Visita fugaç al Clot d'en Goda (La Riba)

Avui he tret la pols al crash pad i he fet una visita fugaç en solitari al Clot d’en Goda a La Riba. Quan he arribat al pàrking de la zona el termòmetre del cotxe ja marcava 28º. Uf! Ha baixat la motivació de cop, però… Hi han dues espinetes que em vull treure de sobre.
Algun bloc fàcil per escalfar i ja veig que avui ni a l’ombra s’estarà a gust. Anem per feina que el temps vola i la temperatura puja sense pietat!

Caos de blocs al curs del riu Brugent

Al sector La Font el primer dels modestos objectius. Bloc d’aproximadament cinc metres amb dos problemes. La meva lluita personal és amb un 6a on la clau és col.locar bé els peus, quasi en adherència, per arribar a un forat bo i solucionar el percal. El dia que el vaig provar em vaig cagar en el pas clau per una possible caiguda dolenta. Avui, sense porters i amb el cor a mil ha sortit al primer pegue.
Esperonat me’n vaig cap a La Placa on un altre problema ha donat guerra en anteriors visites. Avui ha caigut al segon pegue i em pregunto com és possible que no hagués llegit bé abans els moviments. Fins i tot em semblava que el grau podia pujar un plus.
Abans de marxar he estat provant un 6a+ plaquero i finet però aquí he acusat la falta de porter i no em volia jugar els turmells.

Raspallant!

Matí que deixa bon sabor de boca. Aconseguir aquestes dues petites fites em fa veure que en un parell de mesos he evolucionat una mica, només una mica, en tècnica i gestualitat i que passos que abans em semblaven complicats ara ja no ho són tant. La clau per seguir millorant és evident doncs: escalar, escalar i escalar!
Ara toca no perdre la motivació en els dies de canícula…

La Placa

Nico Favresse a La Reina Mora 8c+ (Siurana)

Els lectors habituals del blog ja us haureu adonat que no acostumo a penjar vídeos. Hi han moltes webs on es poden seguir les novetats que hi han a la xarxa… Però a vegades apareix algun vídeo que et toca la fibra per algun motiu i ve de gust dedicar-li una entrada.
Això m’ha passat fa unes hores quan he vist un petit clip filmat de forma magistral per Bernardo Giménez on l’escalador belga Nico Favresse encadena la via La Reina Mora 8c+ al sector El Pati a Siurana.
Un dels millors i més polivalents escaladors del panorama actual en una via impressionant, a una escola “de casa” i amb banda sonora original interpretada pel mateix Favresse i la seva Band of Gypsies.

BD athlete Nico Favresse on La Reina Mora (8c+) in Siurana, Spain from Black Diamond Equipment on Vimeo.

Escalada al Montsant. Cabacés

Segona part del cap de setmana pel Montsant. Deixem enrera la concorreguda escola de Margalef i provem per primer cop l’escalada esportiva a Cabacés.
Seguint la tònica del cap de setmana, i de tot l’estiu per extensió, dissabte a la tarda busquem ombra a algun dels sectors de Cabacés. Serà el primer cop que fem esportiva en aquesta escola. Dues visites anteriors ens haviem portat a aquest racó del Priorat per fer senderisme i bloc.

Forats sobre conglomerat ataronjat

Escollim la zona dels Solans on l’orientació est farà que trobem ombra a partir de les tres del migdia més o menys. Després d’una aproximació d’uns vint minuts des del mateix poble ens plantem a peus del Racó Pervers, just davant de les vies Trumfo i bejoca V i Mabrumu V.
A l’esquerra d’aquest sector trobem Can Pistraus, amb un bon grapat de vies d’iniciació i a la dreta els sectors Rat del Bosc i Can Adefecio, amb predomini del sisè i setè grau.
Peus de via molt cómodes, vies entre els quinze i vint metres, roca esquitxada de centenars de forats i bolus romos, i soledat quasi segura. Algú dona més?

Peus de via sota bosc

Comencem amb Trumfo i bejoca V. Divertida i amb tants forats que no saps amb quins quedar-te. Bones sensacions en la primera presa de contacte amb la roca cabacerola. Seguim amb Riure’m de tu és estimar-te V+, una via on cal posar-s’hi bé. Ara li toca a Contralluna 6a. Placa vertical amb cantos generosos amb una entrada un xic explosiva. Molt maca! Totes tres a vista i toca reposar. Les escalades del matí passen factura i jo decideixo que aquí s’ha acabat la jornada per mi. El Roger es mira Esperançó 6b+ i decideix provar-la. Aconsegueix muntar la via parant uns quants cops i diu que la troba durilla. En un segon pegue en top rope surt millor però costa de lligar tots els moviments. Un altre projecte…

Forats per donar i per vendre

Disfrutem de les vistes que hi han des del sector comentant la jugada i tornada cap al poble. Al refugi ens espera un sopar king size per recuperar forces.
Les ressenyes de tots els sectors les podeu trobar al llibre de piades del refugi. Hi han un bon grapat de vies noves des de que es va publicar la guia del Montsant! I si voleu més dades sobre la zona visiteu el blog Kbacés free, on també trobareu l’article especial que va sortir al Desnivel nº 279.
Cabacés... un oasi per l’escalada. I que duri!

Cabacés des del Racó Pervers

Escalada al Montsant. Margalef

No es podia deixar passar la tan anunciada baixada dràstica de les temperatures i un bon destí a prop de casa és el Montsant. Una zona quasi prohibida a l’estiu però que amb uns graus menys i buscant l’ombra és factible escalar. Això sí, de les suades en les aproximacions no ens lliurarem de cap manera.
Camp base establert a l’acollidor refugi Cal Ferrer de Cabacés. Des d’aquí les dues zones més properes per escalar són Margalef, i el propi Cabacés.
Comencem per Margalef…
Per aprofitar bé les hores d’ombra als sectors de matí és aconsellable aixecar-se aviat. El sol comença a atacar a partir de les dotze del migdia en moltes zones i els dits comencen a patir en segons quins forats.

Escalador castellonenc a la via Italo Calvillo 6c de El Tobogán

A El Tobogán tindrem ombra fins a les dues del migdia però a la part esquerra el sol fa acte de presència molt abans. Curiosa paret que com el propi nom indica té una forma que recorda a un gran tobogan. Perfecta per fer sisens de grau mitjà. Totes les vies tenen un llarg inici tombat i guanyen en verticalitat a l’última secció, on comencen les dificultats. Això fa perdre punts a la qualitat de les vies però es compensa per la bona qualitat de la roca i escalar en un tipus de paret diferent. Compartim peu de via amb dues cordades.

Can Mansettes, Totxo del Vi i El Tobogán vistos des del sector Chorreras

Fem Ave remix V, Darknight i ceba tendre V+, Americo prepuci V+ i Mamacuques 6a. Jo només vaig poder encadenar el cinquè pelat i el ‘sis a’. Els dos cinquens amb el plus són ben estranys… Ull a Darknight i ceba tendre V+ que a algun dels forats de la via s’han instal.lant unes amables vespes que van picar a més d’un! Important portar el casc a peu de via –sempre l’hauriem de portar- ja que poden caure còdols rodolant, sobre tot a la part esquerra de la paret.

Ombra tot el dia a Chorreras

El diumenge escollim el sector Chorreras. Ombra i fresca garantida durant tot el dia. Escalfem amb No os durmais 6a. Bonic sisè que tenia pendent d’encadenar des de l’anterior visita i que surt al primer pegue del dia. El millor d’aquesta via és el pati, que pot arribar a privar a més d’un a l’hora de provar-la. Atenció a la veïna Glutamato V que també té alguna vespa d’inquilina a les xorreres. I arriba l’objectiu de la visita a aquest sector: encadenar algun dels 6b esquitxats de capritxoses formes. El grau de la via Piernodoyuna fluctua com la borsa: primer va ser 6b, a la guia que tinc jo (març 2008) li donen 6a+ i consultant l’actual torna a pujar a 6b. Què importa un plus més o menys? La via té molt bona pinta!

Chorreras per tots els gustos

Em costa uns quants pegues l’entrada dura a bloc, després pila per aguantar la tibada de xorreres i quan ja pensava que tenia la via a la butxaca, tot i anar ben inflat, caiguda tonta amb la reunió a la cara per no col.locar bé el peu esquerre. Argh!!! Aquest pegue em deixa tocat i ja no torna a sortir ni aquesta ni Lolo cat 6b que trobo molt més dura. Més projectes a la llibreta però bon sabor de boca per haver-ho donar tot.
Totes les vegades que he visitat aquest sector hem escalat en companyia d’altres cordades sempre amb calma a peu de via però aquest cop el va envair un sorollós grup de set escaladors que ens van deixar el cap com un timbal. Així no hi ha qui escali! Respecte!
Fugint del soroll ens anem al Sector Reggae on està a punt d’entrar el sol. Un altre lloc perfecte per escalar vies de sisè grau amb ombra al matí. Les cinc de la part esquerra arriben quasi als trenta metres i s’escala en una placa on mana la continuitat sobre forats. Només podem fer Una de dedos 6a. Per mi una gran via, encara que segur que més d’un la troba avorrida. Tots els passos sobre foradets de totes les classes i mides des del terra fins a la reunió. Cal estar ben concentrat i afinar l’equilibri. Surt vista encara que amb trampa ja que molts forats tenen ‘cleques’.

Peu de via del sector Baobab

Per finiquitar la visita a Margalef busquem l’ombra de tarda al sector Baobab. Petita zona on fem Rastamama 6a i Casimiro V+. No estan malament però són prescindibles. Tenen bona pinta els dos sisens del costat però ja no tenim forces. Queden pendents… Per cert, a tota la franja baixa de la paret també podem fer boulder i hi han un parell de petites coves pels més forts.
Resumint… Molta gent a Margalef tot i ser temporada baixa per l’escalada, encara que amb una mica d’ull podem escalar tranquils si escollim bé el sector. Oblideu-vos però del sector Chorreras per tenir ombra i silenci…
Un bon consell. Si voleu gaudir al cent per cent i evitar la massificació, trobar bona roca, bones vies, gran paisatge, … res millor que Cabacés, segona part d’aquest cap de setmana fanàtic.

Ascensió al Tuc de Mulleres (3010m)

Canvi de calçat. Els peus de gat es queden a casa i les botes de muntanya prenen protagonisme. L’objectiu és l’ascensió al Tuc de Mulleres, un cim que s’eleva 3010m sobre el nivell del mar, superant així una xifra màgica per tots els muntanyencs amants dels Pirineus. La via escollida: des de La Besurta, passant pel Forau d’Aigualluts i la Vall d’Escaleta.

El sol guanya terreny al Plan d'Aigualluts

Aquest cop l’Eli és la companya d’ascensió i si coronem serà el seu primer tres mil. Per mi serà el segon després de pujar a l’Aneto l’estiu passat. Ja veieu que tenim un curriculum envejable en això de l’alta muntanya…

Totes les ressenyes que hem consultat sobre el Mulleres li donen un “fàcil” o “molt fàcil”. Bé, dificultats tècniques no en té però caminar s’ha de caminar, i molt! Són uns mil cent metres de desnivell a superar en pujada constant a partir del Plan d’Aigualluts i que pot arribar a desesperar en l’últim tram -a quatre-cents metres del cim- quan un infinit mar de granit s’interposa entre nosaltres i l’última grimpada. Abans hem superat un parell de petites geleres que no donen problemes ja que la neu està ja molt trepitjada però no es pot baixar la guàrdia.

Vaques, vaques... i més vaques!

Capricis granítics

El paisatge és espectacular en tota la pujada. Aigua que corre per totes bandes –es nota que la tardor i l’hivern han sigut especialment humits-, centenars de vaques pastant tranquilament, restes del desglaç als ibons, formes sorprenents esculpides pel gel sobre el granit, alguna que altra marmota i com no, les vistes des del cim.
Després de més de quatre hores caminant, incloent parades, cap un quart d’una del migdia arribem al cim del Tuc de Mulleres. Un modest tres mil que per nosaltres suposa una gran fita! Abraçada emotiva, fotos de rigor, petit descans per menjar i hidratar-se bé, identificar pics propers, etc…

Tuc de Mulleres (a la dreta)

Mar de granit

Encara queda la baixada, que fem per la mateixa via i que ens prenem amb calma assaborint cada pas i comentant algunes anècdotes del dia: les vistes del cim de l’Aneto amb prismàtics -semblava la Rambla en hora punta-, la companyia d’una parella de simpàtics i veterans muntanyecs asturians, els xiscles de les marmotes, com esquivar desenes de tifes de vaca, l’impressionant mar de granit, …

Vistes de l'Aneto des del cim del Mulleres

Fita cimera

Restes del desglaç al Ibons d'Escaleta

Tot ha sortit rodó i ja comencem a pensar en futures sortides. Potser un altre tres mil abans d’acabar l’estiu, la volta al Midi d’Ossau, el Pedraforca? La llista és llarga i les cames estan més fortes que mai!

Retrobament a Can Mansa (Arbolí) i Covallonga (La Mussara)

Dijous. 12am. A Salou cau un sol de justícia. No és la millor hora per sortir a escalar. És un suïcidi! Però he quedat amb el que va ser el meu sensei grimpaire –Dani- per fer unes vies tranquilament i que ell torni a tocar la roca després de més d’un any sense escalar.

Toca recauxutar els peus de gat Dani!

Tenim sort perquè a Arbolí els núvols van tapant el sol constantment i corre un aire ben fresc. Podem escalar al migdia sense suar. Increíble en ple agost…

Can Mansa és el sector escollit. Allà fem Esperó o fissura V, Més por que vergonya 6a i Nosespande V+. El Dani malgrat no haver escalat en molt de temps no ha perdut qualitats i supera amb honor les tres vies. La que dona més problemes de les tres és Nosespande, on els peus estan ben pulits als primers metres. El grau potser ja li queda una mica apretat i tot. Jo acabo donant-li un pegue en top rope a Botifarra a seques 6b però la trobo dura i no surt de cap manera.
Recollir trastos i a agafar energia al bar, que sense haver-ho previst xerrant xerrant recordem una via pendent des de fa temps. I per què no fer-la avui? Ens anem a fer la Covallonga a La Mussara!

Seguint aquest cartell arribarem directes al peu de la 'Covallonga'

La Covallonga és una via equipada de dos llargs d’uns 40m que es troba a la zona coneguda com “Antenes”. El primer llarg és per gaudir de l’escalada, pur plaer, no passa del IV+. Reunió en una cómode repissa. El segon llarg és espectacular. Bon pati, roca excel.lent i ressenyada com a V+ amb passos llargs en algun tram. La segona reunió la trobem al cim, que culmina en una espècie d’agulla amb forma de xampinyó. Les vistes des d’aquí són espectaculars amb les últimes llums del dia. Un grup de corbs ens saluda des d’una agulla propera mentres ens preparem pels descens.

El sensei a punt per atacar el primer llarg de la Covallonga

Antiga R2

Una via perfecta per iniciar-se en l’escalada de varis llargs. Ben protegida ens els passos més difícils del segon llarg i amb les reunions equipades per rapelar i cómodes per assegurar.
Acabem la jornada arribant quasi de nit al pàrking del sector comentant la jugada i ben contents d’haver tornat a escalar plegats. Espero que no tardem de nou un any en tornar a formar cordada sensei!

Els corbs ens vigilen

Posta de sol als cingles mussarencs

Marina 6b. Una història inacabada

Marina, Marina, Marina… Després dels pegues que t’he donat avui i no m’has fet ni cas. Bé, una mica potser sí, però tant et costava deixar-me arribar fins a la reunió? Estaves una mica arisca -com el cel- o potser era jo que no tenia el dia i després del primer i millor pegue m’hauria d’haver oblidat de tu fins un altre dia i tirar-li els trastos a una altra. M’hi he deixat la pell, els avantbraços i algun que altre cop a les cames i tu allà impassible. Però sóc tossut i tornaré aviat. Ho saps!
Aquesta tonteria que acabo d’escriure és la història d’amor-odi que tinc amb la via Marina 6b del sector El Cremat a Arbolí. Una via a la que havia donat un parell de pegues fa poc i que avui m’havia proposat apuntar a la llibreta i així fer el primer 6b. Ja sabia que no és bo obsessionar-se amb una via ni amb el seu grau –ni amb res a la vida!- i avui l’escalada m’ha donat una bona lliçó. Tot arribarà… Take it easy!

Llums...

... i ombres