L’altre dia em vaig reconcil.liar amb Collbató. Li havia de donar una segona oportunitat després d’una primera visita d’on vaig tornar rebotat.
Fugim de la boira de ponent. A l’alçada de Cervera el sol ens rep calurosament i la temperatura puja de sobte. Ens espera un bon dia de cara sud.
Tornar a Montserrat sempre és reconfortant. Un cop més ho faig amb dos dels companys habituals d’escalada, Jose i Txupi, i es suma una companya de feina, Norma.
Són les deu tocades i ja estem a peu de les vies dels Totxos Cinquantenari. Allà fem tres 6a molt bons i ben diferents entre ells. És curiós que en tan pocs metres el mateix totxo ofereixi tantes possibilitats. També fem la via més nova del sector, Atar 6a+. Vertical i amb una entrada d’encertar la seqüència.
Fugim de la boira de ponent. A l’alçada de Cervera el sol ens rep calurosament i la temperatura puja de sobte. Ens espera un bon dia de cara sud.
Tornar a Montserrat sempre és reconfortant. Un cop més ho faig amb dos dels companys habituals d’escalada, Jose i Txupi, i es suma una companya de feina, Norma.
Són les deu tocades i ja estem a peu de les vies dels Totxos Cinquantenari. Allà fem tres 6a molt bons i ben diferents entre ells. És curiós que en tan pocs metres el mateix totxo ofereixi tantes possibilitats. També fem la via més nova del sector, Atar 6a+. Vertical i amb una entrada d’encertar la seqüència.
Norma a un dels 6a
Per forçar una mica la màquina també cau un pegue (en top-rope) a la via més dura dels totxos. Un 6c curt i desplomat que concentra tota la dificultat en poc més de tres moviments, però quins moviments! A mi no em surt ni un, jeje! El Jose se l’emporta al segon intent i el Txupi quasi la treu al flash.
Jose al 6c
Abans de recollir una via més. Pugem un metres amunt i arribem al sector Beat. Aquí està el primer 6b que va encadenar el Jose. Fa il.lusió provar la via que va obrir un nou grau a la seva llibreta. La línea és boníssima. Trenta-tres metres que comencen en una placa d’anar fent, amb alguna apretadeta suau, fins que et plantes en una repisa i has d’encarar un diedre. De bones a primeres no saps com entrar-li. Tot és col.locació. Varis passos tècnics i de sobte s’ha de passar cap a la dreta per anar a caçar bons cantos a l’esperó. El pas és aeri, psicològic, i el pati impressionant. Un cop a l’esperó només cal no encigalar-se per arribar a la cadena. Potser fàcil en el seu grau però orgàsmica. Cinc estrelles.
Amb aquests encadenaments esborro les males vibracions del passat amb Collbató, ara sé que tornaré.
Trobareu les ressenyes dels sectors a La Noche del Loro (Totxos Cinquantenari) i a Kpujo (Sector Beat).
Amb aquests encadenaments esborro les males vibracions del passat amb Collbató, ara sé que tornaré.
Trobareu les ressenyes dels sectors a La Noche del Loro (Totxos Cinquantenari) i a Kpujo (Sector Beat).
Ei Ivan,
ResponEliminaquins records aquest sector!!! els 6as molt guapus però s'ha d'escalar entre xapa i xapa eh!
El 6c+ crec que és un 6c pelat, i la veritat no li donaria més. La de la dreta era un 6b, ara a les ressenyes de lanochedelloro surt com a 6b+. En el seu dia em va costar uns quants pegues, tants que el 6c després em va sortir facilment, hehe!
Ahí! Decontant, jaja!!
ResponEliminaEm van agradar molt totes les vies que vam fer, i sí, s'ha d'escalar!
Hauré de tornar algun dia per anar al Pell Roja a tatxar alguns projectes.
Ens veiem en res bou!
Epa Ivan, me alegro de tu reconciliacion con Collbató, al final hasta te gustara y todo, je,je,je, ;o)
ResponEliminaCuando quieras volvemos a acabar con esos proyectos que tienes pendientes.
Un abrazo bou.
Claro Txupi! Que ahora le he pillado el gustillo, jeje!
ResponEliminaEi Iván, que el Josep no está decotando que es un 6c de toda la vida, el 6c+ es la vía más larga que probé al final de la jornada.
ResponEliminaCollbató si sabes eleguir las vías es un buen sitio, cuando quieras volver avisa.
Kalymnos bou, digo Salut bou :)
Ay que me he liado! Jaja!
ResponEliminaNo me importaría volver pronto por Collbató, que dejé vías pendientes en el Pell Roja por ejemplo...
Salut i Kalymnos!