dijous, 9 de desembre del 2010

La Mussara. Entre boires sortint per Preludi d'un desig (V+, 80m)

Durant l’estiu va sorgir la idea d’escalar la via Entre boires al sector Patagònia a La Mussara. Des de llavors el Roger ja sumava dues ascensions a la via i amb la tercera la intenció era fer-la de forma íntegra sense saltar-se l’últim llarg. Finalment no ha pogut ser, però a la quarta anirà la vençuda!
Per mi ha sigut la primera visita a aquest imponent sector, tatxant així un via més de la llarga llista de projectes. Un projecte que es queda amb un parell d’espinetes clavades que em faran tornar un dia o altre.

Entre boires a peu de via

No he trobat cap piada per la xarxa o sigui que aquí van uns quants apunts sobre la via…

Entre boires és una de les poques vies llargues completament equipades que podem trobar a La Mussara. Quatre llargs que sumen uns 80m aproximadament i amb una dificultat màxima de 6a a l’última tirada. Haurem de tenir en compte però que aquí el grau està apretat i és recomanable anar una mica sobrat.

L1: Segons la ressenya el primer llarg és V+. S’ha d’apretar de valent i fer-ho en fred costa més del compte. Jo no he dubtat en tirar d’estrep i he passat els dos primers parabolts en artificial –primera espineta-. Queden molts metres per endavant encara.

L2: Segueix un llarg de V amb bona presa en general on gaudirem d’una roca espectacular, La Mussara mai decepciona. Per nosaltres l’única dificultat aquí ha sigut trobar algun tram humit degut al temps plujós dels últims dies.

Roger arribant a R2

L3: En el tercer llarg haurem de superar un petit sostre amb un pas d’envergadura però amb uns cantos gegants. Amb una bona apretada aconseguirem col.locar el peu esquerre on cal i seguir endavant.

L4: Així arribem a la R3 que es troba en una feixa molt confortable. Bon lloc per descansar uns minuts, gaudir de les vistes i decidir per on sortir en el quart llarg. Tenim dues opcions: seguir la via i encarar el llarg de 6a o anar uns tres metres a la dreta per la mateixa feixa on trobem la R2 de la via Preludi d’un desig i sortir pel tercer llarg d’aquesta que és V+. Nosaltres hem optat per aquesta segona opció –espineta dos-.
En aquest últim llarg el primer parabolt queda una mica amunt però podem protegir bé els primers moviments amb algun tascó o friend. De fet hem un tascó ha entrat tan “a canó” que no l’hem pogut treure de la fissura! (Si algú fa la via, el recupera, llegeix aquesta piada i ens el vol tornar li estarem eternament agraïts). Passada la segona xapa acaben les dificultats destacables i arribarem sense dificultats al cim de la cinglera.

Mar de fons

Confortable R3

De la suma d’aquests quatre llargs resultarà una escalada sostinguda en totes les tirades. Roca cinc estrelles, moviments atlètics i pati assegurat.
Pel descens es pot rapelar per la mateixa via o baixar caminant agafant un corriol poc marcat a l’esquerra fins que connectem amb un camí amb fites i marques grogues (que seguirem també en direcció esquerra) que ens portarà fins al camí per on hem arribat a peu de via.
Absolutament recomanada!

4 comentaris:

  1. Enhorabona Ivan. A seguir fent metres! :D

    ResponElimina
  2. Al peu del canó PGB! Quan fem una junts? ;)

    ResponElimina
  3. Com bé dius, l'entrada t'agafa una mica fred i potser tira més a 6a que a V+. Via del tot recomenable, i combinada amb la Preludi o la Rif, et poden fer gaudir una bona jornada d'escalada, encara que aquestes últimes ja apreten més...

    ResponElimina
  4. Hola Xavi, jo també li donaria 6a a l'inici de la via. La Preludi queda pendent, la línea que segueix s'intueix molt maca.
    Per cert, no coneixia el teu blog i m'ha agradat molt. Ja tens un nou lector. ;)

    ResponElimina