Montserrat. Sioux i Pell roja (Collbató)

Visitar sectors en els que no has escalat mai sempre és motivant. És una de les coses que més m’agraden de l’escalada. A vegades l’encertes -des del primer instant, des de la primera via que escales, saps que hi tornaràs- i de vegades no…
Dimecres crec que no la vaig encertar amb Collbató… M’esperava molt més de la zona, potser massa, i em va decepcionar. Després de tornar a mirar ressenyes i algunes piades he arribat a la conclusió que la manera de gaudir d’aquest racó de Montserrat és escollir molt bé les vies que vols fer.
Tampoc és que no m’agradés cap via de les que vaig escalar. Ho deixo en un cinquanta per cent d’encert.
El David Skalatopi és avui el company de cordada. Ell coneix bé la zona i em va explicant detalls de l’evolució de l’escalada esportiva a Collbató. M’agraden aquestes històries. Saber el perquè del nom d’alguns totxtos, qui va equipar les vies, etc…
La intenció és anar a la Placa de l’Indi al Sector Pell roja però a primera hora del matí hi toca l’ombra, o sigui que comencem al Sioux. Després ens adonem que amb el dia que fa podriem haver escalat sense sol perfectament.
Al Sioux fem Tsunami sobre Bono 5+, Atac sioux 5 i Yuma 6a. Cap té res d’especial. Amb aquestes tres el David tatxa definitivament el sector, totes encadenades, i em recomana provar Poma, poma 6a+. Aquí comença el meu calvari.

Sector Sioux ressenya: Kpujo.com

La via està molt sobada, polidíssima! Al primer pegue m’he de penjar, s’escorren les mans i no ho veig gens clar. Però la línia és motivant o sigui que li dono una segona oportunitat. Van sortint bé els passos i quan trobo el peu clau per sortir del desplom em rellisca i a volar! Em pilla un cabreig important. El peu no era un cantet insignificant, una nyapeta, era un bolo del tamany d’un puny, però lluent lluent. Més cabrejat encara ho torno a intentar –error- i quan arribo al mateix pas ja no confio en aquell peu i em torno a caure. Amb tot el rebot a sobre –error- decideixo desmuntar la via des de Rhinoceroscript 5+. Escalo tan desconcentrat que fins i tot fallo un pas d’aquesta. Lliçó apresa: no tornar a escalar en aquest estat anímic i passar de repetir vies tan sobades. Aquí es queda la part que no em va agradar de Collbató.
De camí cap a la Placa de l’Indi anem parlant del tema amb el David. Ja ens podem anar fent a la idea que haurem de conviure cada vegada més amb el desgast de la roca a moltes vies. Una llàstima…
Els nervis es van calmant, cal pensar en positiu. Quan surts a escalar compta gaudir del dia, de la companyia, del paisatge, no tot és encadenar. I a sobre les vies que tenim ara davant són una altra història.

Sector Pell roja ressenya: Kpujo.com

Farem Seminolas 6a, Pytecus 6a+ i El Clan 6b. Un bon trio de vies. Jo només encadeno la primera –ja em conformo després de veure que no tinc el dia- i el David tatxa les tres. Vies de quasi vint metres, ben equipades, roca de qualitat i típica escalada montserratina. Hauriem d’haver vingut aquí directament! Amb més temps segur que hauriem provat Borinot ensopit 6b+ i les tres del Totxo de la neta. Aquesta és la part que salva la visita a Collbató, tot i que no sé si hi tornaré…
La propera vegada que vagi a Montserrat a fer esportiva filaré prim, que sé que hi han bons sectors que mereixen una visita, o les que facin falta!