diumenge, 1 d’agost del 2010

Marina 6b. Una història inacabada

Marina, Marina, Marina… Després dels pegues que t’he donat avui i no m’has fet ni cas. Bé, una mica potser sí, però tant et costava deixar-me arribar fins a la reunió? Estaves una mica arisca -com el cel- o potser era jo que no tenia el dia i després del primer i millor pegue m’hauria d’haver oblidat de tu fins un altre dia i tirar-li els trastos a una altra. M’hi he deixat la pell, els avantbraços i algun que altre cop a les cames i tu allà impassible. Però sóc tossut i tornaré aviat. Ho saps!
Aquesta tonteria que acabo d’escriure és la història d’amor-odi que tinc amb la via Marina 6b del sector El Cremat a Arbolí. Una via a la que havia donat un parell de pegues fa poc i que avui m’havia proposat apuntar a la llibreta i així fer el primer 6b. Ja sabia que no és bo obsessionar-se amb una via ni amb el seu grau –ni amb res a la vida!- i avui l’escalada m’ha donat una bona lliçó. Tot arribarà… Take it easy!

Llums...

... i ombres

2 comentaris:

  1. Alberto - harkaitz Kataluniar2 d’agost del 2010, a les 16:24

    Ánimo, no desistas...!!! Caerá tarde o temprano. Si fuera fácil que gracia tendría?

    ResponElimina
  2. gracias por los ánimos Alberto! pronto habrá otro pegue...

    ResponElimina