Arbolí. A les plaques de l'ermita

Diumenge havia de sortir a fer una bona excursió pel Montsant. Ja havia escalat dos dies seguits i els músculs es resentien. Però no tinc remei, sentia els cants de sirena, la roca em cridava. I no podia dir que no als motivats de torn: Oriol, Ita, Roger i David Skalatopi. L’excursió haurà d’esperar.
La intenció és fer metres sense haver d’apretar gaire, i més o menys ho vaig complir…
Les vies curtes de l’ermita de sant Pau a Arbolí serviran.
Comencem escalfant a la part esquerre del sector. Dies de fred 5+ és la primera del dia. Molt sobada de peus i algun passet llarg.
Entre tots ocupem unes quantes vies. Jo segueixo amb Katxap 6a. En aquesta has de saltar per agafar la primera presa, col.locar bé els peus i bloquejar per arribar a un canto més amunt. Ho provo dues vegades però no surt. Passo de petar-me només en un pas, avui no.
Tampoc sortirà Caobel.la 6a+. També amb peus sobats i on has d’evitar una porta constant. Ja sabia jo que avui poca cosa sortiria…
Els companys van encadenant algunes vies, i aprofitant que estan les cintes posades a Formicacions formiguils, per què no provar-la?
A la guia fanzine d’Arbolí li donen 6a però a la del Luichy surt de 6a+. El plus no és gratuït i personalment crec que és correcte. Té un pas sobre presa petita fotut i després encara que no és difícil s’ha d’aguantar per encadenar. Aquesta sí que me l’emporto! Potser no havia escalfat prou bé encara.

Ita arribant a la R

Ens desplacem a la placa central. El David i jo cap a Full equip 6a, via equipada recentment en una petita agulla. Està entre Arrós colombià 7b i No control 6c. Jo ja l’havia provat fa poc i l’últim pas em superava. Avui tampoc és el dia. El David tampoc encadena encara que troba una bona combinació de moviments i segur que en un futur intent cau. Un 6a dur amb sorpresa per xapar la R.
Ens movem més cap a la dreta. Aquí tenim comptes pendents amb un 6a+ sense nom al que vam batejar com Elansia.
De camí cap a aquesta veiem magnesiats molts blocs. Es nota que la guia de bloc de recent publicació està tenint èxit.
Elansia caurà al segon pegue. Al primer intent em precipito en els últims moviments. El cabreig em va donar forces pel segon intent. El David levita per aquest curta però intensa via i també la tatxa finalment.
Mentres feiem aquesta via teniem de claca al trio Oriol-Ita-Roger que s’han apalancat a dinar, ampolla de vi inclosa. Menys samba i més escalar!
Després d’aquesta via decideixo que ja n’hi ha prou per avui. El David també es retira. La claca encara té corda. L’Oriol i la Ita se’n van a fer dos quartillos al final de la paret i el Roger vol provar Kéfir 6b+. Aquesta està a la meva llista de projectes des de fa un temps.

Volant peus a l'entrada de Katxap 6a

Kéfir segueix una estètica fissura en diagonal oferint una escalada física, però abans d’arribar a la fissura haurem de superar també una entrada atlètica.
Al primer pegue el Roger s’en va de la via per la placa i quan vol rectificar és massa tard, però pot acabar-la i hi haurà segon intent.
Jo ja estava a la banqueta però com que estan les cintes posades i encara no m’he tret l’arnés decideixo provar-la. Això d’escalar és addictiu, mai en tens prou!
Supero com puc la primera part però a mig tram de fissura s’acaba el combustible. Bé, com a mínim ja sé com les gasta la via.
Evidentment el Roger encadena i tanca així tres dies on s’ha emportat tres 6b+ al segon pegue. S’ha d’anar cap a al 6c ja! No valen les excuses!
Comença a amagar-se el sol. Acabarem la jornada al bar d’Arbolí, on ens trobem al Xavi Granell, un dels equipadors més actius de la zona, que es suma a la ronda de birres. Filosofades escalatòries vàries i pensant on anar el proper dia. Maleïda addicció!