Quique-Garreta a la Paret del Dispensari (Camarasa)

Havia començat la tardor però la calor encara persistia. No semblava que estiguessim a finals de setembre. Cada cop ens apropem més a tenir només dues estacions, estiu i hivern. Coses de l’escalfament global... Quedo per fer una matinal amb el Jaume amb la idea de fer la Pat Garrett (6b+, 75m) a la Paret del Dispensari. Aproximació ràpida i ens plantem davant del diedre per on ens sembla que va la via. Encapçalo el primer llarg i després d’un parell o tres de parabolts trobo restes d’equipament antic. Com pot ser? Si la Pat Garrett la van obrir al 2002? El llarg tampoc sembla 6a, tot i que el diedre és maco i després d’un petit flanqueig a l’esquerra s’arriba a la reunió (reequipada). Aquí encara no ho teniem clar però ens haviem equivocat de via i estàvem escalant la Quique-Garreta, primera via oberta al Dispensari el 3-10-1971. 

Foto extreta del blog Benvinguts al paradís

El Jaume farà de primer la resta de la via. El segon llarg, 6a, és curt però molt complert, fins i tot té una petita bavaresa. La reunió es fa en una bona repisa. Com que no teniem molt clar que estàvem fent, el tercer i quart llarg els vam empalmar sense saber-ho. Primer placa tombada de cinquè grau. Aquest tram estava molt brut. Debia fer temps que ningú repetia la via. Millor no subestimar el grau an aquest llarg ja que ens trobarem amb una escalada fineta i tècnica. Passada aquesta secció la roca està més neta i comencen les dificultats. 6c en lliure i sinó a tirar de cintes. De primer no sé si hagués passat bé per aquí. S’han de fer uns A0 d’uns burils que no donen gens de confiança, i alguns no estan gaire a prop. Tot i així surt amb prou dignitat. A l’arribar a l’última reunió ho tenim clar, no hem fet la via que voliem. I ens hem emportat una sorpresa a l’últim llarg… Jaja!! Enlloc de rapelar decidim fer una pseudoescalada selvàtica per anar a trobar el camí que passa per sobre de la paret i que en pocs minuts ens deixa al costat del riu. A l’arribar al cotxe i mirarnos bé la paret descobrim que hem fet la Quique-Garreta. No ha estat malament, és la pionera de la paret. Un altra dia ja tornarem a per la Pat Garrett. 

El llibre “Escalades a la Noguera” defineix així la via: “Este fue el primer itinerario abiero al Dispensari. Se encuentra semiequipado. Los dos primeros largos están restaurados con parabolts mientras que en el resto hay numerosos buriles y pitones antiguos. Necesitaremos un juego de fisureros de cable, 15 cintas exprés y chapas recuperables. La via está situada a la derecha de una profunda canal que corta toda la pared. Antiguamente con pasos en artificial. El último largo apurando en libre es 6c aunque la protección debe confiarse a viejos seguros”. 

Nota: Nosaltres només vam fer servir cintes exprés. Pot ser útil un estrep per l’últim llarg.

Escalada esportiva a Tivissa. Moleta de Vilella

Un correu electrònic, un missatge a través de Facebook, … I fet! El passat divendres 12 vam coincidir uns quants escaladors per anar a conèixer un nou sector d’escalada esportiva a Tivissa. Amb motiu de la propera aparició d’una nova guia d’escalada a Tivissa, l’autor de la mateixa, equipador del sector i gran promotor de l’escalada a Tivissa, Josep Enric Castellnou, exercia d’amfitrió i ens presentava un sector en petit comitè.

Vistes des de la paret

La paret escollida rep el nom de la Moleta de Vilella i compta amb 18 vies orientades al sud i amb 6 orientades al nord/oest. Predomina el setè grau a la part central del mur i a esquerra i dreta trobarem vies a partir de 6b i un solitari Vè. La qualitat de la roca és bona o molt bona, tot i que encara es trenca alguna cosa. Recomanable l’ús del casc. La localització del sector és espectacular i es respira una pau difícil de trobar a altres escoles.

Detall de la part central del sector

Ens repartim ràpidament pel peu de via i en un moment hi ha sis o set vies muntades. Jo vaig fer el testimonial cinquè per començar; La Conca 6b, fissura atlètica amb roca abrassiva (no la vaig poder ni acabar…); 60 segles 6b+, placa tècnica de 30m; Via ferreta 6b+, més curta que l’anterior però més homogènea, amb regletes de regust siuranenc; i Té de roca 6b, slab amb un pas de truc sorpresa. 

l'Indi que mira 7a

Els companys més forts van encadenar setens com El misteri de les covetes 7a o l’Indi que mira 7a, i van deixar projectes per properes visites. Gran jornada d’escalada que ens deixa amb ganes de tornar ben aviat a aquesta i a altres parets tivissenques. Esperem amb impaciència la publicació de la guia! 

Nota: Podeu trobar ressenyes de moltes de les zones d’escalada a Tivissa al bar Missamaroi.

:Climbat Slab obre les seves portes!

Fa més o menys un mes que vaig conèixer al Pau Salas en persona. Per fi ens posàvem cara! Des del mes de febrer ens anàvem creuant correus electrònics parlant sobre zones d'escalada, vies, curiositats, batalletes, ressenyes, etc. I un dia hem va deixar caure la notícia... Volia obrir una sala d'escalada a la província i ho tenia tot bastant lligat. No ens coneixiem ni en persona i va confiar en mi -gràcies Pau!- compartint uns (secrets) plànols tridimensionals on es mostrava com quedaria el rocòdrom. Em vaig sentir privilegiat per poder descobrir les suggerents formes dels plafons abans de que prenguessin vida. 

Ara ja no queda res... El proper dissabte 8 de setembre :Climbat Slab obrirà les seves portes i ho farà amb una jornada de portes obertes a partir de les 12h del matí. A les 18.30h es farà la inauguració oficial i a partir de les 19h el plat fort de la jornada: exhibició a càrrec d’Adrià Placer, Berta Martín i Ramonet, que ve de guanyar el seu sisè Arco Rock Master.  

Tot un dia per descobrir un nou punt de trobada i entrenament per tots els escaladors de la província i que de ben segur triomfarà des del primer dia. Sort i endavant Pau!

Slab al Diari de Tarragona 

Slab a Facebook

 

En ple procès de construcció

 Només falten les preses! (foto propietat d'Slab)

 

 I de bonus el vídeo de l'encadenament a vista de Ramonet a la via de la final a l'Arco Rock Master 2012...

Fiesta vikinga al Puro (Camarasa) - 6c, 80m

Ja era hora, per fi he trepitjat el cim del Puro de Camarasa. Des de que vaig visitar aquesta escola per primer cop fa poc més d’un any l’elegant agulla em va atrapar. Me la mirava i mirava però sempre anant o tornant de fer esportiva a la Pera, La Selva o Fashion. Qui m’havia de dir llavors que acabaria vivint a Lleida i que les oportunitats per escalar a la zona serien moltes més. Aprofitant un matí lliure, amb l’onada de calor a sobre, res millor que escalar l’ombra del Puro. Només hi ha temps per fer una via i amb el Jaume escollim Fiesta Vikinga (80m, 6c, 6a obligat), una de les més noves de l ‘agulla. 

Jaume encapçalant el primer llarg

Tres llargs equipats on només caldran cintes exprès i bona pila per passar el primer llarg en lliure. Lleuger desplom de continuitat sempre amb bons forats. Aquests 30m justifiquen per si sols escalar aquesta línea. Després ens esperen dos llargs de cinquè grau en un recorregut molt encertat. La roca és molt bona a la primera tirada i a les altres dues caldrà anar amb compte en alguns trams puntuals (vam contribuir a la neteja…). Molt content a l’arribar a l’última reunió i ja amb ganes de fer més vies en aquest racó clàssic de Camarasa. Baixada rappelant per la via Normal. 

Ressenya del llibre de piades de Sant Llorenç

De tornada al peu de via encara tenim temps per alguns metres més i fem una de les dos vies d’un sol llarg més noves, Cinderella 6a+, just a l’esquerra de la Directa. A la dreta està Fiesta birmana 6b+ que queda pendent. Aquestes dues són una bona alternativa per buscar altres entrades a les vies llargues i ampliar el terreny de joc.

Rotor. La paret dinàmica

L'altre dia vaig veure a través de Facebook la foto d'una "roda de hàmster gegant" per escalar. L'invent es diu Rotor (dynamic wall) i el fabrica l'empresa italiana Climblock. Com ells mateixos diuen: un nou aparell de tortures per l'entrenament... I després pensem que està tot inventat!

Tarragona climbs, nova guia d'escalada

Segons informa Dani Andrada al seu blog, el proper mes d'octubre sortirà a la venda la guia d'escalada Tarragona climbs. Amb aquesta publicació Pete O'Donovan i el mateix Andrada continuen la saga començada amb la ja clàssica Lleida climbs. 

La guia inclourà ressenyes de zones prou conegudes com Siurana, La Mussara o Margalef; algunes "oblidades" com Els Cogullons, que esperem serveixi per revitalitzar la zona; i altres pràcticament inèdites com Llaberia, Tivissa o El Penitent. 

Una compilació molt atractiva sobre el paper, i que tenint en compte la seva companya de col.lecció, segur que no decepciona.

 AQUÍ trobareu el review de la guia

Imatge extreta del blog de Dani Andrada

Trobada d'escaladors a La Mussara

Per a molts dels escaladors de les comarques tarragonines La Mussara va ser l’escola on vam gaudir de les nostres primeres escalades. Els sectors de Les Airasses eren (i són) perfectes per iniciar-se en la vertical. Quins records! Aquest proper dissabte, amb motiu del reequipament de moltes de les vies de Les Airasses, el Club Excursionista Reddis de Reus organitza una trobada d’escaladors per presentar el treball realitzat. Més info AQUÍ 

A més d’aquest acte, durant tot el cap de setmana s’organitzaran altres esdeveniments agermanats que no us podeu perdre. El mateix dia 16, a la tarda/vespre i nit, es celebrarà el 1er Joan Bou Festival. Una trobada d’escalada en bloc al sector “Font de la Paula”, i a la nit, a la punta de Les Airasses, repte Vivac de llançaments de bloc. Tot amanit amb dj’s i l’obligatori servei de bar. Més info AQUÍ 

I per si no teniu prou… El diumenge una nova edició –la tercera- de la Marató d’escalada en bloc de Ca La Sofia de Maspujols. Una marató oberta a tothom, sigui quin sigui el teu nivell. Més info AQUÍ 

Completíssim cartell fanàtic d’assistència obligatòria si sou locals o si esteu per la zona el cap de setmana. Malauradament jo no hi podré assistir, espero que em poseu les dents molt llargues amb fotos i cròniques blogueres!!