Montsant. Cingles de Sant Joan

Els Cingles de Sant Joan és una de les franges rocoses que més criden l’atenció al vessant sud del Montsant. Des del mateix poble de Cornudella podem admirar la majestuositat de la cinglera i imaginar els centenars de metres que podrem escalar allà. A la vertical de la paret trobem l’ermita de Sant Joan de Codolar, un dels racons espirituals per excel.lència de la muntanya santa. Des d’aquest punt s’inicia la feixuga aproximació al sector si optem per la via directa seguint el Grau de la Montserrat (nom posat en honor de l’ermitana que habita l’ermita des de fa més de trenta anys). En poc més de trenta minuts ens plantarem a peu de paret. Actualment el camí està ben traçat i fitat.
Els peus de via són estrets i amb poca ombra a la part dreta del sector, al contrari que a la part esquerra on predomina un ambient boscós i gaudirem de més comoditat a l’hora d’instal.lar-nos. L’ombra arriba a la majoria de vies a partir de les tres de la tarda.
El dimecres no acompanyava gaire la meteorologia i es feia difícil mantenir el ritme. Si a això li sumem la bofetada que ens va donar al David i a mi la via que vam triar per escalfar…

Arsenal

Jo vaig començar amb Hagi pau 6a+. Grau collat, tècnica i de continuïtat. Cal navegar per anar trobant les millors preses fet que li dona un punt psicològic quan l’últim químic ja queda una mica lluny. A això hem de sumar la sorra que dificulta el treball de peus (les vies no estan brutes però unes quantes repeticions més no anirien malament). Una bona via però gens recomanable per escalfar. La vaig lluitar per posar-li el punt vermell però no va poder ser. Massa patiment. A l’arribar al terra no tinc bones sensacions i queden poques ganes per seguir escalant. S’imposa positivitzar.
L’Alexis ja conexia bé el sector i s’havia fixat altres vegades en la fissura que hi ha a l’esquerra de Hagi pau. Sembla que ningú ha pujat mai per allà i decideix obrir la ruta. Prepara l’arsenal de material i comença a escalar decidit. Després de més d’una hora treballant a paret obre en estil tradicional la via. Una fissura clean on caldran friends i fissurers grans i mitjans per repetir-la. Trobarem un clau i un pont de roca a la secció final. La reunió és comuna amb la via Sense solta ni volta.
El David i jo fem les primeres repeticions en top rope. Escalada tècnica i atlètica amb moviments molt macos. El grau deu quedar en 6a+/b.

Un bon projecte: Tranquilo majete 6b+

El clima va empitjorant i els músculs acusen l’humitat. Sembla que hagi de caure un xàfec en qualsevol moment. Intentem motivar-nos i ens posem a Tranquilo majete 6b+. Quasi em sembla més fàcil que Hagi pau, potser és que ja li estic pillant el punt al sector. Tampoc hi ha rotpunkt però li veig color. Un bon projecte, la via s’ho val.
L’Alexis també fa un 6b+ sense nom i ens comenta que és una mica més dura que l’altra.
S’imposa el fred i pleguem. Per tornar optem per baixar pel Grau del Montsant o del Tomaset. Tornada llarga però més cómode que ens permetrà veure totes les vies de la part esquerra. Dues cordes fixes indiquen que s’estan equipant vies noves. El proper dia començarem escalant per aquí per provar alguna d’aquestes i recomanacions que tenim apuntades.
M’emporto una bona impressió del sector. Aquesta primera visita ha sigut més de reconeixement que d’escalada. Ja sé on no escalfar, quines són algunes de les vies bones, projectes, tipus d’escalada… Positivitzar, que no tot és encadenar!