En imatges: (R)Evolution pedrizera

Finalment ha arribat el fred, i sembla que per quedar-se. Això vol dir que hi haurà bon tacte a la roca d’una vegada per totes, que no vegis quina manera de gastar magnesi els darrers dies...
Per començar el cap de setmana amb bon peu i humor un vídeo sobre La Pedriza i l’evolució de l’escalada en aquestes últimes dues dècades.

La blogosfera escaladora on fire!

“Como alcalde vuestro que soy os debo una explicación, y esa explicación que os debo, como alcalde vuestro que soy, os la voy a dar!” . Pepe Isbert a “Bienvenido Mr. Marshall”.

Aquests dies la blogosfera escaladora està on fire! després d’aparèixer en molts blogs comentaris com aquest (anònim per cert):

“Blogsdeescalada.com aprofita els continguts del teu bloc per guanyar pasta i tu sense enterar-te'n. Tu t'ho curres y ell se n'aprofita. Roba els teus posts i els edita en el seu site. Això és il·legal i demostra una falta de respecte pels continguts que tu has creat. La visita compta per ell i no per tu. Escriu-li un mail exigint-li que enllaci directament amb el teu blog i si no, que et doni de baixa del seu site. Entre tots fem. Entre tots podem. Volem enllaç directe a les nostres creacions.”

Jo ja feia un temps que estava mosca amb això de que blogsdeescalada.com no enllacés directament els blogs però ningú havia enllaçat el meu blog sense permís, jo mateix ho vaig demanar…

Després de rebre aquest comentari al blog, reflexionar, i llegir en altres blogs opinions sobre el mateix tema, ahir vaig decidir enviar un correu sol.licitant donar-me de baixa. Aquest matí s’ha fet efectiva .

El que passa és que donant-li més voltes i rellegint l’interessant post del PGB he acabat canviant d’opinió (i he canviat, tal i com explica, la configuració del RSS).

Entenc que a tots els que escribim un blog ens agrada que la gent el llegeixi -sinó no perdriem el temps piant, filosofant o penjant vídeos oi?-, ens deixi comentaris, que la informació pugui ser útil per altres escaladors… I ho fem perquè volem. Podem tenir més visites o menys però sempre hi ha algú a qui li interessen els continguts. Algú es guanya la vida amb això?

No sé quants calers guanya blogsdeescalada.com pel tràfic que té el web, i és veritat que aquest tràfic s’aconsegueix gràcies a la nostra feina, però al final a mi el que m’importa és que el màxim de gent possible pugui tenir accès al que es publica al blog i que en pugui treure un profit, i si fent servir aquest espai arribo a uns quants escaladors més ja em dono per satisfet. A veure si em tornen a donar d’alta…

I prou! No li donaré més voltes! Al final lo important és escalar, escalar i escalar!

16è Obert d'escalada de Vila-Seca

El proper diumenge 21 de novembre es celebrarà el 16è Obert d'escalada de Vila-Seca al rocòdrom del poliesportiu municipal. Organitzat per la secció de muntanya de l'Agrupació cultural de Vila-Seca aquest obert és un dels més veterans que es celebren al Camp de Tarragona.
Normalment el boulder és la disciplina escollida en la majoria d'oberts però aquest és diferent. Aquí l'escalada esportiva és protagonista.
La dinàmica és ben senzilla: 8 vies equipades expressament per l'ocasió a partir de 6a (dues en aquest grau) i fins a 8a, no hi ha límit d'intents per encadenar i guanya qui encadena més vies. Premis populars pel primer classificat en categoria masculina i femenina i sorteig de material entre tots els participants.
Aquí no importa si encadenes una via, dues o cap, el que compta és compartir un dia d'escalada diferent, conèixer gent, compartir batalletes, ... En definitiva, fer vida social escaladora.
El preu d'inscripció és de 10€ i es fa efectiu el mateix dia de l'obert. La festa comença a les 10h del matí i hi ha esmorzar per a tots els participants.
No faltarem a la cita!

"Fent el pajaritu" a Arbolí

“Fer el pajaritu”: Expressió utilitzada quan s’encadena poc –o res- però es vola molt.

Això és el que em va passar dissabte a Arbolí… Ja feia dies que no atacava cap 6b ni em trobava davant de cap via que es resistís més del normal.

Vam estar a Can Mansa, lloc que no m’agrada gaire perquè quasi totes les vies estan molt sobades, però haviem quedat allà amb més gent amb la que al final no vam escalar. Bé, la Raquel s’ho va currar i va posar les cintes a una de les vies que ens estava donant guerra.
L’Andreu va signar el retorn definitiu a l’escalada després d’uns quants mesos de letàrgia. Va tornar a escalar de primer encadenant sense problemes Eskanya V i va volar a E.H. Sukarra 6a lluitant el crux. Bon pegue! També va deixar quasi a punt Cabras rocosas 6a+.

Moments a peu de via (I)

Jo em vaig apuntar per fi E.H. Sukarra 6a després d’haver-la intentat fa molt de temps quan començava a escalar. A la guia li donen V+ però està molt sobada i té un pas duret per ser només un cinquè. Apa! Per part meva, recotada queda!

Després va arribar el show i em vaig dedicar a “fer el pajaritu” a Cabras rocosas 6a+. Via de continuïtat que segueix una estètica fissura a la primera secció i que acaba en curt tram de placa amb cantos relativament bons -si saps trobar-los-. Allunya molt el quart parabolt i el xapatge no és gaire cómode. Això em va fer volar dos cops i va minar la meva força mental. Un altre compte pendent.
Després ataco Moltes grasses 6b. Les forces ja flaquejen però malgrat això em planto just a sota de la reunió. Aquí les mans s’obren i tots els cantos semblen dolents. A més, quina calor feia al migdia! Excuses barates per justificar la caiguda a pocs moviments d’arribar a la cadena. No la vaig trobar molt dura i crec anant més fresc sortirà.

Moments a peu de via (II)

A destacar el primer intent d’encadenar un 7a per part del Roger provant Patchanka. Crec que no queda gaire lluny l’objectiu. Ànim!
En fi, una jornada molt motivant que va servir per curtir-se una mica més. Tot suma.

Dave MacLeod a Margalef

Buscant bones dosis de motivació pel cap de setmana he trobat un bon vídeo al blog de Dave MacLeod. La qualitat de les imatges no és gaire bona però aquí el que compta és l'escalada, i a sobre a una de les nostres escoles preferides: Margalef.
Segona ascensió de 403 8c que segons l'escocés ara podria ser 8c+ després de trencar-se una pressa clau. Bé, això no crec que ho poguem comprovar mai en persona...

Arbolí en un matí. Totxo Manu

Tornada a l’escalada esportiva després de dues incursions en el meravellós món de la via llarga que poc a poc em va robant el cor.
Només un matí per escalar, o sigui que toca una escola propera. Destí: Arbolí. Sector: Totxo Manu. Vies curtes ideals per una sessió amb el temps comptat. A més podrem practicar dos tipus d’escalada ben diferenciats: desplom i placa.
Mentres que tots els escaladors es concentren a sectors com Can Simiro, Can Mansa o El Duc nosaltres escalem ben tranquils en aquest totxo que tant ens agrada. Les vies et posen ràpid les piles, aquí s’escalfa amb només dos moviments i si ens fan cinc o sis més ja encadenes. Això sí, les vies s’han de lluitar que aquí no es regala res.

Les cintes ens desafien

Cadascú es marca els seus obejctius i en un moment tenim les cintes posades a quatre vies. Jo només m’apunto Pinxo y panxo 6a, una via de tres xapes desplomada amb molt de canto que ja havia provat en alguna ocasió. Avui per fi ha arribat l’encadenament. No és un estil d’escalada que se’m doni bé però les sessions de plafó entre setmana d’alguna cosa havien de servir! Després no queda pila pel desplom de dos xapes de Iosu possat el budriel 6a on m’equivoco després de xapar la segona i me’n vaig cap a l’esquerra on acaba una via més dura. El proper dia no fallo. Els companys tenen també les seves baralles particulars. El Marc és el primer dia que prova aquestes vies i això passa factura. El Roger deixa a punt 32 primaveras 6b+ per un atac futur.

Roger escala, Marc assegura

Per acabar la jornada res millor que una via de placa que es va resistir l’últim cop que vam estar aquí. Avui sense compassió, No embruteu la muntanya 6a+ ja està al sac. Deu metres d’escalada tècnica sobre pressa diminuta i punyetera amb un final que posa a prova el control mental just abans de poder xapar la reunió. Aquest és l’estil d’escalada que m’agrada.
Ara s'apropen dos caps de setmana on serà difícil trobar un forat per escapar-se a escalar. Espero trobar-lo que tinc ganes de començar a provar algun projecte més dur. Això es mou!

Wild One - A story of Philippe Ribiere (teaser)

En una tarda de sofà -descansant després d’una bona excursió per les muntanyes de Prades- he trobat per casualitat aquest vídeo…

Un teaser de cinc minuts de la pel.lícula Wild One que gira al voltant de la figura del carismàtic escalador francés Philippe Ribiere. Cinc minuts intensos i emocionants.

Wild One - a story of Philippe Ribiere /Teaser from Film IT on Vimeo.

Per cert, la productora del film, FilmIT, és la mateixa que fa un any va captivar i enamorar a més d’un amb Le tango vertical i que ara presenta en dvd Chalk&Chocolate amb la mateixa protagonista, Natalija Gros.