Patagònia, realitat a banda

Bé, s’ha acabat el viatge. Tornada a la rutina diària… M’hauria agradat allargar-lo una o dues setmanes més per poder visitar Bariloche i Ushuaia però… Serà l’excusa per tornar! Tres setmanes amb tantes coses per veure sembla que es queden curtes però la veritat és que en tan pocs dies fer un trekking pel parc nacional de Torres del Paine, un altre pel parc nacional dels glaciars -des de El Chalten- visitar el Perito Moreno, i acabar a Buenos Aires per dues jorandes i mitja amb partit del Boca Juniors inclós no està gens malament.

No vull escriure una parrafada llarguíssima que acabarà avorrint fins al més curiós dels curiosos, o sigui que només destacaré alguns moments inoblidables del viatge:

7.30am. Surt el sol a les Torres del Paine

Torres del Paine

- La soledat en el camí. Per aconseguir-ho la clau està en començar a caminar quan el sol encara no ha sortit. A partir de les 10-11am els camins comencen a estar bastant concorreguts.

- Sortida del sol des del mirador de les Torres del Paine. Un dels paisatges més macos que he vist en la vida. Vaig tenir sort i va sortir un dia clar, amb pocs núvols. Unes quaranta persones repartides pels blocs de granit esperant en silenci el moment. És indrescriptible. Quan el sol toca les tres torres em saltaven les llàgrimes d’emoció. La pujada de matinada en plena foscor fins al mirador és un dels millors trams de tot el trekking de l’anomenada ‘W’.

- Banys en “pilota picada” (jeje!) al llac Nordenskjöld i sota una petita cascada per combatre el calor d’una de les jornades.

- Col.lapses de gel al Glaciar del Francés.

- Vents patagònics. Els vaig patir dues nits interminables dins de la tenda i la jornada fins a l’imponent Glaciar Grey. Però són una experiència més!

- Tota la gent que vaig conèixer en el camí.

Glaciar Perito Moreno

Perito Moreno

- Gran col.lapse del gel (el més important del dia segurament). Aquí l’equip del viatge ja era dues persones i mentres dinavem admirant el gran glaciar vam alucinar amb un col.lapse d’un bloc d’uns 40 metres d’alçada per 15 o 20 metres d’amplada. Impressionant! El soroll i el tsunami que provoca sobre el llac no es pot explicar en paraules. Llàstima no pillar-lo a temps per gravar-ho.

Capella dels escaladors a El Chalten

Fitz Roy i Cerro Torre

- Veure per primera vegada des de la carretera que arriba fins a El Chalten dos dels pics més famosos de la Patagònia i de la història de l’escalada. El dia clar ens va permetre gaudir d’unes vistes úniques.

- Les llums del vespre sobre el Fitz Roy des del campament Poincenot.

- Arribar als peus del llac Piedras Blancas amb el glaciar de nom homònim als seus peus després de superar un caos de blocs granítics de dimensions gegantines.

- Pujada de matinada fins a la llacuna Los Tres per veure la sortida de sol sobre el Fitz Roy. Amb ràfegues de vent duríssimes en l’últim tram del camí.

- Visitar el campament Rio Blanco on acapamen els escaladors que van a la zona del massís del Fitz Roy.

- Banyar-se en “pilota picada” (un alre cop! Jeje!) a Laguna Hija. Una platja natural paradissíaca.

- El paisatge que et deixa sense paraules quan superes la petita morrena que dona accés a la Laguna Torre i veus tot el massís del Cerro Torre per primer cop de forma íntegra.

- Els dos zorrillos que ens van acompanyar en el solitari matí mentres esperavem la sortida de sol sobre el Cerro Torre.

- Tots el litres de cervessa Quilmes que vam prendre a El Chalten la jornada de descans posterior al trekking i la festa i borratxera associada clar!

Laguna Torre i Cerro Torre en els moments previs a la sortida del sol

8am. El sol il.lumina el Fitz Roy. Vista des de El Chalten

Buenos Aires

- El menjar al barri de San Telmo i La Boca.

- Veure manifestar-se a las Madres Plaza de Mayo. Molt emotiu..

- Anar a veure un partit del Boca Juniors convidats pel mateix vice-president de l’equip. Això mereix una història a banda però això és un blog d’escalada, muntanya i samarretes i potser el futbol no us interessa no?

- L’ambient sobrecollidor que es forma dins de La Bombonera durant el partit de futbol (les fotos del partit les té el Jordi, el company de viatge, potser penjo alguna quan les tingui).

I moltíssimes altres coses que em deixo però que farien aquest post interminable i crec que ja ha quedat prou llarg.

Durant el viatge vaig escriure un parell de correus que l’Andreu va penjar al blog. Els teniu aquí i aquí.

Si algú està pensant en viatjar a la Patagònia i necessita ajuda ja sap on rebre algun consell!!