Divendres vespre, el mòbil i el correu electrònic treuen fum. Tothom està molt fanàtic i té ganes d’escalar dissabte. Sense voler ens acabem juntant vuit persones per anar a Mont-Ral. Deixo la llista de participants a banda perquè ja ens coneixem tots no?
La idea és provar unes quantes vies a l’Arrepenjada, però abans escalfem, i patinem, a Terra Negra. Mira que sabem que les vies estan sobades però és que som una mica masoquistes.
Jo apreto més del compte per encadenar Recoponiostiofono 6a, amb relliscada inclosa. Al segon pegue doncs. El grau en aquesta i en moltes altres del sector sí que és orientatiu de veritat. Un plus no els hi aniria malament veient com brilla la roca.
Es salven vies com Yes fatu o faiste 6a o Trossos grossos 5+, que misteriosament es conserven millor que la resta.
La idea és provar unes quantes vies a l’Arrepenjada, però abans escalfem, i patinem, a Terra Negra. Mira que sabem que les vies estan sobades però és que som una mica masoquistes.
Jo apreto més del compte per encadenar Recoponiostiofono 6a, amb relliscada inclosa. Al segon pegue doncs. El grau en aquesta i en moltes altres del sector sí que és orientatiu de veritat. Un plus no els hi aniria malament veient com brilla la roca.
Es salven vies com Yes fatu o faiste 6a o Trossos grossos 5+, que misteriosament es conserven millor que la resta.
Aquest sí que va encadenar-ho tot! foto: Oriol LlorensL’Andreu i jo ja tenim prou amb una via aquí i creuem l’escletxa que separa els dos sectors per fer Gaston Rebotat 4+. Una via fàcil però de les clàssiques de l’escola. Xemeneia amb ambient garantit. Escalada de plaer apte per tots els públics. Em fa vergonya no haver-la escalat fins ara…
La resta de companys tarden poc en traslladar-se. Voliem provar les vies de la cara est del sector (a la guia l’orientació està equivocada) però de moment estan ocupades. No passa res, ens repartim, i uns es queden amb Si plou fas grau 6a+ i d’altres amb Yu yu 6a+. Més tard alguns es barallaran amb Kin Kony 6b sense èxit.
A Mont-Ral el grau està apretat, encara que no ofega. Va bé per tocar de peus a terra. Costa escalar a vista graus que en escoles properes fas amb relativa facilitat.
A mi em va costar tres pegues encadenar Yu yu. Les regletes bones no són gens evidents. La via és curta però no desmereix cap moviment.
La resta de companys tarden poc en traslladar-se. Voliem provar les vies de la cara est del sector (a la guia l’orientació està equivocada) però de moment estan ocupades. No passa res, ens repartim, i uns es queden amb Si plou fas grau 6a+ i d’altres amb Yu yu 6a+. Més tard alguns es barallaran amb Kin Kony 6b sense èxit.
A Mont-Ral el grau està apretat, encara que no ofega. Va bé per tocar de peus a terra. Costa escalar a vista graus que en escoles properes fas amb relativa facilitat.
A mi em va costar tres pegues encadenar Yu yu. Les regletes bones no són gens evidents. La via és curta però no desmereix cap moviment.
Pluja a mitja tarda. foto: Oriol LlorensEn la tertúlia post escalada parlant sobre el grau i les vies que vam provar vaig tenir la sensació de que tots volem tornar aviat per liquidar comptes pendents. A més, la pluja ens va fer recollir abans d’hora. La cara est de l’Arrepenjada -i alguna altra- s’ha de tatxar al complert!
Piada de David Skalatopi
Piada de Ramón Al final de la roca
Piada de David Skalatopi
Piada de Ramón Al final de la roca
Entrades
Aupa Ivan, si que hem de tornar aviat que vam deixar deures pendents, je,je,je, Va star molt be la lluita fanatica que vas fer amb la Yu yu, Mont-ral es un lloc idilic i molt bo per a curstirse.
ResponEliminaSalut bou !!!
H.
ResponEliminaPues en mi época tenía fama de ser una escuela con muchas vías de grado asequible y casi regalado. Por encima de 7a/a+ ya se ajustaba con sus vecinas -Mussara, La Riba-, pero no por debajo.
Y gran parte de la popularidad que tuvo se la debía a este hecho.
Eso opinaban los pros de la época; que opinaban que se graduaba asequible para rentabilizar el refugio de Mont-Ral. Yo hay vías a las que les quitaría medio gradito. De las que tengo prabadas y encadenadas, claro
S2
Amb un parell de braços extra ja pot pujar ja el de la foto, jeje.
ResponEliminaDoncs sí que han quedat coses pendents. La meva llibreta treia fum apuntat projectes i vies recomanades. Haurem de tornar!
Txupi, me quedé bien a gusto al encadenar. Ya sabes que me cuesta darle más de dos pegues a la misma vía, pero está saliendo mi lado tozudo -debe ser por las raíces aragonesas- y noto que me va bien para corregir muchos errores y aprender a visualizar bien los movimientos. En fin, anar fent...
ResponEliminaHola Fernando, a mi en Mont-Ral siempre me cuesta más encadenar (en los grados que me muevo yo). Comparando grados con La Mussara -en La Riba he escalado poco- creo que más o menos van a la par. Y comparado con Arbolí, Margalef, incluso Siurana, creo que está todos más apretado. Pero pensando en lo que dices, no será que en otras escuelas de Prades y Montsant el grado es muy suave?
Pentacour, és que el gormiti és una màquina! jeje! Està bé deixar sempre projectes i tenir excusa per tornar. Mont-Ral és una gran escola!