dijous, 22 de desembre del 2011

Montsant. Grau del Carrasclet

Des del primer cop que vaig passar pel Grau del Carrasclet en una de les habituals caminades per la “meva muntanya” em vaig dir a mi mateix que havia d’escalar allà. L’imponent paret que es deixa a mà esquerra abans d’entrar a la gran fissura que et porta fins a l’inici del grau no té desperdici. Els escaladors més forts fan algunes de les seves vies per escalfar i passar a la part superior (on es va gravar el vídeo de promoció del Grigri 2). Els més modestos tenim prou per tot el dia.
L’aproximació fins al sector suposa un petita excursió. Bon filtre per garantir pràcticament la soledat. Amb qui sí que coincidirem serà amb els excursionistes que passen a prop del peu de via per pujar o baixar el grau. Atenció als caminants que passen per la part superior de la paret. Poden caure pedres des del camí o sigui que és del tot recomanable l’ús del casc.

Metres i més metres

La predicció era de fred i boira per tot el dia, fet que va demorar la nostra pujada al sector. S’estava bé amb un té calent entre les mans. Per sort, sobre La Morera l’única boira que veiem era la que estava sota els nostres peus i gaudiem d’un bon sol de tardor.
Poques vies escalades però les sensacions van ser bones. Llarga i atlètica Carrasclet 6a. Trenta metres de bústies i final vertical per donar emoció. Punt flac 6a+ concentra la dificultat a la primera secció i després només cal aguantar fins a la R. Bona via de continuïtat. La tercera i última que vam fer va ser Diedro 6b. El propi nom ho diu tot. Marcat i estètic diedre molt ben equipat que ens farà treballar el gest i la col.locació. La lluito i surt a vista. La guia la marca com a “bruta” a les observacions. En general la roca és bona i només trobarem una mica de sorra en algun canto generós. Res greu que dificulti l’escalada.

Servidor amb casc i "armadura" foto: Marc Sedó

Ens queden al tinter moltes vies però les haurem de deixar per la segona meitat del 2012. En aquesta zona l’escalada està regulada i es prohibeix des de l’1 de gener fins al 15 de juliol.
Per tornar a La Morera tenim dues opcions. Desfer el camí per on hem vingut o, si tenim temps i ganes, pujar pel Grau del Carrasclet, i per la part superior, anar seguint tot el cingle, passant pel Balcó del Priorat, fins que arribem al Grau dels Barrots, pel que baixarem. Aquesta segona opció donarà un valor afegit a la jornada i podrem gaudir de les espectaculars vistes que ens regala la Serra de Prades i el Priorat.
No perdem els bons costums i acabem amb un bon beure a Cornudella. Allà ens enterem que a Siurana han patit tot el dia una incómoda boira. Nosaltres vam encertar…

Espectacular mar de boira sota El Dau

Del tot recomanable la piada del David Skalatopi sobre el mateix sector i jornada.

2 comentaris:

  1. La veritat és que aquesta zona és molt espectacular. A mi també em va passar com a tu: quan hi vaig anar d'excursió per primer cop em vaig dir que algun dia havia d'escalar allí (al Carrasclet, però també als Barrots). De moment encara no ha arribat aquest dia, però caurà segur!
    Bones Festes!

    ResponElimina
  2. Hol Pietro!
    El Montsant té quelcom màgic, igual que Montserrat. Jo també tinc pendent Barrots, però m'hauré de posar fort per escalar allà. Ja saps que aquí tens un guia i company de cordada. Salut i bones festes bou!

    ResponElimina