Siurana. Esperó Primavera

Divendres. Cordada amb David Skalatopi. Siurana. Esperó Primavera. Cito com presenta la nova guia el sector: “Sector imprescindible. Aquest sector és un petit exemple de l’estil i dificultat que generalment trobem a Siurana. Roca excel.lent, a part d’alguna via polida pel fet de ser molt popular. Peu de via còmode i sol tot el dia excepte a la dreta de la via “Berberechín fibrao”, on hi ha una petita vira per assegurar. Ombra a la tarda”.
Amb una presentació com aquesta és difícil resistir-se als encants de l’Esperó Primavera. Que no us tiri enrera el fet de que alguna via estigui polida. No puc opinar sobre totes les vies però les que vam provar nosaltres, tot i estar la roca sobada en algun punt, es poden escalar sense problemes.
Recomanable visitar el sector evitant el cap de setmana ja que potser haureu de fer cua per provar segons quines vies. Tot i així el divendres estàvem unes deu cordades, encara que pràcticament tothom apretava als setens. Millor per nosaltres.
Quinze vies de sisè grau més un cinquè de la vella escola. Suficient per cobrir les nostres expectatives.

Equipador matiner al sector La Capella

Comencem amb el primer llarg de Primavera 5+ (també coneguda com a Ferralladura segons la guia del T. Arbonés). Via clàssica oberta l’any 1980 que ens transportarà al passat. Durant l’escalada anirem trobant restes de material de la primera ascensió. Un cinquè gens trivial que seria 6a a qualsevol escola. Es poden empalmar els dos llargs resultant així una via de 35 metres. Al segon llarg només tres parabolts per dotze metres. No sembla complicat, 6a segons la ressenya, però el deixem per un altre dia. Després d’aquesta jo tenia en ment provar Tant se’n fot, que m’han recomanat vàries vegades i tothom diu que és el millor 6b de Siurana, però just a l’esquerra de la via que acabem de fer estar Penitenciagite 6b compartint reunió. És llaminer això de poder posar les cintes o sigui que… adjudicada.
Via de placa i regletes, de les que a mi m’agraden. Important no perdre la concentració per controlar l’equilibri i fer un bon treball de peus. Hi ha alegria entre xapes en algun moment i jo entro amb les mans canviades just en un d’aquests punts. Moment tens, em costa resoldre la seqüència i me la jugo saltant-me el xapatge fins que no he fet el crux. El vol hauria sigut antològic. A partir d’aquí aguantar fins a la reunió. Ens surt als dos a vista.
Em motiva molt haver aconseguit el meu segon 6b a vista a Siurana però per mi, el més important d’aquest encadenament ha sigut saber calmar els nervis en el moment crític i confiar en les meves possibilitats. El factor psicològic ha sigut determinant per apuntar-me la via.

Vertigis del passat al primer llarg de Primavera

Seguim amb Marieta de l’ull viu 6a+, també a la llista de recomanacions. Què tindrà la via que la pinten tan bé? Un cop la tens al davant un entens tot. Els primers quinze metres resegueixen una estètica llastra, després tram de placa tècnic i bombo final amb bon canto. Una via completíssima! També ens surt a vista i coincidim en que és cinc estrelles. D’escalada obligada si visiteu Siurana.
Només portem tres vies però ja estem tocats. Ens ho prenem amb calma, durant la setmana hem fet metres i avui es nota. Dubtem sobre si seguir escalant però veiem que després d’estar mig dia ocupada tenim Tant se’n fot lliure. No podem dir que no.
La via és espectacular, una travessa diagonal cap a la dreta després de superar un primer tram en xemeneia. Molt psicològica i amb canto generós.

Curioses "patates" a l'inici de Marieta de l'ull viu

Després de que la provi el David liant-se a la travessa –és molt punyetera- li dono un bon pegue superant el tram més difícil, però els braços diuen prou. Quina ràbia! Estant fresc hauria sortit bé! No puc ni acabar-la. La desmuntarà amablement un noi francés… El proper dia directes cap aquí!
Optem per la retirada. No hem tatxat moltes vies avui però el trio que ens emportem és boníssim i tenim la certessa de que tornarem aviat. Ens queda molta feina pendent a l’Esperó Primavera.