalment conec El Falcó (Arbolí). Una primera visita curta en la que només vam provar Pere Mata 6c. Però les sensacions no podien ser millors… Després d’un pegue per posar les cintes i provar la via sense gaires pretensions veig que és factible i que pot sortir. Al segon intent escalo a bon ritme i arribo bé de forces al crux. Aquí el cap em juga una mala passada i per falta de confiança volo abans de caçar la presa clau. El crit que vaig fer el debien sentir fins i tot a Siurana. Disculpin les molèsties. Descarto el tercer intent i la via es converteix en un projecte molt molt motivant. Durant la resta del dia no deixo de pensar en el moviment que he fallat. Argh!!
Per no marxar de buit cap a casa al menys encadeno St. Canut 6b a El Cremat, sector on acabem el dia fent uns quants metres més.

Un peu de via amb vistes

Al dia següent, dijous, quedo amb el Jose. Porta dues setmanes sense roca per culpa d’un maleït còlic i avui és la seva reentré. Fa temps que té ganes de conèixer la Siuranella est (Siurana) i no em costa gaire acceptar. Jo tampoc he estat mai i sobre el paper les vies semblen bones. La curta descripció que dona la guia de Siurana també motiva.
Comencem escalfant a El Cargol. L’imponent pilar ens ve de pas en l’aproximació i fem Purgandus populus 6a. Primer llarg d’una via que es converteix en 7a+ a partir de la R1. Bona per posar-se en situació.
Quan arribem a la Siuranella est encara toca el sol però a partir del migdia -13.30/14h aproximadament- l’ombra fins i tot ens refresca més del compte. Aquí l’objectius és clar: provar Pocapena o Borderline, totes dues 6c.
Abans d’escollir una les dues fem Mucho papito 6b. El Jose la treu sense problemes al primer intent i jo necessito dos pegues per encadenar. El pas clau podriem dir que té truquillo. Em sembla una de les millors vies que he fet últimament. Recomanada.
Decidim provar Borderline. Trenta-cinc metres que s’inicien en un marcat esperó i que acaben en una placa tècnica. El Jose està motivadíssim després de tants dies sense escalar i li posa el punt vermell després de lluitar-la en l’última secció. Bona!

Jose a Mucho papito 6b

En el pegue que li dono jo m’emporto un bon regal. Després de veure com havia fet algun pas el company en l’intent a vista els primers metres surten bé. Apreto força però vaig fent. Arribo a un punt on m’he de recol.locar per arribar al primer repós i llavors… Zas! Em rellisca un peu, volo i sento una estrabada fortíssima al braç esquerre. Aquest cop el crit el debien sentir fins i tot al Falcó. Disculpin les molèsties de nou però és que el dolor va ser indescripitble. En un primer moment penso que m’he luxat l’hombro, però malgrat el dolor puc moure el braç. Cap al terra. He d’abandonar la via quan anava a pel rotpunkt o sigui que un altre projecte immediat i motivant.
Sento impotència però ara lo important és que la lesió no sigui greu. S’ha acabat el meu dia d’escalada, però puc fer de gri gri boy. El Jose em proposa anar al Pati, vol provar Viagraman 7a. Ja us ho deia, motivadíssim!
En cinc minuts ens plantem a la vira on comença la via. A l’esquerra un lolo prova Patí pa mí 8b i a la dreta un altre Prisa mata 7c+. Viagraman és un dels setens clàssics de Siurana i suau pel grau proposat segons la nova guia. La intenció del Jose és provar-la per veure com és i decidir si hi ha color. Va fent amb calma fins a un pas que es ressisteix més que la resta. Allà està el tomàquet. Després de tres o quatre caigudes aconsegueix superar-lo i d’allà a la R més o menys li surt bé. Baixa inflat però amb bones sensacions, objectiu a la vista.
Queden hores de llum però tenim suficient. Hidratació al càmping, planegem quan tornar –m’oloro que aviat- i cap a la jungla d’asfalt.
Passo una nit de gossos i de bon matí cap a urgències a Reus. Diagnòstic: distensió muscular i de lligaments. Antiinflamatoris, una setmana de repós (com a mínim) i inmobilització del braç recomanada. Podria haver sigut pitjor.
Espero que aquest contratemps no em condicioni a l’hora d’afrontar els dos projectes que han aparegut quasi sense voler aquesta setmana. Des de que vaig provar Allegro ma non troppo no m’havia motivat tant cap via, i ara són dues! S’acumula la feina però de moment paciència, les xapes no es mouran de lloc.