Blocant a La Mussara

Aquest cap de setmana decidim canviar la corda pel crash pad i ens anem cap a La Mussara a blocar. Només tenim fins al migdia per fer uns quants pegues i sembla que el dia aguantarà i no tastarem la pluja.

Els sectors estan dividits en dues grans zones al llarg dels kilòmetres 25 i 26 de la carretera que va cap a Prades. Hi han moltíssims problemes oberts!!

Racó del sector 7

Primer visitem el sector 7 per apuntar línies pel futur i després ja ens instal.lem al sector 5. Grau variat, apte per a tots els públics. Totes els problemes oberts en aquest sector es troben sobre grans onades de roca, algunes d’alçada considerable. Escalfem una mica i ens centrem en una travessa que ja haviem provat un temps enrera. Moviments molt macos sobre plans, regletes generoses i bidits, amb el pas més cabron a l’última secció. Li dediquem una bona estona però un cop més… no hi ha manera! Acabem ben inflats! Com solucionar aquest pas? El projecte queda pendent per una propera visita.

A la travessa 6a

Concentració abans del pas crític

Si voleu apropar-vos a aquesta zona de bloc trobareu les ressenyes al refugi de La Mussara.

La cantimplora també vesteix Factor 2

El proper cap de setmana posarem romb a Cabacés per fer un parell d’excursions i tornar a visitar la petita zona de bloc que hi ha a prop del poble. Un lloc màgic!

La Mussara, Arbolí i estoc

Per fi un dissabte en condicions! L’anticicló a sobre nostre ens fa gaudir d’un dia de sol i roca calenta.

Comencem la jornada al sector Primitiu a la zona de les antenes de La Mussara. Les vies fàcils estan molt sobades i el grau apretadet. Si no vas una mica sobrat tocar patir en alguns passos. Per posar-se les piles no està malament, no! Una de les vies més maques del sector, al menys estèticament parlant, és Laia 6a. Li donem uns quants pegues però no hi ha manera. No regalen res a La Mussara, mossegades de realitat…

Escalant a La Mussara (foto: J. Acer)

A nosaltres se’ns donen millor les vies d’Arbolí o sigui que cap al migdia decidim canviar d’escola.

Arribem passades les dues i anem directes a les parets de l’ermita de Sant Pau. Vies curtes i bastant bloqueres. Aquí tenim un dels nostres modestos projectes personals que és Bocamoll 6a. Ja tenim els passos més o menys assajats però l’última secció de la via està mullada per culpa de la neu que encara queda en algunes raconades i no hi ha manera d’encadenar. A més, un dels passos claus està just abans d’arribar a la cadena. Haurem d’esperar a la propera visita. Això sí, la motivació sempre ben alta!!

Bocamoll 6a vista des de el peu de via

Deixant de banda la roca, el projecte avança a poc a poc però sense pausa. Les samarretes s’estan venent força bé i algunes talles estan a prop d’esgotar-se. Ja només tenim en estoc unes poques L i una o dues M. A la botiga de muntanya Vivac i al boulder La Cova encara estan disponibles totes les talles. Aquesta bonança ens fa pensar de forma optimista en el futur i ja tenim mig definit el proper disseny. No sabem quant de temps pot tardar en estar a punt, esperem que no gaire… Des d’aquí anirem informant de tot el que vagi passant!

Aires patagònics

El proper mes de febrer per fi es complirà un somni pendent. Finalment viatjaré a la Patagònia!! En vint dies l’objectiu principal és fer el trekking de la ‘W’ a les Torres del Paine i després un trekking pels voltants del Fitz Roy i Cerro Torre. Entre mig una mica de turisme pur i dur amb l’obligada visita al glaciar Perito Moreno i fer boulder a El Chalten. Per acabar el viatge, tres dies a Buenos Aires per gaudir amb calma de l’estiu argentí.

Per endavant encara un mes i mig per preparar-ho tot i continuar escalant per aquí!

I tot just avui he trobat dos vídeos relacionats amb la Patagònia que val la pena veure.

El primer és de l’escalador de l’equip de Black Diamond Colin Haley escalant en solitari la Aguja Guillaumet. Està gravat amb una càmara instal.lada al casc de l’escalador, el que li dona una visió subjectiva a l’escalada que talla la respiració.

L’altre vídeo és cent per cent turístic però conté algunes imatges del Cerro Torre, Fitz Roy i altres paisatges de la zona de El Chalten que bé valen cinc minuts d’atenció.

Els dos vídeos els he trobat xafardejant el blog Camp Blog del Club Andino Mar de Plata, que per cert, té una foto d'un trio espectacular a la capçalera.

BD athlete Colin Haley wears a helmet camera during a solo ascent of Aguja Guillaumet in Patagonia from Black Diamond Equipment on Vimeo.

Alguns propòsits per el 2010

Entre aquest temps esbojarrat de desembre, una tendinitis collonera, els compromisos nadalencs i que el soci i company habitual de cordada està de viatge per Suïssa (esperem crònica a la tornada), aquest desembre la roca quasi quasi ni olorar-la. Quin monazo!
Per no perdre la motivació aquests dies he tornat a veure una de les pelis d’escalada de l’any, Between The Trees, el curt Could Be Worse -descobert gràcies al blog del Ferran Guerrero- i m’he marcat alguns propòsits per l’any que ja arriba: intentar pujar el grau un plus, o més, en esportiva i bloc; apuntar els projectes pendents a la llibreta; fer d’una vegada per totes alguna via llarga; córrer (i acabar) una mitja marató; algun tres mil a l’estiu no estaria malament; un viatge fanàtic per escalar non-stop; i… Uf! No acabaria! Queda una cosa… Que el projecte Factor 2 segueixi endavant i molt aviat poguem presentar nous dissenys! Fins ara tot va bé!
Molt bon any a tots!!

Els millors vídeos d'escalada del 2009

Cada any quan arriben aquestes dates apareixen muntanyes de llistes que intenten recopilar el millor de l’any. Llistes dels millors discos, les millors pel.lícules, els millors llibres, etc… Aquest exercici compilador sempre compta amb un alt grau de subjectivitat i clar, les polèmiques estan servides: que si aquest disc és boníssim i no surt per enlloc, que si aquest llibre és infumable i l’han posat entre els tres millors, etc … Mai plou al gust de tots!

Nosaltres no volem sentar càtedra, ni crear tendència, faltaria més! Només proposem una petita llista de vídeos d’escalada d’entre tots els que hem vist en aquest 2009. Deixem fora trailers i pel.lícules i ens centrem en clips/curtmetratges.

Aquests són els cinc escollits:

5. A bad day of Adam Ondra per Bernartwood

4. Kevin Jorgeson, Matt Segal & Alex Honnold send big on British grit per Black Diamond Equipment

3. La Comarca Night Club per Bowlder Films

2. Infinity Lane - Petzl Roctrip 09 per Petzl Crew

i en el número u...

1. Obsession per Chris Doyle

Per què 'Obsession'? Doncs perquè ens explica un somni, un desig, una obsessió ... per encadenar una via. I a sobre aquesta via és una llegenda: Action Directe -sobren els comentaris-. Perquè aquesta obsessió es pot extrapolar a qualsevol escalador, quan no para de pensar en un projecte i sap que no dormirà tranquil fins que no l'encadeni. No importa el grau ni fama de la via, només la il.lusió, la realització, la felicitat.

Un divendres qualsevol a Siurana

Un divendres sense haver d'anar a treballar? Això no es pot desaprofitar!
A les nou del matí hem anat cap a Siurana. No sabem si el fred ens deixarà escalar gaire però val la pena pujar només per veure tot el Priorat i les muntanyes de Prades nevades. I s'han complert les previsions... hem escalat poc poc!


Després de congelar-nos les mans tocant la roca hem recollit la corda i hem anat a fer un tomb per Siurana. Era com estar en un altre lloc, a un poblet dels Alps o dels Pirineus -per aquí no estem acostumats a nevades com les d'aquests dies-. Calma absoluta i paisatge enfarinat.

Unes quantes fotos i cap al bar del càmping a fer un té ben calent. Allà ens hem assabentat que el Patxi Usobiaga estava per allà. Hem tingut sort i l'hem trobat a Can Melafots. Ha sigut un plaer xerrar una estona amb ell i veure'l escalar. No hem resistit la tentació de fer-nos la foto fanàtica de rigor.
A veure si demà el fred afluixa i podem tibar de valent!

15è Obert d'escalada de Vila-Seca

Aquest post l'hauriem d'haver penjat fa uns dies però fins ara no haviem tingut les fotos per il.lustrar-lo. L'escalador és el Toni de la botiga de muntanya Vivac de Reus.


El passat 29 de novembre es va celebrar el 15è Obert d'escalada de Vila-Seca. Un obert diferent, popular i molt fanàtic. Sis vies per encadenar, del 6a a 7c, sense límit de pegues. Guanya qui encadena més vies. Aquest any es van emportar la primera plaça, tant en categoria masculina com femenina, una parella anglesa, que segurament escapant del mal temps que feia per les escoles properes van decidir passar el dia de forma diferent.

Gran nivell per part dels escaladors locals que van lluitar per encadenar el màxim possible de vies abans de complir el límit de temps.
Per acabar, entrega de premis i sorteig de material.
Nosaltres no vam escalar però vam aprofitar per muntar una petita paradeta i donar a conèixer el projecte. ;)