Siurana. A prop de Can A prop

Feia molt de temps que no quedàvem tan tard per anar a escalar. Ahir vam posar direcció Siurana en horari “dominguero”, eren les onze quan sortiem de casa.
Com que no tindrem gaire temps, i la ressaca del dissabte nit està passant factura, decidim buscar un sector amb aproximació per dropos i no gaire popular per poder trobar les vies lliures a aquestes intempestives hores.
El sector A prop de Can A prop és l’escollit. Al pàrking de Fontscaldes ja no cap ni un sol cotxe i es veu molta gent escalant a l’Esperó Primavera i a la Siuranella Central. On hem d’aparcar nosaltres no hi ha cap cotxe o sigui que sembla que tindrem sort i podrem escalar ben tranquils.

Vistes de La Capella i Cingle del Pelegrí

La nova guia de Siurana li dona la qualificació de sector d’interès local. Setze vies amb dificulats des del V+ fins a 8b que no passen dels 18m. El nostre objectiu són les vies de l’extrem esquerra. Si podem fer tres o quatre ja donarem la jornada per bona, i sinó també!
La via Un dia de vent V+ serveix per escalfar. Si anem una mica justos en aquest grau ull que a l’entrada s’ha d’apretar i t’agafa en fred! Bonics moviments atlètics encara que després la via perd continuïtat i és d’anar fent amb calma fins a la reunió amb un altre pas aïllat prou estètic.
Seguim amb Un dia de pluja 6a. Una via amb tres seccions divertides i de mirar-s’ho bé. Menció especial pel crux principal a la tercera secció amb un semidinàmic emocionant. A mi aquesta via em costa dos pegues, i és que no es pot estar al cent per cent si la nit anterior has dormit poc i has begut massa. Una lliçó que ja em sabia però que de tant en tant em salto…
Torn per Un dia de neu 6a+ -ja veieu que va de meteorologia la cosa-. És una via que segueix una marcada diagonal en direcció esquerra amb moviments un pèl estranys. Jo em bloquejo a l’alçada de la tercera xapa i no aconsegueixo fer un pas d’aquells de confiar. Un altre dia serà. El Roger encadena al segon pegue.

Aquí les vies dures del sector

El fred comença a atacar-nos i l’ombra arriba a aquesta part de la paret passades les 15h. Només hi haurà temps per provar Manolo Escobar 6b. El Roger aconsegueix muntar-la en el primer intent i jo li dono un pegue en top rope. Inici molt tècnic sobre nyapes i peus justets. No passo dels primers metres. No és el millor dia per escalar una via d’aquestes característiques. En un segon intent el Roger treu la seqüència de la primera secció però queda pendent una segona part també molt fina. Projecte pendent.
Cal destacar que la roca d’aquesta via i la veïna AC/DC 6b és d’una qualitat espectacular. Dues bones línies per practicar peus, arquejos extrems i algun que altre pla. Tornarem!

L'ombra envaiex la paret

Sembla ser que la tan anunciada onada de fred polar ara sí que arriba de veritat. Tenim els dits acartronats i la millor opció és tancar-se al bar i gaudir d’un bon té, amb la posterior i obligatòria cervessa.