Montsant. Racó del Vilar i Totxo Federico

Després del tour de projectes del dia anterior dissabte vam sortir a escalar per pur vici. Malgrat no estar al cent per cent millor que això que quedar-se al sofà.
Cordada de tres. Repetim el Roger i jo i es suma Óscar de Calla y sube pies. Nou company amb el que tornem a compartir escalades després de fer-ho per primer cop a la trobada siuranenca.
No ens decidim per on escalar i al final els enganyo per anar als Totxos de la Morera. Jo havia estat en una ocasió ja fa temps i tenia curiositat per conèixer una mica més la zona.
Fent la bonica aproximació al sector recordo totes les vegades que he passat per aquests camins per recórrer el Montsant, la meva muntanya predilecta.
En uns deu minuts caminant des de La Morera del Montsant ens plantem al Racó del Vilar. Un totxo amb vies de fins a quinze metres i dificultats que van del cinquè al setè grau.

Equipament clàssic a Burils 5

Aquí no hi deu venir gaire gent a escalar. Hi han poquíssimes restes de magnesi –per no dir gens- a les vies. Bon lloc per escalar en soledat, encara que anirem veient gent que passa pel camí proper, d’excursió o realitzant l’aproximació a la via ferrada.
El peu de via és molt cómode, apte per anar amb nens, i el paisatge que ens envolta espectacular, espessa vegetació i blocs. Sempre amb la serra del Montsant al fons, impassible, elegant.
Comencem escalfant amb Burils i Mephistopheles. Dos cinquens apretadets que ens posen ràpid a to. Masses dies escalant en calcari. L’únic que no es queixa és l’Óscar, que està més acostumat, ja que escala habitualment a Cabacés i Margalef. Tot i així encadenem sense problemes però ja veiem que suarem per treure alguna via més dura. Ens ho prendrem com un dia per millorar la tècnica.

Vista general del totxo del Racó del Vilar

Seguim en ordre de dreta a esquerra i ens posem a Frodo Bolsón de bolsón cerrado 6a. Quina entrada! Els forats són molt agressius. S’han de fer els moviments ràpid per sortir a caçar millors presses. Tant a l’Óscar com a mi ens costa dos pegues treure bé l’inici. Aquí no s’acaba tot. A mitja paret ens espera un bombet tirant de romos molt emocionant. No està malament la via no. El Roger veient el panorama passa de provar-la, aquest tipus d’escalada no li motiva gaire.
Ens mirem tots els 6b que hi han i a simple vista el més factible sembla Biela fluixa. No sabem si l’apreciació és bona o no però els cantos són més o menys evidents. Algun altre com Stagehand 6b sembla tenir una sortida molt dura a bloc i L’engany 6b deu tenir aquest nom per alguna cosa.

Óscar escalfant a Burils 5

Comença el Roger i ens adonem que costarà posar-li el punt vermell. A la quarta cinta s’ha de penjar ja que el moviment no és gens evident. El desplom et posa les piles en només dos o tres passos.
Ho prova l’Óscar i sembla treure una bona seqüència. Quasi l’encadena al primer pegue. Jo provo sense gaire convicció i amb un intent en tinc prou. Avui no estic per tibar tant.
Després de varis atacs més la via queda en projecte. És curteta però els moviments són macos. Desplomada, amb canto, pas a bloc i confiança per xapar l’últim parabolt abans de la R.
Ha passat el temps volant! Decidim no provar res més aquí. Així tenim excusa per tornar.

Biela fluixa 6b

Abans de prendre la cervessa de rigor a Cornudella parem al Totxo Federico per fer una vieta de tres xapes. A la guia del Montsant hi ha un error en el grau. Li dona 6b sobre el dibuix i 6a sobre el llistat. La provarem per sortir de dubtes.
Deu metres molt fins de monodits i peus justets. Jo la faig trepitjant en algun moment un petit diedre que hi ha a la dreta. L’Óscar i el Roger la fan directa. Definitivament L’estreno és 6a. Ull a la reunió que només té dos xapes sense cadena amb un maillon molt rovellat en una d’elles. Millor despenjar-se per la reunió d’un quart que hi ha a l’altra cara del totxo. Potser tant de lio per una via tan curta no cal però així completem un dia d’escalada diferent.
Aquest parell ja pensen en escalar al dia següent. Només de planterjar-m’ho ja em fa mal tot.