divendres, 18 de desembre del 2009

Un divendres qualsevol a Siurana

Un divendres sense haver d'anar a treballar? Això no es pot desaprofitar!
A les nou del matí hem anat cap a Siurana. No sabem si el fred ens deixarà escalar gaire però val la pena pujar només per veure tot el Priorat i les muntanyes de Prades nevades. I s'han complert les previsions... hem escalat poc poc!


Després de congelar-nos les mans tocant la roca hem recollit la corda i hem anat a fer un tomb per Siurana. Era com estar en un altre lloc, a un poblet dels Alps o dels Pirineus -per aquí no estem acostumats a nevades com les d'aquests dies-. Calma absoluta i paisatge enfarinat.

Unes quantes fotos i cap al bar del càmping a fer un té ben calent. Allà ens hem assabentat que el Patxi Usobiaga estava per allà. Hem tingut sort i l'hem trobat a Can Melafots. Ha sigut un plaer xerrar una estona amb ell i veure'l escalar. No hem resistit la tentació de fer-nos la foto fanàtica de rigor.
A veure si demà el fred afluixa i podem tibar de valent!


2 comentaris:

  1. naltros també vam ser-hi divendres( de fet el cotxe de darrera la foto és el meu....suposo que no us hi vau recolzar amb l' arnes posat...) i vam estar de conya a Can Toni Gros, amb un solet d' alló més agradable...un dia diferent. Al màquina no el vam veure, llàstima...Salut

    ResponElimina
  2. hola marc! quines casualitats!
    tranquil que l'arnés només el portava ell i no es va recolzar! ;)
    al sol s'estava molt bé i es podia escalar però a l'ombra... uf! vam escollir malament el sector.
    ens veiem per la muntanya!

    ResponElimina