dijous, 28 d’abril del 2011

Motivació passada per aigua

Tota la Setmana Santa pendents del cel. Mirant una i altra vegada les previsions metereològiques. La pluja en aquestes dates ja és una tradició més, com les processons, les pelis de romans, atipar-se de mona, etc. Molts dels plans previstos s’han d’aplaçar i la motivació queda passada per aigua, ben xopa!
Dos dies vaig intentar escalar. Pocs resultats, però com a mínim et toca l’aire…
El dissabte sant semblava que el xàfecs no arribarien fins a la tarda, però no! Abans del migdia ja plovia. Estàvem a Siurana, a Can Melafots, ben a prop del cotxe. A mi aquest sector mai m’ha cridat gaire i menys en dates senyalades quan es satura ràpidament. L’altre dia no va ser una excepció. Moltíssimes cordades i poc per escollir. Punt vermell a Trigonometria 6a+ -bona!- i intent a Perseidas 6b. Entrada a bloc que em supera.

Can Melafots

Quan va començar a ploure enlloc d’optar per la retirada ens vam anar fins al desplom on està El tiempo se ha reído de los que no han venido 6c i encara vam poder apretar una mica. Segon cop que la provava –sempre en top-rope- i aquesta vegada només vaig haver de tirar de cinta en un moviment. La continuo trobant dura pel grau però no molt llunyana. Seguiré treballant-la. Mentres esquivàvem la pluja en aquest racó veiem com molts escaladors deambulen per la zona buscant un tros de roca seca. Una particular processó on les colorides caputxes dels xubasqueros substitueixen els capirots dels caputxins. Quina estampa!
El “dia de la mona” torna l’esperança. El matí s’aixeca més o menys clar a Salou i tirem cap a Arbolí el Roger i jo. Abans d’arribar al poble una fina pluja ens dona la benvinguda. Bé, bé. Què fem? Ens anem a esmorzar al refugi de La Mussara i passem de tot? No, no, busquem algun desplom que alguna cosa farem.

Arbolí des de La Termita

Des del mateix poble pugem caminant fins a La Termita, un totxo de roca ataronjada amb vies a bloc de setè grau i un solitari sisè, Blanco mantequilla 6a. Tres xapes de desplom amb canto. Menys és res. Després d’encadenar aquesta el Roger prova en top-rope Negro africano 7a+. Entrada duríssima i un sostre que imposa. Massa teca.
Per no anar tan aviat cap al bar passem pel Totxo Manu. Les vies del desplomet també estan seques. Una tibada més a Iossu posat al budriel 6a i la veïna de l’esquerra, i ara sí, a fer el bocata. Fred, humitat i no para de ploure. Quin desastre de meteorologia, quin desastre de Setmana Santa!

3 comentaris:

  1. Aupa Ivan, de desplom en desplom encara tibeu una mica, ets un fanatic bou !!!
    Quina merda de setmana santa, pero ara arribara el bon temps i no es preuocupara la pluja, ens preocupara el Soleil, je,je,je.

    Salut bou.

    ResponElimina
  2. No te quejes tanto que al menos has escalado bou ;)
    Por cierto, me alegro de ver que tenemos otro poyecto en común, la del "El tiempo se ha reído de los que no han venido 6c", es una vía que me motiva muchísimo, así que cuando quieras asediarla a muerte, cuenta conmigo.
    Cuando esté mejor claro ;)

    Salut bous

    ResponElimina
  3. Aquí la qüestió és queixar-se sempre per alguna cosa, jaja!
    Ara ja toca anar buscant l'ombra i recuperar la llista de projectes aparcats durant l'hivern.
    Aquest 6c ha de caure Jose! Sé que em costarà molt fer la primera part de la via però ho intentarem. Tu la vas deixar a punt! ;)

    ResponElimina