Montsant. L'Enderrocada

L'Enderrocada no és un dels sectors més populars del Monsant però amaga bones vies. S'arriba des d'Escala Dei per pista (més o menys en bones condicions) i des de l'aparcament no tardarem més de 15 minuts en arribar al peu de les primeres vies. A la part esquerra vies de placa curtes però intenses, al centre desploms pels més forts i a la dreta vies més llargues, tècniques i amb entrades exigents. Pau i tranquilitat garantides. Les ressenyes les trobareu a la guia Montsant Sud o a la nova Tarragona Climbs. 

Els Cogullons. Mola Roquerola

El passat dimecres fent una excursió circular per la Vall del Brugent vam passar per un dels sectors d’escalada de la zona dels Cogullons: Mola Roquerola. No he escalat mai per aquesta zona i hem va sorprendre molt aquesta fantàstica cinglera. 

Vies des del cinquè grau fins a 8b+. No passen dels 20-25m (la mitja està en uns 18m) i la roca a simple vista sembla de moltíssima qualitat. Bon equipament excepte en algunes vies amb material rovellat. Ah! I cap rastre de magnesi, per anar a vista de veritat! 

Hi han restriccions per nidificació de l’1 de gener al 30 de juny.

L’aproximació amb vehicle es pot fer des de Rojals agafant la pista que porta fins al refugi dels Cogullons (tancat actualment) o caminant des de Farena en una excursió d’uns 45 minuts per un costerut camí. 

Aquest sector juntament amb d’altres dels Cogullons (Les Gralles, Mas d’en Llort, etc…) apareixen ressenyats a la nova guia Tarragona Climbs. Bona actualització per una zona “oblidada” de les muntanyes de Prades. 

 Aquí teniu algunes imatges del sector… 

Montblanc. El Penitent

El Roquer del Penitent, conegut popularment com el Penitent, és una extensa cinglera calcàrea situada al barranc de la Pasquala, dins del terme municipal de Montblanc. El sector es va començar a desenvolupar l’any 2005 i fins pràcticament l’actualitat havia conservat l’etiqueta de secretiu, encara que molts escaladors de la zona el coneixien des de pràcticament els inicis. Ara, amb la publicació del monogràfic del Montsant, Prades i Mestral de la revista Vèrtex el sector veu la llum de forma oficial, i per coses del destí, aquesta publicació ha coincidit amb el llençament de la nova guia Tarragona Climbs que també l’inclou dins de l’extensa compilació que fa de tota la província. Com bé apunta l’article de Vèrtex, el Penitent té totes les característiques per convertir-se en un lloc popular. Esperem que tots els escaladors que el descobreixin ara respectin l’entorn, zones d’aparcament, etc. 

Alguns consells respecte a l’accés a tenir en compte… 

A la pista d’accés s’han fet obres darrerament i està en millors condicions però després de jornades de pluja la conducció amb turisme pot ser delicada. 

La zona per aparcar no és molt gran. Si no trobeu espai en els llocs indicats a les diverses ressenyes podeu aparcar en dos punts anteriors on trobareu blocs a l’esquerra de la pista. Des del primer bloc seguiu caminant per la pista i agafeu el segon corriol amb fita que surt a la dreta (25 minuts aprox fins a la part central de la paret). Des del segon bloc (zona de boulder) agafeu el primer corriol amb fita que surt a la dreta (20 minuts aprox fins a la part central de la paret). Abans d’arribar a la paret passareu per la Piràmide i en 5 minuts arribareu al Penitent. 

Segon bloc que trobareu a l'esquerra de la pista

La Piràmide

Zona d'escalada

Parets 1

Parets 2

Parets 3

Escalada esportiva a Tivissa. Moleta de Vilella

Un correu electrònic, un missatge a través de Facebook, … I fet! El passat divendres 12 vam coincidir uns quants escaladors per anar a conèixer un nou sector d’escalada esportiva a Tivissa. Amb motiu de la propera aparició d’una nova guia d’escalada a Tivissa, l’autor de la mateixa, equipador del sector i gran promotor de l’escalada a Tivissa, Josep Enric Castellnou, exercia d’amfitrió i ens presentava un sector en petit comitè.

Vistes des de la paret

La paret escollida rep el nom de la Moleta de Vilella i compta amb 18 vies orientades al sud i amb 6 orientades al nord/oest. Predomina el setè grau a la part central del mur i a esquerra i dreta trobarem vies a partir de 6b i un solitari Vè. La qualitat de la roca és bona o molt bona, tot i que encara es trenca alguna cosa. Recomanable l’ús del casc. La localització del sector és espectacular i es respira una pau difícil de trobar a altres escoles.

Detall de la part central del sector

Ens repartim ràpidament pel peu de via i en un moment hi ha sis o set vies muntades. Jo vaig fer el testimonial cinquè per començar; La Conca 6b, fissura atlètica amb roca abrassiva (no la vaig poder ni acabar…); 60 segles 6b+, placa tècnica de 30m; Via ferreta 6b+, més curta que l’anterior però més homogènea, amb regletes de regust siuranenc; i Té de roca 6b, slab amb un pas de truc sorpresa. 

l'Indi que mira 7a

Els companys més forts van encadenar setens com El misteri de les covetes 7a o l’Indi que mira 7a, i van deixar projectes per properes visites. Gran jornada d’escalada que ens deixa amb ganes de tornar ben aviat a aquesta i a altres parets tivissenques. Esperem amb impaciència la publicació de la guia! 

Nota: Podeu trobar ressenyes de moltes de les zones d’escalada a Tivissa al bar Missamaroi.

Tarragona climbs, nova guia d'escalada

Segons informa Dani Andrada al seu blog, el proper mes d'octubre sortirà a la venda la guia d'escalada Tarragona climbs. Amb aquesta publicació Pete O'Donovan i el mateix Andrada continuen la saga començada amb la ja clàssica Lleida climbs. 

La guia inclourà ressenyes de zones prou conegudes com Siurana, La Mussara o Margalef; algunes "oblidades" com Els Cogullons, que esperem serveixi per revitalitzar la zona; i altres pràcticament inèdites com Llaberia, Tivissa o El Penitent. 

Una compilació molt atractiva sobre el paper, i que tenint en compte la seva companya de col.lecció, segur que no decepciona.

 AQUÍ trobareu el review de la guia

Imatge extreta del blog de Dani Andrada

Siurana. Noves vies a l'Aparador

Sembla que el potencial de Siurana és infinit. Encara no fa ni un any que va aparèixer la guia del David Brascó però ja podria publicar-se un annex amb les novetats.
Aquí ja us explicava les novetats sobre Can Sumera. Una dotzena (o més) de noves vies per un mur que sembla que acabarà tenint un nom propi com a sector independent.
L’altre dia vaig descobrir que a l’Aparador -sector molt visitat a l’estiu gràcies al comfort que ofereix l’ombra- també hi havien novetats.
Entre la via L’heura 7c+ i Daniel Taupin 7a+ quatre noves vies. D’esquerra a dreta: La nit del lemur 8?, Beso de cobra 6c+ i La padrina ha canviat de doctrina 6a, les tres compartint entrada pel diedre. Just a la dreta d’aquesta última hi ha El hombre con cara de seta 6c (35m, 15s+R).
A banda d’aquestes quatre també s’han equipat un parell de vuitens a la placa central i ja té nom la via num. 24 que apareix com a projecte a la guia: Depredador.
Les que vam provar… La padrina ha canviat de doctrina 6a. Roca típica de cara obaga, amb líquen i relliscosa en algun punt. Es divideix en dues seccions. Primer diedre tècnic rebotós i després una fissura menys bona del que sembla des del terra. Ens va semblar durilla per ser només 6a.
El hombre con cara de seta 6c. Trenta-cinc metres de bona roca. Més o menys fàcil fins a un bon repós i llavors arriben les dificultats. Grau concentrat en els últims parabolts.
Amb aquestes vies s’amplia una mica el ventall de vies per sota del setè i vuitè grau en aquest sector i dona per un bon matí d’escalada fins que el sol entra passat el migdia.

Montsant. Racó del Vilar i Totxo Federico

Després del tour de projectes del dia anterior dissabte vam sortir a escalar per pur vici. Malgrat no estar al cent per cent millor que això que quedar-se al sofà.
Cordada de tres. Repetim el Roger i jo i es suma Óscar de Calla y sube pies. Nou company amb el que tornem a compartir escalades després de fer-ho per primer cop a la trobada siuranenca.
No ens decidim per on escalar i al final els enganyo per anar als Totxos de la Morera. Jo havia estat en una ocasió ja fa temps i tenia curiositat per conèixer una mica més la zona.
Fent la bonica aproximació al sector recordo totes les vegades que he passat per aquests camins per recórrer el Montsant, la meva muntanya predilecta.
En uns deu minuts caminant des de La Morera del Montsant ens plantem al Racó del Vilar. Un totxo amb vies de fins a quinze metres i dificultats que van del cinquè al setè grau.

Equipament clàssic a Burils 5

Aquí no hi deu venir gaire gent a escalar. Hi han poquíssimes restes de magnesi –per no dir gens- a les vies. Bon lloc per escalar en soledat, encara que anirem veient gent que passa pel camí proper, d’excursió o realitzant l’aproximació a la via ferrada.
El peu de via és molt cómode, apte per anar amb nens, i el paisatge que ens envolta espectacular, espessa vegetació i blocs. Sempre amb la serra del Montsant al fons, impassible, elegant.
Comencem escalfant amb Burils i Mephistopheles. Dos cinquens apretadets que ens posen ràpid a to. Masses dies escalant en calcari. L’únic que no es queixa és l’Óscar, que està més acostumat, ja que escala habitualment a Cabacés i Margalef. Tot i així encadenem sense problemes però ja veiem que suarem per treure alguna via més dura. Ens ho prendrem com un dia per millorar la tècnica.

Vista general del totxo del Racó del Vilar

Seguim en ordre de dreta a esquerra i ens posem a Frodo Bolsón de bolsón cerrado 6a. Quina entrada! Els forats són molt agressius. S’han de fer els moviments ràpid per sortir a caçar millors presses. Tant a l’Óscar com a mi ens costa dos pegues treure bé l’inici. Aquí no s’acaba tot. A mitja paret ens espera un bombet tirant de romos molt emocionant. No està malament la via no. El Roger veient el panorama passa de provar-la, aquest tipus d’escalada no li motiva gaire.
Ens mirem tots els 6b que hi han i a simple vista el més factible sembla Biela fluixa. No sabem si l’apreciació és bona o no però els cantos són més o menys evidents. Algun altre com Stagehand 6b sembla tenir una sortida molt dura a bloc i L’engany 6b deu tenir aquest nom per alguna cosa.

Óscar escalfant a Burils 5

Comença el Roger i ens adonem que costarà posar-li el punt vermell. A la quarta cinta s’ha de penjar ja que el moviment no és gens evident. El desplom et posa les piles en només dos o tres passos.
Ho prova l’Óscar i sembla treure una bona seqüència. Quasi l’encadena al primer pegue. Jo provo sense gaire convicció i amb un intent en tinc prou. Avui no estic per tibar tant.
Després de varis atacs més la via queda en projecte. És curteta però els moviments són macos. Desplomada, amb canto, pas a bloc i confiança per xapar l’últim parabolt abans de la R.
Ha passat el temps volant! Decidim no provar res més aquí. Així tenim excusa per tornar.

Biela fluixa 6b

Abans de prendre la cervessa de rigor a Cornudella parem al Totxo Federico per fer una vieta de tres xapes. A la guia del Montsant hi ha un error en el grau. Li dona 6b sobre el dibuix i 6a sobre el llistat. La provarem per sortir de dubtes.
Deu metres molt fins de monodits i peus justets. Jo la faig trepitjant en algun moment un petit diedre que hi ha a la dreta. L’Óscar i el Roger la fan directa. Definitivament L’estreno és 6a. Ull a la reunió que només té dos xapes sense cadena amb un maillon molt rovellat en una d’elles. Millor despenjar-se per la reunió d’un quart que hi ha a l’altra cara del totxo. Potser tant de lio per una via tan curta no cal però així completem un dia d’escalada diferent.
Aquest parell ja pensen en escalar al dia següent. Només de planterjar-m’ho ja em fa mal tot.

Homenatge a Catalunya a la revista Climb

Descobreixo a través del blog de l’escaladora Daila Ojeda que el número de febrer de la revista anglesa Climb conté un article especial sobre l’escalada a Catalunya. L’autor de l’article és Pete O’Donovan -crec sobren les presentacions-, que ja va escriure un magnífic text sobre casa nostra a l’agost del 2009 per la sèrie Relocate del web UKClimbing.com.

Daila Ojeda, portada al número de febrer de la revista Climb (foto: Climb magazine)

Només he pogut llegir el preview del reportatge i sembla que està dedicat a la zona de Lleida, de rabiosa actualitat gràcies a la recent publicació de la “bíblia” Lleida Climbs.
L’ombra de llocs tan populars com Siurana, Montserrat o Margalef és allargada i sembla que ara es fa justícia i es redescobreix al món el gran potencial de la província més gran de Catalunya. Segur que això comportarà la visita de més escaladors en un futur immediat.

La nova guia de Lleida (foto: lleidaclimbs.com)

És tot un privilegi viure en un dels epicentres mundials de l’escalada. Segur que per vosaltres també ho és no?
Només espero que aquesta popularitat es gestioni de forma responsable i que moltíssimes generacions puguin gaudir de la roca catalana.

Siurana. El Ditot

Fa un any no parava de queixar-me perquè el mal temps era una constant. Tenim molt mala memòria quan parlem de meteorologia però jo no recordava un hivern tan passat per aigua com el del 2009-2010. Arribava el cap de setmana i els plans per escalar quedaven en res. La part positiva és que els pantans tornaven a omplir-se i quedaven enrere les temudes restriccions d’aigua (fet que no implica oblidar el consum responsable de l’estimat element líquid).
Aquest hivern, per ara, el panorama és ben diferent. Ha fet fred alguns dies i també ha plogut però, o m’ho sembla només a mi o estem tenint un inici d’estació atípic. Dissabte a Siurana vam tornar a escalar en màniga curta.
Conforme pujem cap al poble veiem que l’aparcament des d’on es fa l’aproximació a les Siuranelles està ben ple, i només són les 10am. Aquesta zona està més de moda que mai.
La nostra elecció és El Ditot. Un sector englobat dins de la zona del Corral Nou i amb vies equipades només fa un parell d’anys. Amb la nova guia per fi queda ben definida tota la zona, que ha crescut molt des de que van aparèixer algunes ressenyes per la xarxa.

Ambientillo a peu de via

Formem dues cordades, avui l’equip és: David Skalatopi, Andreu, Roger i servidor. Som-hi doncs. Ens quedem a la part esquerre del sector amb la intenció de fer les cinc vies d’aquest pany de paret. Compartirem peu de via amb molta gent però no hi haurà cap problema de saturació.
Respecte als graus, a la ressenya de la guia del T. Arbonés hi han errors entre el que s’indica al dibuix de la paret i al text. Amb la nova guia es solucionen aquests problemes encara que hi ha una via que ens ha semblat molt més dura respecte al grau que es proposa. Aquí va la meva opinió…

Al primer crux de Faktoria 6a+?

Cap problema amb Am nyam nyam 5+. Bon canto amb un pas de col.locació a l’inici per superar la part més difícil i final en bavaressa. Si aquesta tingués uns metres més la via seria d’escàndol. S’acaba massa ràpid.
Els fenicis 6a (6a+ segons la guia del T. Arbonés) és una via tècnica on cal fixar-se bé en com aprofitar les preses per no patir més del compte. Un 6a gens regalat que surt a vista.
Delirium 6a és segurament la millor d’aquest grup de vies. Llarga, roca excel.lent, passos atlètics i una bavaressa un xic desplomada a l’inici que et posa a to ràpidament. Fallo al primer intent per no veure un canto mig amagat que em descobreix després el David i surt bé al segon pegue.
Quinta! 6a (6a+/b segons la guia del T. A.). Crec que 6a és el grau correcte. Una via amb caràcter alpí on no cal fer gens de força per progressar. El secret està en saber-se col.locar i confiar en l’equilibri i els peus. Maca i diferent de la resta. Tots l’escalem d’una forma diferent i surt a vista.
Ara bé el tomàquet. Deixem les cintes a Faktoria 6a+ (6b+ segons la guia del T. A.) i comencen els atacs. El Roger es baixa a mitja via després d’haver superat la primera secció dura, jo no passo del primer crux i el David l’acaba apretant molt. Coincidim en que és massa dura per ser només 6a+. Em quedo amb 6b/+.

Entre el sol i l'ombra a Faktoria 6a+?

Per acabar la jornada em poso a Pitxuti 4 6b (6a o 6b segons la guia del T. A.). 6b és encertat. Roca adherent i presa petita però agraïda d’escalar. Va sortint bé però en un xapatge una mica just decideixo destrepar un pas per reposar, al fer-ho perdo el peu i caiguda. Llàstima, tenia la via a la butxaca. Des d’on he caigut fins a la R no és fàcil però es van trobant bé els moviments tenint paciència. El proper dia no s’escapa, i l’heu de provar tots “maquinitas”!

Per l'esquerra del sostre Quinta! 6a, per la dreta Pitxuti 6b

Per cert, uns escaladors entre els que estava el Gerard Rull portaven el Grigri 2. Me’l van deixar trastejar i em va donar molt bona impressió. Molt lleuger i amb una mida similar al Cinch. A mitjans de febrer ja estarà disponible.
Tanquem la jornada com cal, amb un bon suc de civada doble malta cortesia de l’Andreu, que monta el xiringuito furgonetero. A comentar la jugada!

Nova guia de boulder: "Bloc. Muntanyes de Prades"

La setmana passada va sortir a la venda “Bloc. Muntanyes de Prades”, un nova guia de bloc que cobreix les zones d’Albarca, Arbolí, La Mussara, La Febró, i Siurana.

Consultant la guia queda clar que els autors i també aperturistes de molts dels problemes, Màrius Riera i Jordi Feliu, s’han fotut una currada impressionant!

El disseny de les ressenyes és senzill i funcional. Com que la majoria de blocs estan en franges de roca els croquis estan realitzats sobre dibuixos que representen les diferents parets. Acompanyen a les ressenyes nombroses fotografies que fan més fàcil identificar molts dels problemes. A més a més, a banda del grau del bloc es dona informació sobre com comença (p.ex. inici mà dreta al lateral). Així s’acabaran moltes discussions amb els companys en plan: “On poso la mà esquerra? Aquí o allà?” o “Si toques aquest canto és 6a i si no el toques és 6b”.
Com la pròpia guia indica la majoria de blocs són de roca calcària amb l’excepció dels de la zona d’Albarca que són de gres (arenisca).
Segur que amb la publicació d’aquesta guia es reactiven zones com Arbolí o Siurana, que mai han deixat de visitar els locals que practiquen bloc, però que desconeixen la majoria d’escaladors que venen d’altres llocs.
S’han deixat fora de la guia zones de bloc que les de la Lloera, Cogullons o la Riba, principalment per qüestions d’espai -indiquen els autors-.
La suma de tot el que apareix aquí ressenyat a zones com les de Mont-Roig, Clot d’en Goda (La Riba) o Cabacés, fa que ens trobem davant d’un camp de joc de dimensions gegantines.
Només en aquesta guia trobarem mil cinc-cents blocs que esperen els encadenaments dels més fanàtics.

Trobareu la guia a Goma II (Cornudella), Càmping de Siurana, Vivac (Reus) i a altres punts de venda habituals de la província.

Nova guia d'escalada a Siurana

Us ben asseguro que l’espera ha valgut la pena. El paradís de roca que és Siurana finalment té una guia que li fa justícia. Una ullada ràpida al contingut impressiona, et supera, motiva, transmet fanatisme! Serà difícil expressar en aquestes línies tot el que hi trobareu –res millor que descobrir-ho per un mateix- o sigui que em limitaré a donar una opinió sobre la primera impressió.

Senzill títol: “Siurana”. Dues-centes seixanta-quatre planes, seixanta-un sectors ressenyats i més d’un miler de vies. Increíble! Roca per tota una vida, i vàries més.
La guia està dividida en cinc àrees, fet que facilita la localització cada sector. Totes les vies estan ressenyades sobre il.lustracions (que són petites obres d’art) i inclouen la següent informació: grau, llargada, número d’assegurances, equipador i any. A més a més s’acompayen diferents símbols quan la via té característiques especials (via fàcil pel grau proposat, expo, bruta, f.a., etc…).
S’estableixen quatre categories per definir els sectors: imprescindible, bon sector, interès local i escàs interès. Dades molt útils quan es visita l’escola per primera vegada o es coneix poc i es vol aprofitar la jornada d’escalada buscant les vies de millor qualitat. A banda d'aquesta petita etiqueta cada sector inclou una curta, però útil, descripció del mateix. També dona detalls d'algunes curiositats o dades històriques sobre primeres ascensions.
Els mapes amb les aproximacions als sectors són clars, també es ressenya com arribar amb una breu explicació i s’especifica sempre el temps que cal per plantar-se a peu de via Bé! Ja no ens perdrem més buscant segons quins sectors.
Hi han moltes més dades que acompanyen a cada sector (nombre de vies, orientació, … fins i tot si hi ha cobertura per trucar en cas d'emergència!).
La guia és tota en color i està il.lustrada amb desenes de fotografies. Simplement per això la compra ja està amortitzada.
Tanca el llibre un apartat anomenat collage amb fotografies i ressenyes antigues que li donen un toc original a tot el conjunt.
Uf! Em deixo moltes coses però com ja comentava al principi serà millor que les descobriu vosaltres quan la tingueu entre les mans.
Resumint, i en poques paraules… Un deu! Una de les millors guies que he vist mai. L'enhorabona més sincera als seus autors, David Brascó i Natàlia Campillo, per la gran feina que han realitzat.
Ara només falta estrenar-la sobre el terreny, molta feina a fer. El rotpunkt ens espera!

A Reus podeu comprar la guia a la botiga de muntanya Vivac, on també trobareu l'altra novetat de la zona: la guia de bloc de les muntanyes de Prades.