Zurita. Sector Curiós

I va sortir el sol. I ens vam fer un fart d’escalar. L’astre rei ens tornava a regalar energia positiva. La màniga curta de nou de moda a peu de via. Les jaquetes de plomes i els folres polars marginats, penjats a qualsevol arbre. Ah! Quin plaer!
De nou de descoberta. Aquesta vegada cap a la Franja, recuperant unes ressenyes de “fons d’armari”, d’aquelles que un dia veus a la xarxa i et dius: “Me les guardo que un dia o altre hi aniré”. Les vaig trobar al sempre recomanable blog del Luichy.
També recordava haver llegit un article al Vèrtex (num. 222), es titulava: “La Llitera. Sola però no trista”.
Ara tafanejant per la xarxa també he trobat aquest arxiu en pdf al web de Manuel Suárez.
Zurita –o Sorita- és un poblet amagat a la Sierra de la Carrodilla que depén del municipi de Baells. Un racó apartat del món on es respira pau, aire pur i on sembla que s’hagi aturat el temps.

Indicacions artesanals

Les vies d’escalada –una cinquantena- es troben just a sobre del poble, al llarg d’una cridanera paret calcàrea, quatre sectors en total. L’aproximació és pràcticament inexistent. El peu de via és cómode, apte per anar amb nens. Fins i tot hi ha un gronxador a la zona d’arbres a l’esquerra del sector Curiós.
L’orientació sud de la paret fa d’aquesta escola un lloc perfecte per l’hivern. Roca calenta. A més a més, la boira no acostuma a arribar fins aquí.
La roca és molt abrassiva i de bona qualitat.
Malgrat ser una escola petita se li pot treure bon profit en un parell de jornades si ens movem entre el 6a i el 7a/+.
Per la primera visita ens quedem al sector Curiós. Som els primers en arribar a la zona. Conforme passa el matí el peu de via es va omplint i arribem a compartir vies amb unes cinc o sis cordades. Pot semblar massa per una escola com aquesta però en cap moment vam patir col.lapses. Convivència excel.lent durant tota la jornada. Ja m’agradaria que fos sempre així. Em venen al cap dies estressants a Siurana o Margalef.
Cap via va desmerèixer. Ens van semblar bones totes les que vam fer.

Norma al pas clau de Comando Zurita 6a+

Kikimora 6a i Jarabe de tocho 6a+, vies de bon canto amb passos atlètics i peus justes en algun pas. Comando Zurita 6a+, bonica línea en diagonal amb un semi-dinàmic fanàtic. La toma de força 6b+, placa desplomada de forats amb un mantle agònic, i una última secció amb molt molt de canto. Fins aquí les que vaig poder encadenar…
El Roger també s’emporta Pedrin esparragin 6c. Jo fallo en un pas. De nou placa desplomada, física i amb forats dolorosos. Molt guapa! Bon projecte i, com sempre, excusa per tornar.
No vam poder pintar el rotpunkt a Puta fisura 6b+ i Avui no fa sol 6c. La primera amaga un pas a bloc que no vam saber desxifrar del tot i a la segona vam pillar a la secció nyapera. Però… tornarem!
La Norma també es va emportar bones vies per la llibreta. Sobre tot l’encadenament a vista de Comando Zurita. El proper dia toca atacar el 6b, està a tocar!

Bucòlica posta de sol

La cirereta d’aquesta sessió roquera va ser una posta de sol espectacular. Els últims rajos de l’enyorat sol pintaven de tons ataronjats tota la paret mentres ens miràvem les vies del sector Comando Zurita. Hi han ganes de tornar.