dilluns, 2 de maig del 2011

La Mussara. Aritjol

Quantes vegades hauré passat per aquella curva on veus una fita que marca el camí a seguir per arribar al sector i comentava amb qui anava al cotxe: “Mira, per allà s’arriba a l’Aritjol”. El passat dijous finalment hi vaig escalar. Havia quedat amb el Derek i em trobo allà mateix amb ell i els seus companys de cordada.
Aproximació curta per un camí que no sembla gaire transitat ja que en algun punt la vegetació se’l comença a menjar. Trenta-cinc vies repartides en tres subsectors, equipades per Der Kletterer i Jordi T. A l’Aritjol 1 és on trobarem la majoria de vies de sisè grau. Diedres i fissures a dojo que en algunes vies es combinen amb trams de placa lleugerament tombada o vertical. Roca calcària típica de La Mussara, qualitat i adherència garantides. Peu de via cómode i ombra fins a les 15h aproximadament.
Una bona via per tenir una primera pressa de contacte amb el sector i l’estil d’escalada és Rantanplan 6a. Línea lògica i evident que segueix en tot moment una marcada fissura. Atlètica, estètica i amb regust alpí.

Derek a Rantanplan 6a

Torn per Sonrisas y lágrimas 6a+, també alpina a l’inici però de sobte et trobes amb un final en placa que et descol.loca. Cal mirar-s’ho bé per no fallar a vista. Ja van dues bones vies.
El llistó puja una mica més amb Aquí hi ha de tot 6b. El nom de la via no enganya. Escalada variada, exigent, de continuïtat i amb més canto del que sembla a simple vista. Surt al primer pegue gràcies a un flash boníssim de l’Álvaro. I van tres vies de qualitat.
Bé, toca apurar l’àrea de confort i provar Sandruska 6b+. Amb les cintes posades és difícil ressistir-se. Si les altres tres eren bones aquesta és… Un espectacle! Tècnica i de col.locació al primer crux i de ballar en el desplom per superar el segon pas dur. No la vaig encadenar però em va deixar molt bones sensacions. L’excusa per tornar aviat.

Calcari de qualitat suprema

El sol comença a escalfar la roca. Retirada. Els companys seguiran escalant buscant l’ombra de tarda i jo torno cap a la jungla d’asfalt.
L’Aritjol m’ha atrapat. Un bon projecte pendent i moltes altres vies per descobrir. Ara que arriba la calor serà una bona opció per escalades matinals.

Podeu descarregar la ressenya i aproximació aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada