dilluns, 7 de novembre del 2011

Os de Balaguer. Flight to Africa i Sostre Vilars

No està malament, és una sort poder descobrir una nova escola en cada sortida. Trobo molt a faltar llocs com Siurana -on fa temps que no escalo- però no em puc queixar. Lleida és un paradís de roca i per mi tot suposa una novetat. Noves carreteres comarcals, nous paisatges, nous bars on fer la post cervessa, noves fleques on comprar l’esmorzar o la coca amb recapte de torn per quan arribes petat a casa i no tens ganes de cuinar, etc... I com no, nous sectors, noves vies.
Després d’exprèmer els sectors d’ombra a Camarasa i una visita a Tartareu, aquesta vegada el destí escollit va ser Os de Balaguer. Ja feia dies que em rondava pel cap anar-hi. Tot eren bones crítiques i les fotos que havia vist prometien.
A l’aparcament s’arriba per una pista en bones condicions i des d’allà ja es veu el barranc on es troben les vies. Estan a tocar!
A la guia Lleida Climbs no apareixen ressenyats tots els sectors que podem trobar però sí els més representatius. Si volem tenir informació complerta de l’escola haurem de consultar la clàssica Salvatge Oest de Catalunya.

La Guineueta & Rai Lay, ombra pel proper estiu

Per tenir una primera impressió del tipus d’escalada fem Kin-Tostao 6a. Una bonica via de vint-i-cinc metres ideal per escalfar.
A l’esquerra d’aquesta està l’Esperó del Nico 6b. Estètica línea amb dos bombos on toca tirar de dits i confiar en els peus. Surt a vista però anant justet.
El Roger decideix provar Kin-Matao 6b+, que concentra pràcticament tota la dificultat als passos d’entrada. Veient com cal apretar només aixecar el cul del terra jo la deixo per un altre dia.
Després d’aquest bon trio de vies voliem fer una de les cinc estrelles de l’escola però està ocupada. L’excusa ideal per tornar aviat i provar Aida 6b+.
Ens quedem amb Dragolins cracs 6a+. Exigent fissura que ens dona una bona bofetada. Hauria sigut millor provar-la abans de dinar…
Amb els músculs de nou a punt ens tornem a quedar amb les ganes. Ara la que està ocupada és La llosa repenjada 6c. No estem portant bé el timing!! Bé, un altre compte pendent.
A per La poca rasca 6b+ doncs, tot un seguit de mini bombos que no donen descans, i que ens priven del rotpunkt. Apa! Més feina pel proper dia.

Un bou alemany

Acabem amb Una de calç 6a+. Des del terra no sembla gran cosa però ens espera una bonica escalada. Física i amb bons cantells sobre lleuger desplom.
Estrenem horari d’hivern, són les cinc i poc de la tarda i comença a fer-se fosc. Alguns escaladors apuren al màxim, no es volen deixar els deures per un altre dia. Nosaltres potser som mals alumnes, però ens ha agradat tant Os de Balaguer que no ens importarà repetir.

4 comentaris:

  1. Bow, si hi tornes has de provar "Vasectomía al día", 6c que va per la fisura/bavaresa a l'esquerra de la foto, 5 estrelles!

    ResponElimina
  2. Ei Aleix! Sí sí! La via té molt bona pinta. Caldrà donar-li un "tiento" també. Gràcies per la recomanació. A veure si ens veiem si vens a escalar algun dia per ponent. Salut!

    ResponElimina
  3. Gran (i potser infravalorada?) escola. Tot i que a mi també em queda força lluny crec que ja hi he anat 4 vegades i sempre n'he sortit content i amb ganes de tornar-hi...potser el grau en general força generós ajuda a sortir-ne amb bon gust de boca!

    ResponElimina
  4. Hola Pietro! Jo crec que amb la publicació de la guia Lleida Climbs l'escola va guanyant popularitat. El dia que vam anar, cap a les 11h del matí ja hi havien uns deu cotxes a l'aparcament. La majoria d'escaladors eren estrangers. Malgrat això tothom estava prou repartit pels diferents sectors i no donava sensació de massificació. I espero que segueixi així clar!
    Jo també vaig tornar molt content i segur que torno molt aviat. Per les vies que vaig provar el grau em va semblar prou correcte. Ja veurem què passa quan em posi a vies més dures, jeje!

    ResponElimina