Segona visita al Barranc dels Grillons a Àger (i més que vindran). El Roger repeteix i descobreixen el sector el bomber de la roca –Jose- i el Jclaramunt –per fi ens coneixem!!-.
Malgrat que llueix el sol el dia es presenta fred. Encara que millor així, temperatura ideal per encadenar!
Mentres arriben els companys escalfem a Anticrisis crack 6a. Bona línea en diedre i fissura que es remata amb uns aeris passos finals. Alpina.
Mentres la cordada dels Joseps encadena A ne pas rater 6b+ nosaltres fem la veïna Felix Billet 6b. Vint metres d’escalada física amb un petit i fanàtic desplom final.
Amb les cintes posades no ens ressistim a fer A ne pas rater. Bona elecció. Un espectacle de via! Trenta-cinc metres sense desperdici. Placa fineta a l’inici i després del repós un canto darrera de l’altre, això sí, cal anar a buscar-los i col.locar-se bé. Sens dubte, una de les millors vies que he escalat mai. Encadenant in extremis amb els avantbraços al límit.
Després d’aquesta marató el trio va encadenar Apadrina un banquero 6c. Un altre viot de trenta-vuit metres. Igual o millor que l’anterior. Jo també la provo però la pila ja m’havia abandonat. Surt bé fins a la reunió intermitja, fins aquí ja és una bona via per dret propi (grau?). A partir d’aquest punt em començo a complicar la vida i pillo per arribar a la R, amb dos caigudes incloses. Masses metres per mi, però provada està!
Els Joseps no tenen prou i en dos pegues encadenen la ja clàssica Manila 7a. Estan forts aquests del Vallès.
Quin fart de fer metres. En aquest sector fas dues o tres vies i vas ben servit… El proper dia a veure si descobrim la part esquerra i el Triangle. Hi ha feina!
Malgrat que llueix el sol el dia es presenta fred. Encara que millor així, temperatura ideal per encadenar!
Mentres arriben els companys escalfem a Anticrisis crack 6a. Bona línea en diedre i fissura que es remata amb uns aeris passos finals. Alpina.
Mentres la cordada dels Joseps encadena A ne pas rater 6b+ nosaltres fem la veïna Felix Billet 6b. Vint metres d’escalada física amb un petit i fanàtic desplom final.
Amb les cintes posades no ens ressistim a fer A ne pas rater. Bona elecció. Un espectacle de via! Trenta-cinc metres sense desperdici. Placa fineta a l’inici i després del repós un canto darrera de l’altre, això sí, cal anar a buscar-los i col.locar-se bé. Sens dubte, una de les millors vies que he escalat mai. Encadenant in extremis amb els avantbraços al límit.
Després d’aquesta marató el trio va encadenar Apadrina un banquero 6c. Un altre viot de trenta-vuit metres. Igual o millor que l’anterior. Jo també la provo però la pila ja m’havia abandonat. Surt bé fins a la reunió intermitja, fins aquí ja és una bona via per dret propi (grau?). A partir d’aquest punt em començo a complicar la vida i pillo per arribar a la R, amb dos caigudes incloses. Masses metres per mi, però provada està!
Els Joseps no tenen prou i en dos pegues encadenen la ja clàssica Manila 7a. Estan forts aquests del Vallès.
Quin fart de fer metres. En aquest sector fas dues o tres vies i vas ben servit… El proper dia a veure si descobrim la part esquerra i el Triangle. Hi ha feina!
Es pon el sol al Barranc dels Grillons