Ripabloc 2010, el vídeo

El passat dissabte vam coincidir a Arbolí amb el noi que va estar gravant al Ripabloc a La Riba -en Rubén Borràs- i ens va dir que ja estava penjat el vídeo a la xarxa.
Dos minuts en els que es capta el bon ambient que va haver a la concentració i alguns dels blocs, ja clàssics, de la zona. Bona feina!

Ah! Ja han publicat les ressenyes de la zona.

Arbolí. Forat del Serratell i El Cremat

L’última sortida per escalar ha servit per tornar a juntar la cordada Factor 2. Encadenant de nou! Feia dies que no escalàvem plegats i hem d’agafar bon ritme per l’escapada que farem a Cavallers la primera setmana de juliol.
Cadascú té els seus objectius: l’Andreu agafar ritme, constància i tornar a un bon punt de forma, i jo mantenir les bones sensacions de les últimes jornades, que ja és molt!
Res millor per aconseguir tot això que Arbolí, i aquest cop el sector escollit és el Forat del Serratell. Hem vist que hi han dos “nous” cinquens que no surten a les ressenyes que portem (del gener de 2008) i que ens serviran per escalfar motors.
Les vies estan a l’esquerra de tot de la paret i no fan més de 15 metres. La roca no és gaire bona als primers metres, sobre tot a la via de l’esquerra, i unes quantes repises trenquen la continuitat. Són completament prescindibles.
Un cop liquidades traslladem els trastos a peu de les vies Tetacinco V+ i Ruck català 6a+. Aquesta última és el gran objectiu de la jornada. Tetacinco surt bé encara que ens ha semblat una via rara i potser podria quedar com a V+/6a.
Top rope a punt per provar el sisè. Al primer pegue em lio per la dreta i em sembla durilla. L’Andreu la fa amb més tendència cap a l’esquerra i sembla més fàcil. En el segon pegue en top rope surt del tiron o sigui que ara toca escalar de veritat. Dit i fet! En un no res estic xapant la reunió i m’apunto el segon 6a+ al compte particular.

Reestrenant peus de gat. Nova goma per cremar!

Amb l’alegria a sobre l’Andreu s’anima i la torna a provar en top rope. La treu tota excepte un passet que no surt a la primera però que acaba resolent amb maestria. Bé bé, projecte pendent company!
Canvi de sector i trastos cap a El Cremat. Voliem provar Havaneres 6a+ però està ocupada (i quin aleje de l’última xapa a la reunió!?). L’Andreu esperonat pel bon ritme del dia decideix provar Queimada 6a que té pendent d’encadenar. Les forces flaquejen i no hi ha manera però els pegues han servit per volar tres vegades i pillar confiança de nou. Jo la repeteixo per fer metres i després la desmonto fent la veïna Ron cremat V per enèsima vegada.
No hi ha temps per més però una via que mai ens haviem plantejat crida la nostra atenció: Mulata de la Havana 6b. Algun dia caurà, i esperem que sigui aviat.
Si algú continua llegint després d’aquest totxo que no sé si interessa a gaire gent –vull pensar que sí- toca explicar l’ensurt del dia: quan l’Andreu es despenjava d’una de les reunions, i quasi arribant al terra, se li ha sortit la cinta d’una de les civelles de les cames de l’arnés (veure foto). El problema no és greu perquè el punt d’encordament continua intacte però es suposa que el final de la cinta està cosit fent un plec per a que no se surti. Us ha passat mai?

Revisar sempre el material abans de començar a escalar

Margalef, petit paradís en imatges

Algunes instantànies del passat cap de setmana. Totes les fotos són dels "Curros" (Ita i Oriol). Tenen bon ull aquest parell!
Avís! L'última foto no és apta per menors d'edat (i el model és l'Oriol).

Martini & the rocks 6a (esquerra) i Pubilla 6b (dreta)

La fauna del riu Montsant

Bany post escalada

Petit paradís

A la par al Toxto del Vi

Margalef, escola de moda

Margalef, petit paradís

Aquest passat cap de setmana era un d’aquells en els que tens un munt de propostes per escollir i totes venen de gust. Però clar, encara no han inventat una màquina per aconseguir estar a missa i picar campanes. Al final descartats tots els plans urbanites: concerts, fira del Vi a Reus, etc… i solució fàcil: tot el cap de setmana a Margalef. Apa!
Ens juntem uns quants de la colla de motivats habituals i posem romb al paradís del bidit.
Esperàvem trobar molta més gent de la que hi havia. Suposo que la previsió metereològica va espantar a més d’un i s’estava ben tranquil a la zona d’acampada del pantà. La tant anunciada pluja al final només van ser quatre gotes mal comptades.

Núvols intimidants

Dissabte veient que el sol pujava de forma desafiant ens decantem per anar al Totxo del Vi. Ombra fins al migdia i nou vies per encadenar. Al final ens deixem dos cinquens pendents per una propera visita però la resta queden apuntades a la llibreta, una d’elles en lletres d’or. Després de fer a vista tres cinquens i Putin patin patan 6a i Litre i mig 6a aconsegueixo encadenar Fot-li pinatell 6a+, la primera que m’apunto en aquest grau. Surt al segon pegue. És una d’aquelles vies que se’m donen bé, de placa, més tècnica que física, pressa petita, bon joc de peus i molt d’equilibri. Molt maca! Potser a alguna altra escola no passaria del 6a dur però…

Amb tota l’alegria a sobre després cau a vista Trenca goles 6a. Personalment crec que és el 6a més maco dels tres que hi han en aquest sector.
El cel es posa negre negre, cauen quatre gotes, recollim ràpid els trastos i marxem tots ben contents del sector. Feia dies que no escalàvem tantes vies en tan poc temps. I la pluja? Res!

Els motivats al Totxo del Vi

Donàvem la jornada per finiquitada però al passar per Ca la Marta ens fixem en dues vies que ens criden l’atenció: Martini & the rocks 6a i Pubilla 6b. El Roger, motivat per la bona pinta que fa aquesta última li fot un pegue a tope i la treu a vista! Quin bou! Celebració col.lectiva i ara tots la volem provar en top rope! Ja està liada! Mira que som ximplets a vegades… Jaja!

Aquesta pubilla és una via curta, física i amb passos molt llargs. A mi em surt quasi tota després de penjar-me unes quantes vegades. Projecte al sac i petada final de músculs per tothom.

La pubilla

Diumenge torna a lluir el sol de valent i de pluja res de res. A buscar l’ombra un altre cop. Ens decidim pel sector Chorreras: ombra tot el dia i predomini de la xorrera per sobre del forat. Bé, el nom del sector ja ho diu tot…
Passa factura el dissabte fanàtic i escalem amb calma i parsimònia. Tot i així fem un bon grapat de vies. Em deixo No os durmais 6a com a pendent després de caure quasi arribant a la reunió. Em fa mandra tornar-la a provar però segur que tornem aviat. I ho farem frescos per liquidar els projectes i intentar apuntar-nos alguna de les vies de grau més dur que hi han al sector. El trons anuncien tempesta però de nou quatre gotes i prou.

Tastant les xorreres

Tiberi al camp base per celebrar un final de cap de setmana cinc estrelles i tornada a la jungla d’asfalt.
Margalef, com sempre, petit paradís!!

Roca Aguilera (El Vendrell)

Avantçant-nos a la previsió de pluges pels propers dies ahir vam fer una visita a Roca Aguilera. Una petita escola a prop de El Vendrell que visitavem per primera vegada. Des de que vam descobrir la zona gràcies al blog de Skalatopi la teniem a la llista de “visites futures”.
Actualment s’estan reequipant totes les vies gràcies a la tasca del Grup Mutanyenc Lira Vendrellenca però encara queden algunes amb anclatges de museu. Les renovades compten amb químics ben lluents i reunions de luxe.
Com que vam arribar una mica tard, entre trobar el lloc i situar totes les vies, no vam fer gaire cosa.

De museu...

He de dir que les vies que vam escalar no ens van acabar de fer el pes, excepte l’última del dia: Desembre congelat 6a. Via curteta que té tota la dificultat concentrada entre el segon i tercer químic. Després és qüestió de trobar els cantos bons per arribar a la cadena. L’anècdota del dia: el vol de quasi sis metres que em vaig emportar en aquesta via quan al segon pegue estava a punt de xapar el tercer químic amb tota la corda a la mà. Vinga!!!
Per cert, sort que estava el dia tapat perquè en dies de sol i amb l’estiu a tocar aquesta zona no és gaire recomanable. Només queda a l’ombra el sector Abelles ben entrada la tarda.
Objectiu del dia complert: conèixer un racó més; i malgrat no ser espectacular segur que tornarem un dia o altre.

Roca Aguilera sota les últimes llums del dia

Agulles de l'Embut (Arbolí)

Cap de setmana descafeinat. El motoret que funcionava a la perfecció fa dues setmanes i que feia encadenar una via darrera de l’altra treballa ara a mig gas. I a sobre el dia que li toca rodar plou… Bueno bueno! Paciència i constància!

Ahir diumenge vam visitar un altre sector poc concorregut. Aquest cop toca Arbolí: Agulles de l’Embut.

El sector té tretze vies i només tres estan en el nostre rang de “graus encadenables”. Poca cosa a fer doncs, però la intenció és combinar aquestes vies amb el boulder. A la mateixa zona trobem unes quantes onades de roca excel.lent amb un munt de problemes. Grau variat, peus de bloc molt comodes i soledat pràcticament garantida. (Apuntar que les reunions de quasi totes les vies estan molt rovellades i necessitarien un reequipament. No inspiren gaire confiança.)

Agulla característica de la zona

Comencem la jornada amb Home engany V+. Via curta i amb un pas tocapilotes només començar. Després ens posem amb Orishas V+ i com veiem que la via permet pujar quasi a dalt d’unes de les agulles que esquitxen la zona decidim pujar d’un en un fins que els quatre grimpaires ens juntem a la reunió. Fotos de rigor, caos de mosquetons a la reunió i cap abaix. Just quan l’últim rapela la via comença a ploure. Recollida de trastos i a blocar fins que la pluja apreta de valent.

Andreu a l'inici de Home engany V+

Es calma el fanatisme i decau la motivació. Només queda una opció: abandonar-nos als plaers del menjar i la civada. Muntem la paradeta sota el toldo de la furgo a l’aparcament del sector i fem petar la xerrada fins a mitja tarda.

Escalar no vam escalar gaire però el relax dominical no ens el va treure ningú.

Un munt de problemes per resoldre

Tornar a la rutina roquera

Després de quatre dies de música, birres i apilotonaments de milers de persones per ballar al ritme de bandes com Pixies o Pavement al Primavera Sound es fa dur tornar a la rutina roquera. I no perquè no hi hagin ganes sinó perquè el cos es queda fet una m***a! Per arribar a punt al cap de setmana res millor que fer una sortida intersetmanal.
Dilluns escapada a La Mussara. I per variar una mica i no escalar als sectors que visitem habitualment escollim la Cova dels Carlins.
Petit sector amb predomini de vies de sisè grau, roca excel.lent i poc visitat, però no gaire recomanable amb la calor que ja tenim a sobre. Al migdia ja no s’hi podia estar! Aquest factor juga en contra i fa que només encadenem Sobrega reagan i Same dream, totes dues V+. La primera amb alegria entre xapes però amb canto a dojo. La segona tot el contrari, poc canto i confiança en els peus. Queda pendent Pogue mahone 6a que s’escapa per un sol pas. Quina ràbia! Massa calor, tocarà tornar més endavant.
No hi ha temps per més i el cap de setmana sembla que quedi lluny…
Per passar millor l’espera avui hem començat a pensar en possibles destinacions per la setmaneta de vacances que caurà a principis de juliol.

Espatarre a Same Dream V+