Ascensió al Tuc de Mulleres (3010m)

Canvi de calçat. Els peus de gat es queden a casa i les botes de muntanya prenen protagonisme. L’objectiu és l’ascensió al Tuc de Mulleres, un cim que s’eleva 3010m sobre el nivell del mar, superant així una xifra màgica per tots els muntanyencs amants dels Pirineus. La via escollida: des de La Besurta, passant pel Forau d’Aigualluts i la Vall d’Escaleta.

El sol guanya terreny al Plan d'Aigualluts

Aquest cop l’Eli és la companya d’ascensió i si coronem serà el seu primer tres mil. Per mi serà el segon després de pujar a l’Aneto l’estiu passat. Ja veieu que tenim un curriculum envejable en això de l’alta muntanya…

Totes les ressenyes que hem consultat sobre el Mulleres li donen un “fàcil” o “molt fàcil”. Bé, dificultats tècniques no en té però caminar s’ha de caminar, i molt! Són uns mil cent metres de desnivell a superar en pujada constant a partir del Plan d’Aigualluts i que pot arribar a desesperar en l’últim tram -a quatre-cents metres del cim- quan un infinit mar de granit s’interposa entre nosaltres i l’última grimpada. Abans hem superat un parell de petites geleres que no donen problemes ja que la neu està ja molt trepitjada però no es pot baixar la guàrdia.

Vaques, vaques... i més vaques!

Capricis granítics

El paisatge és espectacular en tota la pujada. Aigua que corre per totes bandes –es nota que la tardor i l’hivern han sigut especialment humits-, centenars de vaques pastant tranquilament, restes del desglaç als ibons, formes sorprenents esculpides pel gel sobre el granit, alguna que altra marmota i com no, les vistes des del cim.
Després de més de quatre hores caminant, incloent parades, cap un quart d’una del migdia arribem al cim del Tuc de Mulleres. Un modest tres mil que per nosaltres suposa una gran fita! Abraçada emotiva, fotos de rigor, petit descans per menjar i hidratar-se bé, identificar pics propers, etc…

Tuc de Mulleres (a la dreta)

Mar de granit

Encara queda la baixada, que fem per la mateixa via i que ens prenem amb calma assaborint cada pas i comentant algunes anècdotes del dia: les vistes del cim de l’Aneto amb prismàtics -semblava la Rambla en hora punta-, la companyia d’una parella de simpàtics i veterans muntanyecs asturians, els xiscles de les marmotes, com esquivar desenes de tifes de vaca, l’impressionant mar de granit, …

Vistes de l'Aneto des del cim del Mulleres

Fita cimera

Restes del desglaç al Ibons d'Escaleta

Tot ha sortit rodó i ja comencem a pensar en futures sortides. Potser un altre tres mil abans d’acabar l’estiu, la volta al Midi d’Ossau, el Pedraforca? La llista és llarga i les cames estan més fortes que mai!