Exorcisme mental

Han passat pocs dies –se m’han fet eterns- des de que vaig decidir deixar el blog en stand by, però han sigut suficients per adonar-me de que aquest espai forma part de la meva rutina. D’alguna manera el necessito. Com explicar-ho amb paraules? Aquí va una reflexió desordenada…
Durant quasi deu anys em vaig dedicar a escriure per una publicació mensual en forma d’agenda que recopilava una programació musical. Allò em va crear un hàbit que ja no he pogut abandonar. Necessito escriure, expressar-me. A vegades amb poques paraules, poques línies, d’altres amb parrafades, filosofar, divagar, compartir, …
Quasi va coincidir en el temps deixar d’escriure sobre música per començar amb el blog. Ja fa més de dos anys.
Una sèrie d’experiències -diguem que mentals- viscudes durant els últims dies d’escalada em vam portar a veure coses que no m’agradaven de mi mateix. No acabava de gaudir del tot escalant, em faltava quelcom. Sobrava la motivació però alguna cosa em frenava a viure cada moviment, cada metre com una experiència gratificant. No m’ha passat en totes i cadascuna de les vies que he fet però quan el cap feia aquell clic ho magnificava tot i afectava al conjunt.
Aquest blog és un apèndix de la meva activitat esportiva. Al veure’m bloquejat mentalment sentia que tampoc podria seguir endavant.
Després d’uns dies reflexionant –pensava que en necessitaria molts més- he aclarit moltes coses. He d’agraïr les converses que he tingut amb alguns amics, ja sigui en persona o de forma virtual. Gràcies a tots els que m’heu apretat per no deixar d’escriure.
Les decissions millor prendre-les en fred. Respira i compta fins a tres.
Per acompanyar aquest exorcisme mental res millor que una bona cançó. Aquest cop el vídeo no és d’escalada, sinó d’una de les millors bandes (la millor?) que ha donat per ara el segle XXI: Animal Collective. Música per expulsar els dimonis, per alliberar la ment, per volar!!!