dissabte, 18 de desembre del 2010

Montserrat. Plaques de la Pluja

Divendres. Toca Montserrat un altre cop. Aquesta vegada per fer esportiva a Can Jorba en companyia de David, Mar i Óscar representant a Skalatopi –per fi ens coneixem!-, Jose aka Bombero de la roca i Andreu i un servidor. Jornada d’escaladors a la blogosfera!
Ens deixem aconsellar -avui som equip visitant- i anem a les Plaques de la Pluja. Gran elecció. Divuit vies esperant noves ascensions, totes per nosaltres solets i un gran handicap: el fred. El termòmetre marcava 0,5º al sortir del cotxe.

Que no falti el bon humor a peu de via

Fan mal els dits? El fred no perdona

Ens instal.lem a la zona central i en un moment ja tenim mitja paret amb les cintes posades. Què gran és això d’escalar amb varies cordades i anar intercanviat vies. Les opinions sobre graus, moviments clau i qualitat de les vies no paren. Motivació i fanatisme per totes bandes.
Cadascú amb els seus objectius i anar fent. Entre tots hem fet complet a la placa central. Totes les vies encadedanes. Triomfem tots malgrat patir un fred rigorós als dits. Només veurem el sol poc abans de recollir.

Jose concentrat a pocs metres d'arribar a la R

És difícil quedar-se només amb una via quan totes són tan boniques. L’estètica de Fisura 6a, la continuïtat de la nº 8 6a, la verticalitat sobre bons cantos en general de la nº 9 6a+, un gran cinquè com la nº 11 i la dura nº 10 6b. Com és possible que aquestes útlimes quatre vies no tinguin nom? Això és pecat!
Amb aquesta sessió sembla que tornen les bones sensacions i hem puc apuntar un nou 6a+. La nº10 ha sortit en top-rope però escaquejant algun pas per la dreta. Projecte per la següent visita. David també la deixa a punt per un proper atac i l’encadenament el firma el bombero roquero.

Óscar a la primera via de la placa central

A banda dels graus i vies el millor del dia sens dubte ha sigut fer noves amistats i compartir així una gran jornada d’escalades. Ja s’ha forjat una nova trobada, i ben aviat…

Les ressenyes les trobareu a kpujo.com

Finalment va sortir el sol

5 comentaris:

  1. Per mí, La Placa de la Pluja es un petit paradís enmig de Montserrat amb una roca molt especial.

    Espero que us hagui agradat aquest raconet que es un dels meus preferits. Llástima del fred, pero si hagues surtit el sol, haurien escalat en manega curta segur.

    Es difícil quedarse amb una sola via, totes son maques, et va faltar provar el 6a+ que es diu South Dekoting que es una mica més fina que les altres, preciosa, peró per mi la millor amb diferencia la vía 10 (6b), que la bautizo desde ahora con el nombre de "Un deu de via" ;), si la fas tota recta seguint les cintes té uns passos molt pero que molt fanátics.

    Fins la próxima bou

    ResponElimina
  2. Eeeeps, bona sesio i bona piada. Estic amb el Josep, un sector cinc-mil estrelles i es molt dificil de triar una via com la millor, ja que totes son molt bones.
    La nº10 "Un deu de via" a la proxima visita ens la portem Ivan, ja sta a punt de caramel, pero carai quin viote i tambe la Valientin que la vam tenir que deixar per un altre dia, millor, aixi tenim que tornar-hi, je,je,je.
    Tot un plaer de fer sortides aixi, peazo sector i molt bona companyia, aupa a reveure, aviat.

    Salut

    ResponElimina
  3. Espectacular el sector! I curiós comprovar que la roca no és igual a tot Montserrat. Tinc claríssim que caurà una nova visita aviat per tatxar projectes i provar la "South dekoting" i altres. Haurem de quedar! jeje!

    ResponElimina
  4. Ja vaig comentar-li al Jose que tinc deures pendents a la placa:

    Les vies: 5, 7, 10, 12, 13, 15, 16, 17 i 18. I amb això, Game over al sectot :)

    Crec que seria factible d'encadenar-les totes en una jornada. Si planejeu tornar-hi aviseu-me!!! :D

    ResponElimina
  5. doncs quan quedem Pere?
    tinc ganes de tornar i tatxar unes quantes més. ;)

    ResponElimina