Arbolí. L'escola de les primeres vegades

O de les casualitats. Va ser a Arbolí on ara fa poc més de quatre anys vaig començar a escalar una calurosa tarda de finals d’agost. La via Bola de Drap va suposar el meu debut roquer.
També a Arbolí em vaig apuntar el primer 6a, Més por que vergonya, a Can Mansa, i els primers 6a+ al Cremat i al Forat del Serratell.
Aquesta seqüència de casualitats es va trencar amb el 6b. Malgrat intentar vàries vegades la via Marina al final, el primer 6b que vaig encadenar va ser a Margalef. Minyons forever es diu la via.
Però tot va tornar al seu curs amb el plus. El handicapat suposava un grau més en la meva modesta evolució. Arbolí de nou, la via està al popular sector El Duc. Per si no és suficient, el primer 6b+ que vaig provar –en top rope- va ser la boníssima Esperó, a Can Simiro. Sis pegues em va costar encadenar-la…
Aquí no acaba tot. L’únic 6c que tinc a la llibreta també està a Arbolí, Allegro ma non troppo, i també em va costar sis pegues el rotpunkt.
Per tancar el cercle -de moment- el dilluns vaig provar per primera vegada un 7a. En top rope, per fer-ho de primer encara em queda camí per recórrer. I sí, ho heu endevinat, va ser a Arbolí. Can Mansa un altre cop.

Bona roca a l'escola de les primeres vegades

Patchanka és una bonica via de placa, com a mi m’agraden! Fina a la primera secció i física a la segona. El Txupi em va animar a provar-la després de fer ell un bon intent. Abans haviem fet les dues vies que l’escolten a esquerra i dreta, Cabras rocosas i Moltes grasses, i el meu estat físic, amb un bon refredat a sobre no era el més adient per donar-ho tot, però aquestes coses no es preveuen. Si es presenta l’oportunitat millor no deixar-la passar.
Les sensacions van ser molt bones. Em van sortir quasi tots els moviments, encara que encadenar alguns o imaginar alguns xapatges anant de primer queda una mica lluny. Em conformo amb l’experiència.
Sóc conscient que passar la barrera del sisè grau no és fàcil però tinc clar que un dels factors importants a l’hora de marcar-se objectius és gaudir del camí. Tot suma, res resta. Ah! I espero que les casualitats 'arbolinenques' continuin succeint.