Cabacés. Encadenant ermites i blocs

Cap de setmana eclèctic al Montsant. Cinquanta per cent caminar, cinquanta per cent escalar. Així els músculs estan atents a tot! Divendres una part de l’equip de Factor 2 arriba al que serà el camp base per tot el cap de setmana: el refugi de Cal Ferrer a Cabacés. Un lloc on gràcies al meravellós tracte del seus anfitrions ens sentim com a casa. I quins àpats!

Abans d’arribar al refugi vam fer un tomb per Margalef per apropar-nos fins a la cova de la Taverna -on no vam poder entrar fins on voliem ja que el pantà està al tope de la seva capacitat- i vam veure uns quants lolos tibant de valent al sector El Laboratori. El Dave Graham rondava per allà donant consells magistrals a alguns escaladors. Quin personatge! Vam xerrar amb ell una estona i es nota que passa molt de temps per aquí ja que parla molt bé castellà. Ara li falta aprendre català!

Entrada a la Cova de la Taverna

El dissabte tocava caminar i un dels objectius era encadenar tres ermites en la circular Cabacés-Margalef-Cabacés. Més de cinc hores d’excursió a ritme tranquilet i fitxant a l’ermita de Sant Roc, La Foia i Sant Salvador. Una excursió molt recomanable que també passa per els peus de varis sectors d’escalada com El Falconet, a Cabacés, o Cabernet i Camí de l’Ermita, a Margalef. En l’últim tram també es recorre per sobre tota la cinglera dels Solans, on es concentren varis sectors de Cabacés, i es veuen unes quantes xapes dels toxtos del camí arribant ja de nou al punt de sortida. Es fa estrany passar per tots aquests sectors i no calçar-se els peus de gat. El poder de les xapes és enigmàtic… Arribem a mitja tarda a Cal Ferrer i per celebrar l’encadenament ermitany res millor que unes birres. Cap al vespre arriba l’altre part de l’equip.

Crestes per els voltants de l'ermita de la Foia

Diumenge canviem les botes pels peus de gat i a fer bloc! El sector es troba molt a prop del poble i el lloc és un d’aquells racons del Montsant on t’hi passaries hores i hores. Sembla que no el visita gaire gent, el camí no està molt trepitjat. Nosaltres el reivindiquem des d’aquí! És una zona amb blocs de grau variat, molt a prop els uns dels altres, bona roca, bones caigudes en general i alguns tsunamis que tallen la respiració. Per els més forts hi ha alguns desploms per acabar ben inflat.

A l'Isaberg

Passem el matí escalfant a l’Isaberg, després uns quants pegues a les Plaques de la Mort, i finalment a El Queixal. A les Plaques de la Mort fem dues travessies que no estan ressenyades i que són faciletes i divertides. La que va d’esquerra a dreta és la més interessant. A El Queixal ens fem amb un problema ben maco i l’Andreu es deixa la pell al bloc empotrat de sota que no aconsegueix resoldre. Aquest i d’altres es queden com a projectes per properes visites. Dels graus ni idea! Ja ho diuen… A Cabacés el grau ha mort!

Bloc empotrat a El Queixal foto: Eli Bru

Al migdia tornem a la crua realitat: la jungla d’asfalt. I ja compten els dies que queden pel proper cap de setmana. Esperem que la tendinitis de qui acaba d’escriure aquest rotllo remeti i dimecres poguem escalfar motors al rocòdrom.