dimarts, 16 d’agost del 2011

Montserrat. Punsola-Reniu al Cavall Bernat

Sempre havia pensat que el primer cop que escalés el Cavall Bernat ho faria per la via Normal, per allò de ser la clàssica entre les clàssiques de l’agulla, i la més senzilla. Però un dia algú em va parlar de la Punsola-Reniu (240m, V/A0 o 6c)
Em considero un neòfit de Montserrat i vaig coneixent aquesta muntanya màgica poc a poc: llegint algun llibre, consultant piades als blogs, mirant ressenyes, apuntant recomanacions personals d’altres escaladors, escoltant batalletes de tal o altra via, i com no, anant a escalar de tant en tant. Amb una mica de tot plegat finalment va cuatllar la idea d’estrenar-se al Cavall per la Punsola-Reniu, deixant la Normal per una altra ocasió. Que hi toqués l’ombra també va ser un bon reclam (encara que fos a partir del quart llarg).

Objectiu a la vista

A l’aparcar el cotxe a Santa Cecília i divisar el nostre objectiu se’m va fer un nus a la gola. D’acord que la via està equipada i que els llargs més durs es poden fer en A0 però la majestuositat pètrea d’aquesta agulla imposa respecte, sobretot si no ets un habitual de Montserrat i gaudeixes d’aquest paisatge només de tant en tant.
Sobre l’escalada poc a afegir als rius de tinta que se li han dedicat i a les desenes de piades que corren per la xarxa. Uns apunts personals…
Vaig gaudir de valent tots i cada un dels llargs, sobretot els que vaig fer de primer. El tercer llarg em va semblar una joia en el seu grau. El quart, polidet de peus, i sumat a la típica finura montserratina, ens va fer patir més de l’esperat. Al cinquè i sisè està el tomàquet. La intenció era anar en lliure però quan la cosa va començar a desplomar i els forats i bolus es van fer petits… Vam tirar de cinta!

L2

Em queda un regust amarg per no haver encadenat aquests dos llargs, i més amb lo cosits que estan. Conviden a anar en lliure sí o sí, però aquest cop es tractava d’arribar a dalt i gaudir de l’ascensió.
El setè llarg és de traca. La curta travessa per canviar de vessant em va posar el cor a mil. Quin pati! Quin ambient! De reull, a la dreta, veus la Paret de Diables impassible, per sota el buit, i per sobre uns elegants passos més de quart grau sobre patates. Sensacions indescriptibles.

Pati! I l'omnipresent ombra del Cavall Bernat

A l’arribar al cim pell de gallina. Vaig veure la figura de la moreneta i encara no m’ho creia. Buah! Ja està! Tant de temps pensant en pujar-hi i de sobte em trobo allà sol, cridant “reunió!” i assegurant al Roger, a qui espero per compartir aquest moment tan especial per qualsevol escalador. Ara jo puc dir que ho sóc no?
Al cim corre un vent fresc. Ens hi estem una bona estona abans de baixar-hi. Rapelant per la via Normal ja entren ganes de tornar a pujar. Es veu ben maca.
Tornada entretinguda per la Canal del Cavall i de nou pel camí de l’Arrel.

Ressenya a mà en un 'crossover' de la del Luichy i Escalatroncs

Recuperem forces al Bar Anna tafanejant ressenyes. I ara? Quan tornen a Ca la Monste? Quina serà la propera?

9 comentaris:

  1. Bona piada Ivan, he imaginat el que vàreu sentir al fer cim! A veure quan m'hi feu de guies! Demà potser?

    ResponElimina
  2. Ei nanos, moltes felicitats per la via. Aquestes sensacions només les pot viure qui realment es desviu per l'esport que practica. Que no decaiguin mai!!!!!!!! Salut!!!!! Per cert, nosaltres també estàvem a l'Anna. Potser ens varem veure?????

    ResponElimina
  3. Ori, a veure si trobem un forat per escalar demà. Necessari ombra i aproximació curta que el sol peta de valent!

    Llembresku, gràcies! A vegades és difícil expressar en paraules el que sents en escalades com aquestes, segur que ens passa a tots. Espero mantenir viu molt de temps aquest 'noséquè' que et fa vibrar cada cop que toques la roca. Estàveu a l'Anna? Em sembla que ja sé qui ereu? Un de vosaltres buscava un llibre de ressenyes i no el trobava? ;) Nosaltres seiem just darrera d'una taula amb un trio de veterans.

    ResponElimina
  4. Enhorabona Ivan, jo encara m'he d'estrenar al Cavall... no tinc perdó de Déu!

    ResponElimina
  5. Pere, no tens perdó no... ;)
    Haurem de quedar i fer cordada per pujar-hi.

    ResponElimina
  6. Ei Ivan! Sí que erem aquells, i recordo el trio de veterans, però a vosaltres no... Tranqui que un dia o altre ens tornarem a trobar, jejejeje!! Apa ens veiem!

    ResponElimina
  7. És que nosaltres som molt discrets, jaja! Segur que coincidim algun altre dia, que jo intento fitxar com a mínim un cop al mes a Montserrat. Salut!

    ResponElimina
  8. Epa! Enhorabona per la repetició. Fa poc hi vaig pujar amb un company que no havia fet mai el Cavall i la satisfacció que transmetia a l'arribar al cim és difícil de descriure. El Cavall té quelcom màgic, no se, l'arrogància, la verticalitat... És l'Agulla per antonomàsia. Ara hi has de tornar per recuperar la teva virilitat, saps que cada cop que puges al Cavall canvies de sexe, no? :O

    ResponElimina
  9. Hola Eduard! Gràcies per les felicitacions. Tenia moltes ganes de fer aquesta escalada i em va fascinar. Sempre que torno d'escalar a Montserrat la satisfacció és màxima però aquest cop va superar-ho tot. Estic impacient per tornar i seguir descobrint racons, canals, vies, baumes, ... I clar, tornar al Cavall, perquè com la llegenda es faci realitat anem ben apanyants! ;)
    Aprofito per felicitar-te pel teu blog. Cinc estrelles!!
    Salut i bones escalades!

    ResponElimina