Dimecres, 13 d’abril. No m’havia proposat grans objectius per la jornada. L’hombro dret està tonto aquests dies i no és qüestió de forçar la màquina, però hi han ganes d’escalar i de veure als companys amb els que fa dies que no comparteixo corda. Destí: Margalef.
El gris plom del cel al passar per Cornudella ens fa patir per la méteo però un cop passem les Crestes de la Llena el panorama canvia. El sol il.lumina aquest vessant del Montsant, tocarà escalar a la fresca.
Can Pesafigues (sol/ombra durant el matí i ombra a la tarda) i Can Verdures (ombra tot el dia) són els sectors escollits. En aquesta època la majoria dels “guiris” encara busquen el sol per torrar-se com a gambes mentres escalen o sigui segurament estarem bastant tranquils. A finals de primavera i estiu la cosa canvia i aquests dos sectors estan saturats pràcticament qualsevol dia de la setmana. Tot i així coincidim amb vàries cordades de francesos i txecs però és curiós veure com cadascú segueix uns ritmes que no ens fan esperar o fer cua en cap moment per escalar.
Aquests dos sectors són molt populars i no crec que pugui explicar res de nou a aquestes alçades o sigui que per a qui li interessi aquí va una crònica dels rotpunkt del dia…
El gris plom del cel al passar per Cornudella ens fa patir per la méteo però un cop passem les Crestes de la Llena el panorama canvia. El sol il.lumina aquest vessant del Montsant, tocarà escalar a la fresca.
Can Pesafigues (sol/ombra durant el matí i ombra a la tarda) i Can Verdures (ombra tot el dia) són els sectors escollits. En aquesta època la majoria dels “guiris” encara busquen el sol per torrar-se com a gambes mentres escalen o sigui segurament estarem bastant tranquils. A finals de primavera i estiu la cosa canvia i aquests dos sectors estan saturats pràcticament qualsevol dia de la setmana. Tot i així coincidim amb vàries cordades de francesos i txecs però és curiós veure com cadascú segueix uns ritmes que no ens fan esperar o fer cua en cap moment per escalar.
Aquests dos sectors són molt populars i no crec que pugui explicar res de nou a aquestes alçades o sigui que per a qui li interessi aquí va una crònica dels rotpunkt del dia…
A Can Pesafigues l’Oriol es motiva amb El Pesafigues 6b i l’encadena al tercer pegue, amb vol espectacular –i sembla ser que amb un esguinç de turmell- al primer intent. El David també s’apunta aquesta via després d’un inici dubitatiu a dues vies que se li ressisteixen. El Jose està imparable i s’emporta també El Pesafigues i Murdoc 6a+ a vista, i Escargot Boobé i Okupa Hristo, les dues 6b+, al segon intent. En aquesta última s’escapa l’onsight per ben poc i també gaudeix d’un vol de plaer. Jo tatxo Camborius 6a+, bona via de continuïtat que suma l’encadenament número 100 de l’any, i Okupa Hristo 6b+, que es converteix en la meva primera via a vista en aquest grau. Entrada d’apretar, secció intermitja sobre placa lleugerament tombada amb presa més o menys bona i tram final vertical on l’equilibri, el bon treball de peus i saber caçar bé els forats ens portaran fins a la cadena.
Anem cap a Can Verdures. Al bomber no se li acaba la pila i finalment tatxa la trilogia de 6b+ Baginades-Krilín (aquesta en una anterior visita)-Murcielagus. També lluita amb Verdures atòmiques 6c però el bloc de l’entrada queda pendent de resoldre. Ha anat de ben poc! El David suma una altra ascensió amb Krilín i l’Oriol prova sort amb Baginades. Per part meva, com que em feien enveja els companys, m’emporto el tercer vol antològic del dia en un intent a Krilín. De record un bon cop a la cama esquerra amb el blau de rigor.
Hem buidat els dipòsits i només queda força per arribar fins al cotxe, apropar-se al refugi per la corresponent hidratació i tornar cap a la jungla d’asfalt pensant com sempre ens nous projectes i sortides. Això es mou!
Anem cap a Can Verdures. Al bomber no se li acaba la pila i finalment tatxa la trilogia de 6b+ Baginades-Krilín (aquesta en una anterior visita)-Murcielagus. També lluita amb Verdures atòmiques 6c però el bloc de l’entrada queda pendent de resoldre. Ha anat de ben poc! El David suma una altra ascensió amb Krilín i l’Oriol prova sort amb Baginades. Per part meva, com que em feien enveja els companys, m’emporto el tercer vol antològic del dia en un intent a Krilín. De record un bon cop a la cama esquerra amb el blau de rigor.
Hem buidat els dipòsits i només queda força per arribar fins al cotxe, apropar-se al refugi per la corresponent hidratació i tornar cap a la jungla d’asfalt pensant com sempre ens nous projectes i sortides. Això es mou!
Molt bona la foto del JM, només veure la roca em pregunto que collons faig sense haber-me estrenat a margalef.
ResponEliminaSalut bou!
Ei Josep! Ja saps que aquí tens companys de cordada per anar a Margalef quan vulguis.
ResponEliminaLa foto és un bon "flash" d'un dels passos clau de la via. ;)
Ei Iván, al Jclaramunt haurem de portar-lo de l'orella, que es molt difícil treure-lo de la seva área de confort ;)
ResponEliminaCom m'agrada Margalef, ja tinc ganas de tornar-hi, que el 6c ha de caure, té tram final realment molt bó.
Felicitats per la Hristo a vista, gens fácil desde el meu punt de vista.
Salut bou
Sí Jose! Haurem de segrestar al Jclaramunt. El proper dia que anem a Margalef ha de venir sí o sí! Tornarem a Can Verdures per liquidar els comptes pendents que sinó s'acumulurà massa feina.
ResponEliminaVa haver sort amb la Hristo. Aquest tipus de vies se'm donen bé.
Parlem màquina!
Doncs poseu un dia i faré campana, tirem pel dret!
ResponEliminaAra t'escolto Josep! A buscar data doncs. ;)
ResponElimina