Quasi quinze dies han passat des de que vaig visitar Alòs de Balaguer per primer cop. Allà em va portar la guia Salvatge oest de Catalunya. El canvi de residència ha implicat adquirir noves guies d’escalada –sóc un malalt dels llibres, i per extensió dels de ressenyes- i aquesta no podia faltar a la col.lecció.
Hi havia un sector que em cridava l’atenció especialment. Cal Cari esquerra és un petit mur que compta amb setze vies entre el V i 6c. Ideal per situar-se, fer metres i descobrir l’escola.
Aquest cop faig cordada amb el Joan. Barranquista, kayakista i escalador de Ponts que he conegut a través del fòrum del web madteam.net. Un fenòmen!
Hi havia un sector que em cridava l’atenció especialment. Cal Cari esquerra és un petit mur que compta amb setze vies entre el V i 6c. Ideal per situar-se, fer metres i descobrir l’escola.
Aquest cop faig cordada amb el Joan. Barranquista, kayakista i escalador de Ponts que he conegut a través del fòrum del web madteam.net. Un fenòmen!
Cal Cari esquerra
El clima ens acompanya, el sol escalfa, el brogit del Segre és omnipresent. La idea és començar suau i anar pujant dificultat a poc a poc. Feia molt de temps que no escalava cap cinquè i aquest cop en cauen dos, Del solà V i Capità Nemo V+. Molt semblants les dues, i fins i tot em sembla més fàcil el “cinquèmés”.
Després fem Samarcanda 6a i Hac-dos-oh 6a. Aquesta última la trobo apretada pel grau, amb un pas notablement més difícil que la resta, i més si la comparem amb Artesians 6a+, on no veig el plus.
Tendido supino 6b ja és una altra història. El nom dona una pista del que ens trobarem. Placa tombada, petites regletes i finura, molta finura. El crux és una agonia i m’acabo penjant. La deixem per la propera.
Després fem Samarcanda 6a i Hac-dos-oh 6a. Aquesta última la trobo apretada pel grau, amb un pas notablement més difícil que la resta, i més si la comparem amb Artesians 6a+, on no veig el plus.
Tendido supino 6b ja és una altra història. El nom dona una pista del que ens trobarem. Placa tombada, petites regletes i finura, molta finura. El crux és una agonia i m’acabo penjant. La deixem per la propera.
Joan a Hac-dos-oh
Per acabar la sessió Torracollons 6a+. Bonica via regletera de continuïtat, la millor del dia. Comparteix reunió amb un 6c que no vam provar, i no és per falta de ganes però el sol deixa la paret –cap a les 15.30h- i la temperatura baixa notablement (típica i tòpica excusa per escaquejar-se).
Bona introducció a aquesta petita escola. Ja he marcat altres sectors a visitar i fins i tot alguna via llarga. Fins aviat Alòs de Balaguer!
Bona introducció a aquesta petita escola. Ja he marcat altres sectors a visitar i fins i tot alguna via llarga. Fins aviat Alòs de Balaguer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada