Tarragona Climbs review

El primer cap de setmana de novembre va a sortir a la venda la nova guia d’escalada de la província de Tarragona: Tarragona Climbs (Pod Climbing, 2012) de Pete O’Donovan i Dani Andrada.

 

La guia no recull de forma exhaustiva totes les escoles d’escalada de la zona -el treball seria faraònic- sinó que és un recull d’alguns dels millors sectors de cada escola. Tot i així es ressenyen 2500 vies! Per completar tota la informació la pròpia guia recomana les guies locals. Si ja teniu aquestes, el 70% de les ressenyes que inclou ja les tindreu en altres llibres. De totes formes, i encara que a simple vista pugui semblar més útil per l’escalador forani, l’adquisició és del tot recomanable.  

Com a grans novetats, destacar que es ressenyen les vies del Penitent (Montblanc), les de l’Escletxa de Cal Carboner (Pratdip) i les de les Coves de la Llena (Tivissa). En el cas de Tivissa cal recordar que és imminent la publicació d’una nova (i completa) guia. 

Amb d’altres zones s’agraeix el treball d’actualització o de redescobriment. La Riba, Els Cogullons o Vilanova de Prades  poden viure ara una segona (o tercera) juventut. Sí, moltes de les ressenyes corren per la xarxa però tenir-les totes juntes en un sol llibre guanya punts. 

El treball gràfic és d’una gran qualitat. Els croquis d’aproximació són molt acurats, les ressenyes sobre foto clares i les fotos que il.lustren tota la guia respiren motivació i fanatisme. 

Totes i cadascuna de les 12 zones inclouen una breu introducció a l’escola, recomanacions, com arribar, etc… Els pictogrames amb l’orientació, estil d’escalada i temps d’aproximació també seran de gran utilitat.  Tot en tres idiomes: català, castellà i anglès. 

El llistat complet de zones ressenyat és el següent:  La Riba, Els Cogullons, El Penitent, Mont-Ral, La Mussara, Vilanova de Prades, Siurana, Arbolí, Montsant, Margalef, Llaberia/Pratdip i Tivissa. Com a curiositat també s’inclou el petit sector d’arenisca de Mare de Déu de la Roca (Mont-Roig).

Suposo que properament estarà a la venda a moltíssims llocs però de moment la trobareu a Cornudella a Goma2 i Lo Refugi; a Ulldemolins a l’ermita de Sant Antoni; a Margalef al refugi Racóde la Finestra ; i a Reus a Vivac i a la sala d’escalada Slab. 

+ info:

El Penitent (Montblanc)

Mola Roquerola (Els Cogullons)

L'Herbolari (Siurana)

Siuranella Centre (Siurana)

Grau dels Masets (Siurana)

Lo Soterrrani (La Mussara)

Can Torxa (Margalef)

Racó de Misa (Montsant)

Grau del Carrasclet (Montsant)

Racó del Vilar i Totxo de la Morera (Montsant)

Terra Negra, Paret del Grèvol i El Riu (Mont-Ral)

L'Arrepenjada (Mont-Ral)

Can Mansa i El Duc (Arbolí)

El Dard (Arbolí)

Racó de l'Emmanuelle (Arbolí)

Can Simiro (Arbolí)

Paret dels Rappels (Pratdip)

Can Pere Botero (Mont-Roig)

Tarragona climbs, nova guia d'escalada

Segons informa Dani Andrada al seu blog, el proper mes d'octubre sortirà a la venda la guia d'escalada Tarragona climbs. Amb aquesta publicació Pete O'Donovan i el mateix Andrada continuen la saga començada amb la ja clàssica Lleida climbs. 

La guia inclourà ressenyes de zones prou conegudes com Siurana, La Mussara o Margalef; algunes "oblidades" com Els Cogullons, que esperem serveixi per revitalitzar la zona; i altres pràcticament inèdites com Llaberia, Tivissa o El Penitent. 

Una compilació molt atractiva sobre el paper, i que tenint en compte la seva companya de col.lecció, segur que no decepciona.

 AQUÍ trobareu el review de la guia

Imatge extreta del blog de Dani Andrada

Trobada d'escaladors a La Mussara

Per a molts dels escaladors de les comarques tarragonines La Mussara va ser l’escola on vam gaudir de les nostres primeres escalades. Els sectors de Les Airasses eren (i són) perfectes per iniciar-se en la vertical. Quins records! Aquest proper dissabte, amb motiu del reequipament de moltes de les vies de Les Airasses, el Club Excursionista Reddis de Reus organitza una trobada d’escaladors per presentar el treball realitzat. Més info AQUÍ 

A més d’aquest acte, durant tot el cap de setmana s’organitzaran altres esdeveniments agermanats que no us podeu perdre. El mateix dia 16, a la tarda/vespre i nit, es celebrarà el 1er Joan Bou Festival. Una trobada d’escalada en bloc al sector “Font de la Paula”, i a la nit, a la punta de Les Airasses, repte Vivac de llançaments de bloc. Tot amanit amb dj’s i l’obligatori servei de bar. Més info AQUÍ 

I per si no teniu prou… El diumenge una nova edició –la tercera- de la Marató d’escalada en bloc de Ca La Sofia de Maspujols. Una marató oberta a tothom, sigui quin sigui el teu nivell. Més info AQUÍ 

Completíssim cartell fanàtic d’assistència obligatòria si sou locals o si esteu per la zona el cap de setmana. Malauradament jo no hi podré assistir, espero que em poseu les dents molt llargues amb fotos i cròniques blogueres!!

La Mussara. Lo Soterrani

Tenia molt abandonada a La Mussara. Des de l’estiu que no hi escalava, i a Lo Soterrani no tornava quasi des de que vaig començar a escalar. Ara penso… Què se m’havia perdut allà? Si fins i tot els cinquens estan collats!
Lo Soterrani és sens dubte un dels millors sectors de La Mussara. Cara sud –a recer del vent- ideal per combatre el fred de l’hivern, bon calcari, vies de grau mig de qualitat, abalconat peu de via amb vistes al Camp de Tarragona, … En definitiva, un bon lloc per tancar l’any escalatori.
Per escalfar, o millor dit, sobreescalfar, uns comencem amb Rhinolopus de terra dura 6a i altres amb El Pinet 6a. Les dues vies van en paral.lel. La primera és pura continuïtat i amaga moviments boníssims a la secció superior. La segona concentra pràcticament tota la dificultat en un sol pas.

David 'Txupi' a El Pinet 6a

A partir d’aquí comencen les bofetades típiques mussarenques, al menys les que rebo jo sempre que escalo aquí. No hi ha manera de treure un pas de la via En la cuerda floja 6a+ (o 6b?). Molt bona però no hi ha punt vermell. Serà culpa dels tiberis d’aquests dies? Excusa barata!

Óscar a Incha-la 6b+

Ens movem cap a la dreta del sector i fem No me bellostes la cuca 6a. Primer placa amb bon canto i després estètic i aeri esperó. Mentres gaudim d’aquesta via els companys es barallen amb Incha-la 6b+. Molt punyetera a les tres primeres xapes on els peus i arquejar correctament són claus per superar el crux. Jo no passo d’aquí però em quedo amb els passos. Aquesta no s’escapa el proper dia.
La llum no dona per més i acabem el dia al refugi de La Mussara. Birra i entrepà de luxe. Adéu 2011.

Escalada a l'ombra a les muntanyes de Prades

No són molts els sectors per escalar a l’ombra a les muntanyes de Prades. Potser ens ofereix més opcions el Montsant amb Margalef i Cabacés, però quan la canícula estival no perdona aquestes escoles no són gaire bona elecció. En tot cas sempre haurem de combinar sectors de matí i tarda, amb alguna excepció puntual com la Paret del Grèvol a Mont-Ral (encara que a algunes de les seves vies toca el sol al migdia).
El post es centra en les escoles de La Mussara i Mont-Ral i sempre des d’un punt de vista subjectiu. Les combinacions són múltiples i al gust de l’escalador. Pel que fa al grau, les vies recomanades no passen de 6c.
Començant per La Mussara, és del tot recomanable visitar el sector Aritjol. Ombra fins a les 15h aproximadament, roca excel.lent i predomini del sisè i setè grau. Trobareu més informació i enllaços a les ressenyes en aquest post.
Els dos cinquens de la zona 1 són prescindibles, per col.leccionar. Una bona via per escalfar: Rantanplan 6a. Dos bons 6b: Aquí hi ha de tot –continuïtat sobre bon canto i lleuger desplom- i No me seas cosobar –fissura i placa amb ‘aleje’ fins a la R-. Una clàssica: Sandruska 6b+.
A partir del migdia, si no volem torrar-nos, haurem de canviar de sector. A La Mussara mateix, La Isabel, amb orientació est, és una bona alternativa amb ombra de tarda. Altres opcions són El Soterrani o la zona de les antenes, on trobarem ombra de forma parcial depenent de l’orientació. Això sí, generalment tocarà passar calor i patir el sol a peu de via.

Roger a No me seas cosobar 6b

Si fem una pausa per dinar al refugi de La Mussara i la tarda es presenta ennuvolada –fet habitual durant aquest estiu- no caldrà agafar el cotxe i caminant podem arribar als sectors de Les Airasses. A totes les parets de Les Airasses II el boscós peu de via ens garanteix l’ombra. Aquí caldrà saber escollir les vies a escalar si no volem patinar més del compte. Als subsectors Gessa, El Pen-i-tent i El Caputxino la roca conserva el seu estat original i segurament escalarem en soledat. Recomanable El Penis 6a+ al Pen-i-tent (via num. 26b a la guia “Escaladas en Mont-Ral y la Mussara”).
Mont-Ral és una bona escola d’estiu. Jugant amb les orientacions podrem escalar a l’ombra sense problemes i a vegades fins i tot caldrà un folre polar finet, sobretot si escollim la Paret del Grèvol.
Una combinació del tot recomanable és començar el dia a l’Arrepenjada i la tarda passar-la a El Riu. A sobre li podem sumar un bon bany al riu Glorieta, ben a aprop d’aquest segon sector.
A l’Arrepenjada trobareu joies com Ta 6b+ o Ella es así 6c. Dues vies atlètiques i de continuïtat. Més curta però del mateix estil és Yu yu 6a+. Una via poc repetida però del tot recomanable.

Oriol a Yu yu 6a+

Al sector El Riu arriba l’ombra cap a les 16h de la tarda, abans a la paret que a peu de via. Aquí trobarem un dels millors 6a de l’escola, i m’atreviria a dir que de totes les muntanyes de Prades. La via Jolly Jumper ens recompensarà amb una escalada perfecta en diedre que culmina amb uns últims passos de placa generosa en canto.
Per seguir acumulant metres podem fer Sobredosi de Couldina 6a+, un festival de canto i continuïtat, i Gos Salvatge 6b, de presa petita i amb passos obligats als últims metres.
Si no volem carregar tantes cintes exprés Arramba i clava 6a+ i Pedreres de merda 6a són les nostres vies. Exigents pel grau totes dues.
A l’esquerra del sector entrant per la via Nasío pa volá 5 podrem sumar fins a quaranta metres de verticalitat empalmant els segons llargs. Ambient i pati garantits.
Evidentment, les opcions no s’esgoten amb aquestes dues escoles. A La Riba, Siurana o Arbolí també trobarem bons sectors a l’ombra. Però això ja donaria per una altra entrada...

La Mussara. Aritjol

Quantes vegades hauré passat per aquella curva on veus una fita que marca el camí a seguir per arribar al sector i comentava amb qui anava al cotxe: “Mira, per allà s’arriba a l’Aritjol”. El passat dijous finalment hi vaig escalar. Havia quedat amb el Derek i em trobo allà mateix amb ell i els seus companys de cordada.
Aproximació curta per un camí que no sembla gaire transitat ja que en algun punt la vegetació se’l comença a menjar. Trenta-cinc vies repartides en tres subsectors, equipades per Der Kletterer i Jordi T. A l’Aritjol 1 és on trobarem la majoria de vies de sisè grau. Diedres i fissures a dojo que en algunes vies es combinen amb trams de placa lleugerament tombada o vertical. Roca calcària típica de La Mussara, qualitat i adherència garantides. Peu de via cómode i ombra fins a les 15h aproximadament.
Una bona via per tenir una primera pressa de contacte amb el sector i l’estil d’escalada és Rantanplan 6a. Línea lògica i evident que segueix en tot moment una marcada fissura. Atlètica, estètica i amb regust alpí.

Derek a Rantanplan 6a

Torn per Sonrisas y lágrimas 6a+, també alpina a l’inici però de sobte et trobes amb un final en placa que et descol.loca. Cal mirar-s’ho bé per no fallar a vista. Ja van dues bones vies.
El llistó puja una mica més amb Aquí hi ha de tot 6b. El nom de la via no enganya. Escalada variada, exigent, de continuïtat i amb més canto del que sembla a simple vista. Surt al primer pegue gràcies a un flash boníssim de l’Álvaro. I van tres vies de qualitat.
Bé, toca apurar l’àrea de confort i provar Sandruska 6b+. Amb les cintes posades és difícil ressistir-se. Si les altres tres eren bones aquesta és… Un espectacle! Tècnica i de col.locació al primer crux i de ballar en el desplom per superar el segon pas dur. No la vaig encadenar però em va deixar molt bones sensacions. L’excusa per tornar aviat.

Calcari de qualitat suprema

El sol comença a escalfar la roca. Retirada. Els companys seguiran escalant buscant l’ombra de tarda i jo torno cap a la jungla d’asfalt.
L’Aritjol m’ha atrapat. Un bon projecte pendent i moltes altres vies per descobrir. Ara que arriba la calor serà una bona opció per escalades matinals.

Podeu descarregar la ressenya i aproximació aquí.

La Mussara. Espantaocells, Covallonga, Diedres i Del Mig

Quin mes de març més boig. No recordo gaires dies d’estabilitat meteoreològica al cent per cent. El diumenge no va ser una excepció.
A La Mussara el mestral bufava de valent a estones i quan estaves a paret per moments semblava que haguessis de sortir volant.
La intenció és fugir de la massificació. Sembla ser que Margalef estava saturadíssim i segur que els sectors populars a Siurana també estaven ben plens. Març i abril, dos mesos de temporada alta per l’escalada a la zona de Prades-Montsant.
Escollint La Mussara ja sabem el que ens trobarem. Grau apretat, old school, per curtir-se. Un cop o dos al mes hauriem d’escalar aquí obligatòriament. La qualitat de les vies és quasi sempre excepcional, només caldrà evitar les més sobades.
Aquest cop no piaré sobre les vies que vam fer. Em limitaré a donar una mica d’informació sobre vàries coses. Anem per sectors…

Per trobar l'Espantaocells

Espantaocells

A la via Espantaocells va haver un desprendiment ja fa un temps. Va caure una llastra gegant que hi havia arribant a la R1. La via va ser reequipada en aquell tram amb dos parabolts (la resta està amb químics) i no ha variat el grau, 6a.
La cosa canvia si volem seguir fins a la R2. Abans fins a dalt era 6b però al caure la llastra no ens podrem incorporar cómodament per caçar les primeres bústies. Ara cal fer uns passos molt tècnics i el grau deu quedar en 6b+/c. Opinió que ens dona l’Alexis, l’únic que encadena la via fins dalt. O sigui que ara tenim Espantaocells reloaded (L1+L2).
Just a l’esquerra de l’Espantaocells està Xell 5+. A mi em sembla un 6a com una casa però a La Mussara els cinquens són així. Oblidant-nos del grau és important tenir en compte que la reunió d’aquesta via està desequipada. Tenim dues opcions: o seguir fins a dalt i empalmar amb la via Sufre mamón 6b o despenjar-nos des d’on estava la R originalment i després recuperar el material de baixada si hem fet l’Espantaocells.

Covallonga

A l’esquerra de la via Sacallonga 4+ es va equipar al juny de l’any 2001, per Cinto Romero, Joan Canals y José María Pérez, la Vía del marro (56m, L1 5+ -variant per l’esquerra de 6b-, L2 5+). No ressenyada a la guia de La Mussara. D’aquesta forma s’amplien les possibilitats en aquest sector i es pot fer una agradable via de dos llargs equipada que complementa a la popular Covallonga. (més info a Desnivel num. 184, any 2002).

Espantaocells reloaded

Diedres

En aquest sector hi han dos diedres de sisè grau espectaculars. Un és El canto del gallo 6c+. Línea que sembla tallada a ganivet i que encara ens queda una mica lluny. L’altre és Jarto d’estar harto 6a+. Just quan comença la secció on t’has de col.locar al diedre sembla que s’ha trencat una pressa clau. El grau ara no deu baixar de 6c (o hi ha un pas que no vam veure).

Del mig

En aquest no s’ha trencat cap presa, l’equipament és correcte i les vies són boníssimes. Però… com piquen!

La Mussara. Les Campanilles

Dissabte vam saldar un compte pendent a La Mussara visitant per primer cop Les Campanilles. Un sector amb una llarga aproximació on predomina el sisè grau sobre imponents plaques verticals i continues.
Fins fa poc em mirava les ressenyes d’aquest cingle amb certa impotència. Només un 5+ i d’aquí directament al 6b. Però les coses han canviat… A més a més, hi han unes quantes vies noves i el ventall de graus s’ha ampliat sensiblement.
La llarga aproximació possiblement és el factor determinant per a que aquest sector no sigui molt més popular. Millor.

Així s'aixecava el dia. Neu, humitat i núvols amenaçadors

Nosaltres vam escollir el que crec que és el camí més directe per arribar-hi. Des de la punta de les Airasses agafem el camí de les Campanilles. A l’arribar a la pista que ve des d’Els Castillejos seguim aquesta en direcció esquerra i uns metres més endavant ens desviem per un corriol que surt a la dreta (fita). Aquest corriol desemboca en una canal rocosa, delicada de baixar si el terreny està humit, on haurem de sortejar un parell de petits estancaments d’aigua. L’últim tram de la canal es supera gràcies a un pas equipat amb grapes. Un centenar de metres després arribem a la paret. La via La ley del deseo ens dona la benvinguda.
Després d’aquesta agradable excursió ets conscient que segurament cap altre cordada baixarà fins aquí el mateix dia. Encara que tot és possible, no a tothom li agrada escalar tan a prop del cotxe.
La primera impressió és molt bona. Tots quatre –Oriol, Roger, Victor 4Recauxutats i servidor- estem al.lucinant. Això sí que és una paret! La vista se’n va ràpid cap a un estètic i afiladíssim esperó. Allà està Visual persuasion, una de les millors vies del sector segons diuen, però que deixarem per una altra ocasió. Encara ens queda una mica gran.

Pas equipat per superar l'últim tram de la canal rocosa

El sector imposa respecte i com que no sabem si donarem la talla decidim centrar-nos en les vies més fàcils i apuntar projectes per una propera visita.
Comencem amb Sipegotimato –un cinquè exigent- i una de les noves, Plena de vida. Aquesta última de marcat caràcter alpí seguint una fissura i diedre de principi a fi. Una gran via. Molt recomanable per escalfar.
El Roger i l’Oriol també fan Nancy Bartra. Entrada explosiva i després toca superar cinc o sis ressalts. L’aparent discontinuïtat de la via pot tirar enrera a més d’un però les aparences enganyen. Tots dos coincideixen, la via és bona i s’ha de fer!
Ens situem a la part central de la paret per provar dues noves més: Batlou i Mcfly. Totes dues amaguen atractius i estètics moviments. No els hi sobra res. Vint-i-cinc metres d’absoluta diversió. Dificultat quasi igual per les dues, Batlou potser és un pèl més dura.

Plena de vida

Ha passat el temps volant i quasi no hem vist el sol en tot el dia. Uns amenaçadors núvols han planejat durant tota la jornada sobre La Mussara. En algun moment fins i tot plovisqueja.
Mentres recollim les cordes ja especulem sobre quines vies provar quan tornem. Taxi driver atrau instantàneament, Antiparcs tampoc et deixa indiferent i algunes clàssiques del sector com Animal ferotge o Amor vertical no es queden enrera. S’engreixa la llibreta de projectes.

Trobarem el nom d'algunes vies a peu de paret

Enfilem la tornada remuntant la canal rocosa i a l’arribar a la pista decidim tornar pel camí de les Tosques. Un dels millors senders de les muntanyes de Prades.
Les Campanilles ens ha deixat un gran sabor de boca. Em sembla que serà la primera de moltes visites a aquest salvatge racó.

La Mussara. Primitiu i Roure

Després de l’escaldada del dissabte s’havia d’afinar la punteria. Sembla que La Mussara serà l’opció més raonable veient com està el cel a la zona d’Arbolí i Siurana.
A l’arribar a l’aparcament de la zona de les antenes el termòmetre marca 2Cº. Fred, humitat acusada i cel amenaçador. Ens conformarem amb el que poguem…
Feia temps que no trepitjava sectors com el Roure o Primitiu, però no havia oblidat que el grau aquí està apretat i algunes vies sobadetes. La part positiva és que la qualitat de moltes de les línies és cinc estrelles. Aquests dos sectors van ser un referent en una no tan llunyana època daurada.
Només hi ha temps fins al migdia o sigui que la collita serà justa…

Doll de lluna 6a. Per la propera visita...

Hem escalfat amb Gandalf el gris 5+. Un cinquè de passos llargs maco en el seu grau. Després hem fet Lencería 6a+/b. Una via excel.lent de 35m i assegurances allunyades. Estil mussarenc cent per cent.
Sembla que la temperatura baixa i costa agafar ritme. La següent és KK2 6b. Aquesta només l’encadena l’Alexis. Jo he patit el que comença a semblar un costum. Fallar en un pas quan ja havia passat el crux. M’ha faltat decissió de nou… Error apuntat a la llibreta de “tècniques a millorar”.
Després d’aquesta jo he tingut prou. No tinc quasi tacte als dits. L’Alexis encara té metxa per una més i treu Tu no vadis 6b+/c. Una via que em recomana i que m’apunto com a projecte futur.
Estic satisfet d’haver tornat a escalar a La Mussara i descobrir que vies que fa un temps em semblaven duríssimes ara estan a tocar. Això es mou!

Un projecte: Tu no vadis 6b+/c

La Mussara. Entre boires sortint per Preludi d'un desig (V+, 80m)

Durant l’estiu va sorgir la idea d’escalar la via Entre boires al sector Patagònia a La Mussara. Des de llavors el Roger ja sumava dues ascensions a la via i amb la tercera la intenció era fer-la de forma íntegra sense saltar-se l’últim llarg. Finalment no ha pogut ser, però a la quarta anirà la vençuda!
Per mi ha sigut la primera visita a aquest imponent sector, tatxant així un via més de la llarga llista de projectes. Un projecte que es queda amb un parell d’espinetes clavades que em faran tornar un dia o altre.

Entre boires a peu de via

No he trobat cap piada per la xarxa o sigui que aquí van uns quants apunts sobre la via…

Entre boires és una de les poques vies llargues completament equipades que podem trobar a La Mussara. Quatre llargs que sumen uns 80m aproximadament i amb una dificultat màxima de 6a a l’última tirada. Haurem de tenir en compte però que aquí el grau està apretat i és recomanable anar una mica sobrat.

L1: Segons la ressenya el primer llarg és V+. S’ha d’apretar de valent i fer-ho en fred costa més del compte. Jo no he dubtat en tirar d’estrep i he passat els dos primers parabolts en artificial –primera espineta-. Queden molts metres per endavant encara.

L2: Segueix un llarg de V amb bona presa en general on gaudirem d’una roca espectacular, La Mussara mai decepciona. Per nosaltres l’única dificultat aquí ha sigut trobar algun tram humit degut al temps plujós dels últims dies.

Roger arribant a R2

L3: En el tercer llarg haurem de superar un petit sostre amb un pas d’envergadura però amb uns cantos gegants. Amb una bona apretada aconseguirem col.locar el peu esquerre on cal i seguir endavant.

L4: Així arribem a la R3 que es troba en una feixa molt confortable. Bon lloc per descansar uns minuts, gaudir de les vistes i decidir per on sortir en el quart llarg. Tenim dues opcions: seguir la via i encarar el llarg de 6a o anar uns tres metres a la dreta per la mateixa feixa on trobem la R2 de la via Preludi d’un desig i sortir pel tercer llarg d’aquesta que és V+. Nosaltres hem optat per aquesta segona opció –espineta dos-.
En aquest últim llarg el primer parabolt queda una mica amunt però podem protegir bé els primers moviments amb algun tascó o friend. De fet hem un tascó ha entrat tan “a canó” que no l’hem pogut treure de la fissura! (Si algú fa la via, el recupera, llegeix aquesta piada i ens el vol tornar li estarem eternament agraïts). Passada la segona xapa acaben les dificultats destacables i arribarem sense dificultats al cim de la cinglera.

Mar de fons

Confortable R3

De la suma d’aquests quatre llargs resultarà una escalada sostinguda en totes les tirades. Roca cinc estrelles, moviments atlètics i pati assegurat.
Pel descens es pot rapelar per la mateixa via o baixar caminant agafant un corriol poc marcat a l’esquerra fins que connectem amb un camí amb fites i marques grogues (que seguirem també en direcció esquerra) que ens portarà fins al camí per on hem arribat a peu de via.
Absolutament recomanada!

Nova guia de boulder: "Bloc. Muntanyes de Prades"

La setmana passada va sortir a la venda “Bloc. Muntanyes de Prades”, un nova guia de bloc que cobreix les zones d’Albarca, Arbolí, La Mussara, La Febró, i Siurana.

Consultant la guia queda clar que els autors i també aperturistes de molts dels problemes, Màrius Riera i Jordi Feliu, s’han fotut una currada impressionant!

El disseny de les ressenyes és senzill i funcional. Com que la majoria de blocs estan en franges de roca els croquis estan realitzats sobre dibuixos que representen les diferents parets. Acompanyen a les ressenyes nombroses fotografies que fan més fàcil identificar molts dels problemes. A més a més, a banda del grau del bloc es dona informació sobre com comença (p.ex. inici mà dreta al lateral). Així s’acabaran moltes discussions amb els companys en plan: “On poso la mà esquerra? Aquí o allà?” o “Si toques aquest canto és 6a i si no el toques és 6b”.
Com la pròpia guia indica la majoria de blocs són de roca calcària amb l’excepció dels de la zona d’Albarca que són de gres (arenisca).
Segur que amb la publicació d’aquesta guia es reactiven zones com Arbolí o Siurana, que mai han deixat de visitar els locals que practiquen bloc, però que desconeixen la majoria d’escaladors que venen d’altres llocs.
S’han deixat fora de la guia zones de bloc que les de la Lloera, Cogullons o la Riba, principalment per qüestions d’espai -indiquen els autors-.
La suma de tot el que apareix aquí ressenyat a zones com les de Mont-Roig, Clot d’en Goda (La Riba) o Cabacés, fa que ens trobem davant d’un camp de joc de dimensions gegantines.
Només en aquesta guia trobarem mil cinc-cents blocs que esperen els encadenaments dels més fanàtics.

Trobareu la guia a Goma II (Cornudella), Càmping de Siurana, Vivac (Reus) i a altres punts de venda habituals de la província.

Retrobament a Can Mansa (Arbolí) i Covallonga (La Mussara)

Dijous. 12am. A Salou cau un sol de justícia. No és la millor hora per sortir a escalar. És un suïcidi! Però he quedat amb el que va ser el meu sensei grimpaire –Dani- per fer unes vies tranquilament i que ell torni a tocar la roca després de més d’un any sense escalar.

Toca recauxutar els peus de gat Dani!

Tenim sort perquè a Arbolí els núvols van tapant el sol constantment i corre un aire ben fresc. Podem escalar al migdia sense suar. Increíble en ple agost…

Can Mansa és el sector escollit. Allà fem Esperó o fissura V, Més por que vergonya 6a i Nosespande V+. El Dani malgrat no haver escalat en molt de temps no ha perdut qualitats i supera amb honor les tres vies. La que dona més problemes de les tres és Nosespande, on els peus estan ben pulits als primers metres. El grau potser ja li queda una mica apretat i tot. Jo acabo donant-li un pegue en top rope a Botifarra a seques 6b però la trobo dura i no surt de cap manera.
Recollir trastos i a agafar energia al bar, que sense haver-ho previst xerrant xerrant recordem una via pendent des de fa temps. I per què no fer-la avui? Ens anem a fer la Covallonga a La Mussara!

Seguint aquest cartell arribarem directes al peu de la 'Covallonga'

La Covallonga és una via equipada de dos llargs d’uns 40m que es troba a la zona coneguda com “Antenes”. El primer llarg és per gaudir de l’escalada, pur plaer, no passa del IV+. Reunió en una cómode repissa. El segon llarg és espectacular. Bon pati, roca excel.lent i ressenyada com a V+ amb passos llargs en algun tram. La segona reunió la trobem al cim, que culmina en una espècie d’agulla amb forma de xampinyó. Les vistes des d’aquí són espectaculars amb les últimes llums del dia. Un grup de corbs ens saluda des d’una agulla propera mentres ens preparem pels descens.

El sensei a punt per atacar el primer llarg de la Covallonga

Antiga R2

Una via perfecta per iniciar-se en l’escalada de varis llargs. Ben protegida ens els passos més difícils del segon llarg i amb les reunions equipades per rapelar i cómodes per assegurar.
Acabem la jornada arribant quasi de nit al pàrking del sector comentant la jugada i ben contents d’haver tornat a escalar plegats. Espero que no tardem de nou un any en tornar a formar cordada sensei!

Els corbs ens vigilen

Posta de sol als cingles mussarencs

Tornar a la rutina roquera

Després de quatre dies de música, birres i apilotonaments de milers de persones per ballar al ritme de bandes com Pixies o Pavement al Primavera Sound es fa dur tornar a la rutina roquera. I no perquè no hi hagin ganes sinó perquè el cos es queda fet una m***a! Per arribar a punt al cap de setmana res millor que fer una sortida intersetmanal.
Dilluns escapada a La Mussara. I per variar una mica i no escalar als sectors que visitem habitualment escollim la Cova dels Carlins.
Petit sector amb predomini de vies de sisè grau, roca excel.lent i poc visitat, però no gaire recomanable amb la calor que ja tenim a sobre. Al migdia ja no s’hi podia estar! Aquest factor juga en contra i fa que només encadenem Sobrega reagan i Same dream, totes dues V+. La primera amb alegria entre xapes però amb canto a dojo. La segona tot el contrari, poc canto i confiança en els peus. Queda pendent Pogue mahone 6a que s’escapa per un sol pas. Quina ràbia! Massa calor, tocarà tornar més endavant.
No hi ha temps per més i el cap de setmana sembla que quedi lluny…
Per passar millor l’espera avui hem començat a pensar en possibles destinacions per la setmaneta de vacances que caurà a principis de juliol.

Espatarre a Same Dream V+

Blocant a La Mussara

Aquest cap de setmana decidim canviar la corda pel crash pad i ens anem cap a La Mussara a blocar. Només tenim fins al migdia per fer uns quants pegues i sembla que el dia aguantarà i no tastarem la pluja.

Els sectors estan dividits en dues grans zones al llarg dels kilòmetres 25 i 26 de la carretera que va cap a Prades. Hi han moltíssims problemes oberts!!

Racó del sector 7

Primer visitem el sector 7 per apuntar línies pel futur i després ja ens instal.lem al sector 5. Grau variat, apte per a tots els públics. Totes els problemes oberts en aquest sector es troben sobre grans onades de roca, algunes d’alçada considerable. Escalfem una mica i ens centrem en una travessa que ja haviem provat un temps enrera. Moviments molt macos sobre plans, regletes generoses i bidits, amb el pas més cabron a l’última secció. Li dediquem una bona estona però un cop més… no hi ha manera! Acabem ben inflats! Com solucionar aquest pas? El projecte queda pendent per una propera visita.

A la travessa 6a

Concentració abans del pas crític

Si voleu apropar-vos a aquesta zona de bloc trobareu les ressenyes al refugi de La Mussara.

La cantimplora també vesteix Factor 2

El proper cap de setmana posarem romb a Cabacés per fer un parell d’excursions i tornar a visitar la petita zona de bloc que hi ha a prop del poble. Un lloc màgic!

La Mussara, Arbolí i estoc

Per fi un dissabte en condicions! L’anticicló a sobre nostre ens fa gaudir d’un dia de sol i roca calenta.

Comencem la jornada al sector Primitiu a la zona de les antenes de La Mussara. Les vies fàcils estan molt sobades i el grau apretadet. Si no vas una mica sobrat tocar patir en alguns passos. Per posar-se les piles no està malament, no! Una de les vies més maques del sector, al menys estèticament parlant, és Laia 6a. Li donem uns quants pegues però no hi ha manera. No regalen res a La Mussara, mossegades de realitat…

Escalant a La Mussara (foto: J. Acer)

A nosaltres se’ns donen millor les vies d’Arbolí o sigui que cap al migdia decidim canviar d’escola.

Arribem passades les dues i anem directes a les parets de l’ermita de Sant Pau. Vies curtes i bastant bloqueres. Aquí tenim un dels nostres modestos projectes personals que és Bocamoll 6a. Ja tenim els passos més o menys assajats però l’última secció de la via està mullada per culpa de la neu que encara queda en algunes raconades i no hi ha manera d’encadenar. A més, un dels passos claus està just abans d’arribar a la cadena. Haurem d’esperar a la propera visita. Això sí, la motivació sempre ben alta!!

Bocamoll 6a vista des de el peu de via

Deixant de banda la roca, el projecte avança a poc a poc però sense pausa. Les samarretes s’estan venent força bé i algunes talles estan a prop d’esgotar-se. Ja només tenim en estoc unes poques L i una o dues M. A la botiga de muntanya Vivac i al boulder La Cova encara estan disponibles totes les talles. Aquesta bonança ens fa pensar de forma optimista en el futur i ja tenim mig definit el proper disseny. No sabem quant de temps pot tardar en estar a punt, esperem que no gaire… Des d’aquí anirem informant de tot el que vagi passant!