Arbolí. De projecte en projecte

Ja havia descartat escalar el divendres però una trucada inesperada del Roger el dijous al vespre capgira els plans: “Ei Ivan, que tinc festa demà! Anem a escalar?”. I tant!
Com que no teniem molt clar on anar ens decidim per Arbolí. La idea és provar dos o tres projectes que fa temps que esperen.
Comencem a Can Simiro. Escalfem en dos cinquens i anem al gra. L’objectiu és la via Esperó 6b+ però abans el Roger vol provar El Robagallines 6a+. Jo ja l’aviso que no faci cas del grau proposat. No he provat mai la via però tothom diu que de 6a+ res de res. Té un pas duríssim i llarg a mitja via. No encadenem però serveix per posar les cintes a la via que ens interessa.
El primer pegue ens serveix als dos per treure tots els passos –més o menys- i memoritzar la via. Baixem esbufegant i no tenim clar que pugui sortir però a això hem vingut no? Al segon intent el Roger puja flotant i la treu sense problemes. Últimament via que prova via que encadena. Està a la cresta! Em toca…
Segon pegue. Escalo amb confiança. Em crec que puc encadenar. De sobte arribo a un pas on no recordo la seqüència i fallo. Argh!! Segueixo i resolc bé el crux. Un altre cop igual, fallant a un lloc relativament fàcil. Malgrat tot estic content perquè he arribat fins a la reunió en els dos pegues i veig la via factible. Tinc els moviments al cap i tornaré!

Roger a Esperó 6b+

Recollim i ens anem cap a El Duc. Aquí la missió és encandenar El handicapat 6b+. Sempre me la mirava quan venia a aquest sector a fer els cinquens. Crida l’atenció l’estètica llastra del primer tram seguida d’una placa ben llisa.
El Roger li va provar fa un temps i em comenta que el tomàquet està havent superat la llastra. Comença ell i per culpa d’un peu que rellisca s’escapa. El pegue serveix per posar les cintes i “flashejar” algun pas. Em toca…
Entrada explosiva amb bon canto. Repós. Placa tècnica de col.locació, regletes minúscules i peus sobats. No sé com però aconsegueixo superar-la. Em planto davant del següent problema. Peus en adherència i sortida del bombet sobre romos. A partir d’aquí travessa fàcil, però exposada, cap a la dreta per arribar a la reunió. Quan estic passant la corda per la R encara no m’ho crec. Acabo d’encadenar el primer 6b+! Gràcies pel flash!
Com no, al segon pegue el Roger també la treu. Sembla que avui estem il.luminats per la dehessa fortuna.
Per seguir fent metres escalem Truita en suc 5+ que curiosament jo no tenia encadenada. Molt de canto però els peus comencem a estar ben sobats.

Un nou esglaó

D’aquí ja marxem ben cuits. Parada per repondre forces i seguim al Forat del Serratell. Jo aquí ja arribo molt petat. Aquí el projecte és Grüner herbst 6c, però a qui se li ocurreix venir a provar-la després del trote que portem? Pot més el fanatisme que les força.
Aquesta via comparteix reunió amb Todo irá bien 6a+. Suau en el seu grau, no gaire maca i amb passos una mica estranys. Però va bé per muntar el 6c. Encadenem els dos però jo m’he arrossegat. Ja veig que el desplom i els cantos hauran d’esperar a un altre dia. I venir fresc!
El Roger sí que li dona dos pegues. Via física, desplomada i amb canto més o menys bo sempre. D’aquelles de fer el goril.la. Em sembla que sense entrenar al rocòdrom aquesta no caurà així com així.
Ja n’hi ha prou per avui. No imaginava que apretariem tant. Pleguem molt satisfets. Ha sigut un gran dia. Una sobredosi de motivació i un nou esglaó a la llibreta. I que el ritme no pari!