Retrobament a Can Mansa (Arbolí) i Covallonga (La Mussara)

Dijous. 12am. A Salou cau un sol de justícia. No és la millor hora per sortir a escalar. És un suïcidi! Però he quedat amb el que va ser el meu sensei grimpaire –Dani- per fer unes vies tranquilament i que ell torni a tocar la roca després de més d’un any sense escalar.

Toca recauxutar els peus de gat Dani!

Tenim sort perquè a Arbolí els núvols van tapant el sol constantment i corre un aire ben fresc. Podem escalar al migdia sense suar. Increíble en ple agost…

Can Mansa és el sector escollit. Allà fem Esperó o fissura V, Més por que vergonya 6a i Nosespande V+. El Dani malgrat no haver escalat en molt de temps no ha perdut qualitats i supera amb honor les tres vies. La que dona més problemes de les tres és Nosespande, on els peus estan ben pulits als primers metres. El grau potser ja li queda una mica apretat i tot. Jo acabo donant-li un pegue en top rope a Botifarra a seques 6b però la trobo dura i no surt de cap manera.
Recollir trastos i a agafar energia al bar, que sense haver-ho previst xerrant xerrant recordem una via pendent des de fa temps. I per què no fer-la avui? Ens anem a fer la Covallonga a La Mussara!

Seguint aquest cartell arribarem directes al peu de la 'Covallonga'

La Covallonga és una via equipada de dos llargs d’uns 40m que es troba a la zona coneguda com “Antenes”. El primer llarg és per gaudir de l’escalada, pur plaer, no passa del IV+. Reunió en una cómode repissa. El segon llarg és espectacular. Bon pati, roca excel.lent i ressenyada com a V+ amb passos llargs en algun tram. La segona reunió la trobem al cim, que culmina en una espècie d’agulla amb forma de xampinyó. Les vistes des d’aquí són espectaculars amb les últimes llums del dia. Un grup de corbs ens saluda des d’una agulla propera mentres ens preparem pels descens.

El sensei a punt per atacar el primer llarg de la Covallonga

Antiga R2

Una via perfecta per iniciar-se en l’escalada de varis llargs. Ben protegida ens els passos més difícils del segon llarg i amb les reunions equipades per rapelar i cómodes per assegurar.
Acabem la jornada arribant quasi de nit al pàrking del sector comentant la jugada i ben contents d’haver tornat a escalar plegats. Espero que no tardem de nou un any en tornar a formar cordada sensei!

Els corbs ens vigilen

Posta de sol als cingles mussarencs