A les nou del matí hem anat cap a Siurana. No sabem si el fred ens deixarà escalar gaire però val la pena pujar només per veure tot el Priorat i les muntanyes de Prades nevades. I s'han complert les previsions... hem escalat poc poc!
Després de congelar-nos les mans tocant la roca hem recollit la corda i hem anat a fer un tomb per Siurana. Era com estar en un altre lloc, a un poblet dels Alps o dels Pirineus -per aquí no estem acostumats a nevades com les d'aquests dies-. Calma absoluta i paisatge enfarinat.
Unes quantes fotos i cap al bar del càmping a fer un té ben calent. Allà ens hem assabentat que el Patxi Usobiaga estava per allà. Hem tingut sort i l'hem trobat a Can Melafots. Ha sigut un plaer xerrar una estona amb ell i veure'l escalar. No hem resistit la tentació de fer-nos la foto fanàtica de rigor.A veure si demà el fred afluixa i podem tibar de valent!
Entrades
naltros també vam ser-hi divendres( de fet el cotxe de darrera la foto és el meu....suposo que no us hi vau recolzar amb l' arnes posat...) i vam estar de conya a Can Toni Gros, amb un solet d' alló més agradable...un dia diferent. Al màquina no el vam veure, llàstima...Salut
ResponEliminahola marc! quines casualitats!
ResponEliminatranquil que l'arnés només el portava ell i no es va recolzar! ;)
al sol s'estava molt bé i es podia escalar però a l'ombra... uf! vam escollir malament el sector.
ens veiem per la muntanya!