Nova guia de boulder: "Bloc. Muntanyes de Prades"

La setmana passada va sortir a la venda “Bloc. Muntanyes de Prades”, un nova guia de bloc que cobreix les zones d’Albarca, Arbolí, La Mussara, La Febró, i Siurana.

Consultant la guia queda clar que els autors i també aperturistes de molts dels problemes, Màrius Riera i Jordi Feliu, s’han fotut una currada impressionant!

El disseny de les ressenyes és senzill i funcional. Com que la majoria de blocs estan en franges de roca els croquis estan realitzats sobre dibuixos que representen les diferents parets. Acompanyen a les ressenyes nombroses fotografies que fan més fàcil identificar molts dels problemes. A més a més, a banda del grau del bloc es dona informació sobre com comença (p.ex. inici mà dreta al lateral). Així s’acabaran moltes discussions amb els companys en plan: “On poso la mà esquerra? Aquí o allà?” o “Si toques aquest canto és 6a i si no el toques és 6b”.
Com la pròpia guia indica la majoria de blocs són de roca calcària amb l’excepció dels de la zona d’Albarca que són de gres (arenisca).
Segur que amb la publicació d’aquesta guia es reactiven zones com Arbolí o Siurana, que mai han deixat de visitar els locals que practiquen bloc, però que desconeixen la majoria d’escaladors que venen d’altres llocs.
S’han deixat fora de la guia zones de bloc que les de la Lloera, Cogullons o la Riba, principalment per qüestions d’espai -indiquen els autors-.
La suma de tot el que apareix aquí ressenyat a zones com les de Mont-Roig, Clot d’en Goda (La Riba) o Cabacés, fa que ens trobem davant d’un camp de joc de dimensions gegantines.
Només en aquesta guia trobarem mil cinc-cents blocs que esperen els encadenaments dels més fanàtics.

Trobareu la guia a Goma II (Cornudella), Càmping de Siurana, Vivac (Reus) i a altres punts de venda habituals de la província.

Escalada a Siurana. Vies fàcils a Can Marges, Can Paràsit i Grau dels Masets

Segona entrega de la sèrie “Vies fàcils”. Aquest cop dedicada a una de les millors escoles d’escalada esportiva de Catalunya, Europa i del món: Siurana.

Molts dels escaladors locals quan s’inicien en la pràctica de l’escalada esportiva tenen una imatge mitificada de Siurana. Que si les assegurances allunyen molt. Que si el grau està ajustat. Que si està massificat, …
És veritat que el que allunyen algunes de les assegurances pot fer que ens baixem de més d’una via, que maleïm el grau o ens agobiem veient els sectors plens coincidint amb ponts, festes locals o similars, però no podem generalitzar. Hem de desterrar aquests tòpics. Siurana és un paradís per escaladors d’èlit però també li podrem treure profit si el nostre grau no passa del cinquè. Només cal saber escollir els sectors i vies.

Una de les característiques cingleres de Siurana

Can Marges

Nombre de vies: 37.
Dificultat: 4+ a 7c
Equipament: bo en general
Peu de via: cómode (apte per anar amb nens)
Aproximació: 10 minuts des del pàrking.
Orientació: sud-est / est

Sens dubte el sector més popular pels escaladors de cinquè grau. Aquest fet farà que trobem alguna de les vies bastant sobada. Currupipi 5, Can Fanga 5+ o Monolit groc 5+ són bons exemples. En aquestes dues últimes l’escalador novell potser també patirà algun “aleje”, però les vies no arriben a ser exposades.
A Can Marges de dalt una bona opció per és Flexta 5 o la variant amb una entrada més directa Fletxa directa 5+. Dues vies amb canto generós i roca excel.lent. Els amants de les emocions fortes podran entrenar la força mental amb les assegurances allunyades de Cos que cao 5+.
A Can Marges de baix podem tenir una bona presa de contacte amb la roca de Siurana amb les vies Rollito lof 5, Mi primera con muñón 5 o 250 ptas. 4+. Si voleu apretar un plus més Tahona 5+ és una bona opció.

Rollito lof 5 - Can Marges

Can Paràsit
Nombre de vies: 19
Dificultat: 4 a 7a
Equipament: bo
Peu de via: cómode (apte per anar amb nens)
Aproximació: 10 minuts des del pàrking
Orientació: sud-est

Aquest sector ha guanyat adeptes ràpidament. Les primeres vies es van equipar al 1986 però estava prohibit escalar per ser zona de nidifiació d’aus. Aquest mateix any es va aixecar la restricció i es van equipar setze noves vies (més una del 2009). Només trobarem tres vies per sota del sisè però les tres valen la pena. A Esaborio 4 i Sarangonga 4+ gaudirem de canto generós, i a Arrikitaun 5+ podrem practicar l’equilibri sobre monodits i bidits.
Si voleu començar a provar 6a Rasputín és una bona elecció. Via de tall alpí que ressegueix un estètic diedre per acabar amb un parell de passos de placa on s’ha d’apretar.
Bon sector per combinar amb el veí Can Marges.

Arrikitaun 5+ - Can Paràsit

Grau dels Masets (Camí i Esquerra)
Nombre de vies: 45
Dificultat: 4 a 7b+
Equipament: bo
Peu de via: cómode (apte per anar amb nens)
Aproximació: entre 5 i 10 minuts des del pàrking
Orientació: sud-est

Un altre dels sectors populars de Siurana. Aquest principalment pels escaladors que es mouen en el sisè grau. Tot i així, la qualitat d’alguna de les vies de cinquè grau que trobarem faran la arrepentir-se de la visita.
A la zona del camí El trinxant 5+ és un festival de bona pressa i els vint metres de llargada li donen caràcter a la via. Trobarem un altre trio de cinquens on destacaria Fam fatal 5+, de grau potser una mica ajustat en algun que altre pas.
A la part esquerra del camí trobarem un dels cinquens més famosos de Siura: Súper fisura 5+. El nom ho diu tot. Una via espectacular amb regust clàssic. Ben assegurada i bon ambient en algun passet.
A la mateixa zona, a l’inici de la paret trobarem dos quarts: Menuts 4 i Arbres 4+. Ideals per iniciar-se en l’escalada. Just al costat d’aquestes està Primera 5+. Una via que segueix una línia una mica forçada però que val la pena fer per practicar la continuïtat en els seus trenta metres.

Ressenyes

Consultant les ressenyes trobareu altres vies fàcils repartides per varis sectors (Can Fàcil, Can A prop, …) però potser no són suficients com per passar-hi tot un dia. A Can Melafots també hi han varis cinquens però la roca ha acusat el pas de centenars d’escaladors i el grau queda una mica ajustat.

Les ressenyes les trobareu a la guia “Guia d’escalades a Siurana”, de Toni Arbonés i Míriam R. Carava, que venen al mateix càmping, o la nova guia “Siurana” de David Brascó i Nalia Campillo, que podeu comprar a llocs com Goma II a Cornudella o a la botiga de muntanya Vivac a Reus. Aquesta última conté molts més sectors ressenyats i molta informació adicional sobre la zona.

Nota: tota la informació donada en aquest post és una apreciació personal i subjectiva. La informació que conté no es pot considerar suficient per iniciar-se en l’escalada. L’autor no es responsabilitza de les conseqüències que puguin derivar-se del mal ús de la informació que hi apareix.

Siurana. A prop de Can A prop

Feia molt de temps que no quedàvem tan tard per anar a escalar. Ahir vam posar direcció Siurana en horari “dominguero”, eren les onze quan sortiem de casa.
Com que no tindrem gaire temps, i la ressaca del dissabte nit està passant factura, decidim buscar un sector amb aproximació per dropos i no gaire popular per poder trobar les vies lliures a aquestes intempestives hores.
El sector A prop de Can A prop és l’escollit. Al pàrking de Fontscaldes ja no cap ni un sol cotxe i es veu molta gent escalant a l’Esperó Primavera i a la Siuranella Central. On hem d’aparcar nosaltres no hi ha cap cotxe o sigui que sembla que tindrem sort i podrem escalar ben tranquils.

Vistes de La Capella i Cingle del Pelegrí

La nova guia de Siurana li dona la qualificació de sector d’interès local. Setze vies amb dificulats des del V+ fins a 8b que no passen dels 18m. El nostre objectiu són les vies de l’extrem esquerra. Si podem fer tres o quatre ja donarem la jornada per bona, i sinó també!
La via Un dia de vent V+ serveix per escalfar. Si anem una mica justos en aquest grau ull que a l’entrada s’ha d’apretar i t’agafa en fred! Bonics moviments atlètics encara que després la via perd continuïtat i és d’anar fent amb calma fins a la reunió amb un altre pas aïllat prou estètic.
Seguim amb Un dia de pluja 6a. Una via amb tres seccions divertides i de mirar-s’ho bé. Menció especial pel crux principal a la tercera secció amb un semidinàmic emocionant. A mi aquesta via em costa dos pegues, i és que no es pot estar al cent per cent si la nit anterior has dormit poc i has begut massa. Una lliçó que ja em sabia però que de tant en tant em salto…
Torn per Un dia de neu 6a+ -ja veieu que va de meteorologia la cosa-. És una via que segueix una marcada diagonal en direcció esquerra amb moviments un pèl estranys. Jo em bloquejo a l’alçada de la tercera xapa i no aconsegueixo fer un pas d’aquells de confiar. Un altre dia serà. El Roger encadena al segon pegue.

Aquí les vies dures del sector

El fred comença a atacar-nos i l’ombra arriba a aquesta part de la paret passades les 15h. Només hi haurà temps per provar Manolo Escobar 6b. El Roger aconsegueix muntar-la en el primer intent i jo li dono un pegue en top rope. Inici molt tècnic sobre nyapes i peus justets. No passo dels primers metres. No és el millor dia per escalar una via d’aquestes característiques. En un segon intent el Roger treu la seqüència de la primera secció però queda pendent una segona part també molt fina. Projecte pendent.
Cal destacar que la roca d’aquesta via i la veïna AC/DC 6b és d’una qualitat espectacular. Dues bones línies per practicar peus, arquejos extrems i algun que altre pla. Tornarem!

L'ombra envaiex la paret

Sembla ser que la tan anunciada onada de fred polar ara sí que arriba de veritat. Tenim els dits acartronats i la millor opció és tancar-se al bar i gaudir d’un bon té, amb la posterior i obligatòria cervessa.

Nova guia d'escalada a Siurana

Us ben asseguro que l’espera ha valgut la pena. El paradís de roca que és Siurana finalment té una guia que li fa justícia. Una ullada ràpida al contingut impressiona, et supera, motiva, transmet fanatisme! Serà difícil expressar en aquestes línies tot el que hi trobareu –res millor que descobrir-ho per un mateix- o sigui que em limitaré a donar una opinió sobre la primera impressió.

Senzill títol: “Siurana”. Dues-centes seixanta-quatre planes, seixanta-un sectors ressenyats i més d’un miler de vies. Increíble! Roca per tota una vida, i vàries més.
La guia està dividida en cinc àrees, fet que facilita la localització cada sector. Totes les vies estan ressenyades sobre il.lustracions (que són petites obres d’art) i inclouen la següent informació: grau, llargada, número d’assegurances, equipador i any. A més a més s’acompayen diferents símbols quan la via té característiques especials (via fàcil pel grau proposat, expo, bruta, f.a., etc…).
S’estableixen quatre categories per definir els sectors: imprescindible, bon sector, interès local i escàs interès. Dades molt útils quan es visita l’escola per primera vegada o es coneix poc i es vol aprofitar la jornada d’escalada buscant les vies de millor qualitat. A banda d'aquesta petita etiqueta cada sector inclou una curta, però útil, descripció del mateix. També dona detalls d'algunes curiositats o dades històriques sobre primeres ascensions.
Els mapes amb les aproximacions als sectors són clars, també es ressenya com arribar amb una breu explicació i s’especifica sempre el temps que cal per plantar-se a peu de via Bé! Ja no ens perdrem més buscant segons quins sectors.
Hi han moltes més dades que acompanyen a cada sector (nombre de vies, orientació, … fins i tot si hi ha cobertura per trucar en cas d'emergència!).
La guia és tota en color i està il.lustrada amb desenes de fotografies. Simplement per això la compra ja està amortitzada.
Tanca el llibre un apartat anomenat collage amb fotografies i ressenyes antigues que li donen un toc original a tot el conjunt.
Uf! Em deixo moltes coses però com ja comentava al principi serà millor que les descobriu vosaltres quan la tingueu entre les mans.
Resumint, i en poques paraules… Un deu! Una de les millors guies que he vist mai. L'enhorabona més sincera als seus autors, David Brascó i Natàlia Campillo, per la gran feina que han realitzat.
Ara només falta estrenar-la sobre el terreny, molta feina a fer. El rotpunkt ens espera!

A Reus podeu comprar la guia a la botiga de muntanya Vivac, on també trobareu l'altra novetat de la zona: la guia de bloc de les muntanyes de Prades.

L'Obert d'escalada de Vila-Seca en imatges

Per acabar amb les entrades dedicades a l’Obert d’escalada de Vila-Seca aquí teniu un mini vídeo realitzat pel Jordi. Una gran feina tenint en compte els recursos amb els que ha treballat i el poc material gravat del que disposava. Si teniu un minut lliure feu clic al play. Efectes visuals originals, bona banda sonora i escalada.

En el seu canal de youtube podeu veure altres vídeos que no tenen res a veure amb l’escalada, però si us agrada el món del motor no us empenedireu. Alguns compten amb milers de reproduccions!

La crònica: 16è Obert d'escalada de Vila-Seca

Poca roca vam tocar aquest cap de setmana. El dissabte la pluja ens xafa el matí i l’únic que podem fer és donar un tomb pels voltants d’Arbolí buscant un petit sector a sobre de El Dard que no vam trobar. L’humitat debia fer minvar el sentit de l’orientació.
Per sort el diumenge el temps va aguantar –amb cel amenaçant això sí- i vam poder escalar… sobre resina i ciment.

Negre negre

De bon matí fem cap al poliesportiu de Vila-Seca per participar al 16è Obert d’escalada. Inscripció i a agafar forces amb un esmorzar a base de pa, llonganissa i bons tragos de vi. Això per començar a escalfar.
Uns trenta participants, moltes cares conegudes i vuit vies a encadenar. Intents il.limitats i temps fins al migdia per escalar el màxim que es pugui.

Arribant al pas clau

Un dels handicaps va ser el fred i l’espera entre pegue i pegue que feia perdre el ritme i refredava els músculs. Malgrat això el fanatisme flotava a l’ambient i feia que no perdessim la motivació.
No vam triomfar gaire pel que fa a vies encadenades, excepte el Roger que continua en un gran moment de forma, però lo important és participar no? També vam conèixer escaladors amb els que algun dia potser formem cordada i vam riure, vam riure molt!

Peu de via "urbanita"

En imatges: (R)Evolution pedrizera

Finalment ha arribat el fred, i sembla que per quedar-se. Això vol dir que hi haurà bon tacte a la roca d’una vegada per totes, que no vegis quina manera de gastar magnesi els darrers dies...
Per començar el cap de setmana amb bon peu i humor un vídeo sobre La Pedriza i l’evolució de l’escalada en aquestes últimes dues dècades.

La blogosfera escaladora on fire!

“Como alcalde vuestro que soy os debo una explicación, y esa explicación que os debo, como alcalde vuestro que soy, os la voy a dar!” . Pepe Isbert a “Bienvenido Mr. Marshall”.

Aquests dies la blogosfera escaladora està on fire! després d’aparèixer en molts blogs comentaris com aquest (anònim per cert):

“Blogsdeescalada.com aprofita els continguts del teu bloc per guanyar pasta i tu sense enterar-te'n. Tu t'ho curres y ell se n'aprofita. Roba els teus posts i els edita en el seu site. Això és il·legal i demostra una falta de respecte pels continguts que tu has creat. La visita compta per ell i no per tu. Escriu-li un mail exigint-li que enllaci directament amb el teu blog i si no, que et doni de baixa del seu site. Entre tots fem. Entre tots podem. Volem enllaç directe a les nostres creacions.”

Jo ja feia un temps que estava mosca amb això de que blogsdeescalada.com no enllacés directament els blogs però ningú havia enllaçat el meu blog sense permís, jo mateix ho vaig demanar…

Després de rebre aquest comentari al blog, reflexionar, i llegir en altres blogs opinions sobre el mateix tema, ahir vaig decidir enviar un correu sol.licitant donar-me de baixa. Aquest matí s’ha fet efectiva .

El que passa és que donant-li més voltes i rellegint l’interessant post del PGB he acabat canviant d’opinió (i he canviat, tal i com explica, la configuració del RSS).

Entenc que a tots els que escribim un blog ens agrada que la gent el llegeixi -sinó no perdriem el temps piant, filosofant o penjant vídeos oi?-, ens deixi comentaris, que la informació pugui ser útil per altres escaladors… I ho fem perquè volem. Podem tenir més visites o menys però sempre hi ha algú a qui li interessen els continguts. Algú es guanya la vida amb això?

No sé quants calers guanya blogsdeescalada.com pel tràfic que té el web, i és veritat que aquest tràfic s’aconsegueix gràcies a la nostra feina, però al final a mi el que m’importa és que el màxim de gent possible pugui tenir accès al que es publica al blog i que en pugui treure un profit, i si fent servir aquest espai arribo a uns quants escaladors més ja em dono per satisfet. A veure si em tornen a donar d’alta…

I prou! No li donaré més voltes! Al final lo important és escalar, escalar i escalar!

16è Obert d'escalada de Vila-Seca

El proper diumenge 21 de novembre es celebrarà el 16è Obert d'escalada de Vila-Seca al rocòdrom del poliesportiu municipal. Organitzat per la secció de muntanya de l'Agrupació cultural de Vila-Seca aquest obert és un dels més veterans que es celebren al Camp de Tarragona.
Normalment el boulder és la disciplina escollida en la majoria d'oberts però aquest és diferent. Aquí l'escalada esportiva és protagonista.
La dinàmica és ben senzilla: 8 vies equipades expressament per l'ocasió a partir de 6a (dues en aquest grau) i fins a 8a, no hi ha límit d'intents per encadenar i guanya qui encadena més vies. Premis populars pel primer classificat en categoria masculina i femenina i sorteig de material entre tots els participants.
Aquí no importa si encadenes una via, dues o cap, el que compta és compartir un dia d'escalada diferent, conèixer gent, compartir batalletes, ... En definitiva, fer vida social escaladora.
El preu d'inscripció és de 10€ i es fa efectiu el mateix dia de l'obert. La festa comença a les 10h del matí i hi ha esmorzar per a tots els participants.
No faltarem a la cita!

"Fent el pajaritu" a Arbolí

“Fer el pajaritu”: Expressió utilitzada quan s’encadena poc –o res- però es vola molt.

Això és el que em va passar dissabte a Arbolí… Ja feia dies que no atacava cap 6b ni em trobava davant de cap via que es resistís més del normal.

Vam estar a Can Mansa, lloc que no m’agrada gaire perquè quasi totes les vies estan molt sobades, però haviem quedat allà amb més gent amb la que al final no vam escalar. Bé, la Raquel s’ho va currar i va posar les cintes a una de les vies que ens estava donant guerra.
L’Andreu va signar el retorn definitiu a l’escalada després d’uns quants mesos de letàrgia. Va tornar a escalar de primer encadenant sense problemes Eskanya V i va volar a E.H. Sukarra 6a lluitant el crux. Bon pegue! També va deixar quasi a punt Cabras rocosas 6a+.

Moments a peu de via (I)

Jo em vaig apuntar per fi E.H. Sukarra 6a després d’haver-la intentat fa molt de temps quan començava a escalar. A la guia li donen V+ però està molt sobada i té un pas duret per ser només un cinquè. Apa! Per part meva, recotada queda!

Després va arribar el show i em vaig dedicar a “fer el pajaritu” a Cabras rocosas 6a+. Via de continuïtat que segueix una estètica fissura a la primera secció i que acaba en curt tram de placa amb cantos relativament bons -si saps trobar-los-. Allunya molt el quart parabolt i el xapatge no és gaire cómode. Això em va fer volar dos cops i va minar la meva força mental. Un altre compte pendent.
Després ataco Moltes grasses 6b. Les forces ja flaquejen però malgrat això em planto just a sota de la reunió. Aquí les mans s’obren i tots els cantos semblen dolents. A més, quina calor feia al migdia! Excuses barates per justificar la caiguda a pocs moviments d’arribar a la cadena. No la vaig trobar molt dura i crec anant més fresc sortirà.

Moments a peu de via (II)

A destacar el primer intent d’encadenar un 7a per part del Roger provant Patchanka. Crec que no queda gaire lluny l’objectiu. Ànim!
En fi, una jornada molt motivant que va servir per curtir-se una mica més. Tot suma.

Dave MacLeod a Margalef

Buscant bones dosis de motivació pel cap de setmana he trobat un bon vídeo al blog de Dave MacLeod. La qualitat de les imatges no és gaire bona però aquí el que compta és l'escalada, i a sobre a una de les nostres escoles preferides: Margalef.
Segona ascensió de 403 8c que segons l'escocés ara podria ser 8c+ després de trencar-se una pressa clau. Bé, això no crec que ho poguem comprovar mai en persona...

Arbolí en un matí. Totxo Manu

Tornada a l’escalada esportiva després de dues incursions en el meravellós món de la via llarga que poc a poc em va robant el cor.
Només un matí per escalar, o sigui que toca una escola propera. Destí: Arbolí. Sector: Totxo Manu. Vies curtes ideals per una sessió amb el temps comptat. A més podrem practicar dos tipus d’escalada ben diferenciats: desplom i placa.
Mentres que tots els escaladors es concentren a sectors com Can Simiro, Can Mansa o El Duc nosaltres escalem ben tranquils en aquest totxo que tant ens agrada. Les vies et posen ràpid les piles, aquí s’escalfa amb només dos moviments i si ens fan cinc o sis més ja encadenes. Això sí, les vies s’han de lluitar que aquí no es regala res.

Les cintes ens desafien

Cadascú es marca els seus obejctius i en un moment tenim les cintes posades a quatre vies. Jo només m’apunto Pinxo y panxo 6a, una via de tres xapes desplomada amb molt de canto que ja havia provat en alguna ocasió. Avui per fi ha arribat l’encadenament. No és un estil d’escalada que se’m doni bé però les sessions de plafó entre setmana d’alguna cosa havien de servir! Després no queda pila pel desplom de dos xapes de Iosu possat el budriel 6a on m’equivoco després de xapar la segona i me’n vaig cap a l’esquerra on acaba una via més dura. El proper dia no fallo. Els companys tenen també les seves baralles particulars. El Marc és el primer dia que prova aquestes vies i això passa factura. El Roger deixa a punt 32 primaveras 6b+ per un atac futur.

Roger escala, Marc assegura

Per acabar la jornada res millor que una via de placa que es va resistir l’últim cop que vam estar aquí. Avui sense compassió, No embruteu la muntanya 6a+ ja està al sac. Deu metres d’escalada tècnica sobre pressa diminuta i punyetera amb un final que posa a prova el control mental just abans de poder xapar la reunió. Aquest és l’estil d’escalada que m’agrada.
Ara s'apropen dos caps de setmana on serà difícil trobar un forat per escapar-se a escalar. Espero trobar-lo que tinc ganes de començar a provar algun projecte més dur. Això es mou!

Wild One - A story of Philippe Ribiere (teaser)

En una tarda de sofà -descansant després d’una bona excursió per les muntanyes de Prades- he trobat per casualitat aquest vídeo…

Un teaser de cinc minuts de la pel.lícula Wild One que gira al voltant de la figura del carismàtic escalador francés Philippe Ribiere. Cinc minuts intensos i emocionants.

Wild One - a story of Philippe Ribiere /Teaser from Film IT on Vimeo.

Per cert, la productora del film, FilmIT, és la mateixa que fa un any va captivar i enamorar a més d’un amb Le tango vertical i que ara presenta en dvd Chalk&Chocolate amb la mateixa protagonista, Natalija Gros.