Skyliners, el documental

El passat dissabte Seb Montaz va publicar el documental Skyliners al seu videoblog. Deu minuts d’imatges espectaculars -d’aquelles que tallen la respiració- practicant highlining al cor dels Alps. Si us va agradar el trailer…

SKYLINERS - A Documentary by Seb Montaz from sébastien montaz-rosset on Vimeo.

Saturació a Siurana

Em sembla que mai havia vist tantes cordades escalant en un mateix sector! Dissabte patiem la massificació a Can Marges i diumenge a Grau dels Masets. Suposo que el pont de la Mercè va tenir part de culpa…
Quan passen aquestes coses cal prendre’s la jornada amb paciència i escalar el que es pugui, si et deixen clar! Perquè no serveix de gaire matinar per estar tranquil si de sobte apareixen de cop grups de vuit, nou, deu o més persones i envaeixen el sector en qüestió de segons. I tu que estaves fent un cinquè per escalfar et trobes que ja no podràs provar ni el 6a que comparteix reunió, ni el 6b de més enllà i que està a la teva llista de projectes, ni… Quina p****a!!!

Clàssiques

Com es posen d’acord per sortir a escalar tots junts? Serà culpa del Facebook o del Twitter? Realment els hi agrada escalar? Per què criden tant? On està el respecte? Ah! Com a mínim s’emportaran la brossa cap a casa no?
Es nota que estic cremat? Doncs no em vau veure la cara el diumenge a peu de via quan estava assegurant a un company que feia una via en top rope i quan encara no havia arribat a la reunió una cordada veïna es posava a escalar la mateixa via! Això a casa seva potser és normal però jo no ho havia vist en la vida, i espero que es quedi en una anècdota. Sense comentaris…

No hi han més cordes perquè no hi han més vies

El pas clau d'un 6b+? sense nom a Can Marges

Bé, després d’aquesta parrafada d’ira que necessitava compartir – i que hauria donat per uns quants centenars de paraules més- he de dir que vam poder encadenar alguna que altra via. Algunes ben maques com Black 6b o un 6a/+ sense nom amb regust alpí a Can Marges. Al mateix sector també vam provar una via graduada en 6b amb el plus no gaire clar i a la que jo li donaria sense dubtar. No va estar del tot malament al cap i a la fi. I al final el que realment importa no és si t’emportes una via, vuit o vuitanta sinó els bons moments amb els companys de cordada i com no… les birres post escalada.

La joguina estrella del proper Nadal: l'Exín Castillos muntanyenc!

Escalar a Arbolí. Vies fàcils a Can Mansa i altres sectors

Consultant les fonts de tràfic del blog he comprovat que hi ha molta gent que arriba fins aquí buscant informació sobre vies fàcils a Arbolí, principalment, o a altres escoles de la zona (Siurana, Mont-Ral,…). Recordo que quan vaig començar a escalar jo també buscava per internet aquest tipus d’informació i em va servir per complementar les dades que donen els llibres de ressenyes. Ara, en un acte de retorn sóc jo el que vol donar-vos algunes dades que potser us seran útils.
El motiu d’aquesta entrada doncs és donar referències de primera mà sobre els sectors i vies fàcils d’Arbolí. Si té bona acollida començaré una sèrie per cobrir altres zones, o sigui que tots els comentaris seran ben rebuts.

Els primers peus de gat... Que vaig jubilar ràpidament!

Arbolí és per molts dels escaladors de la província de Tarragona l’escola en la que van donar els seus primers passos verticals. La qualitat de la roca, el “grau amable” i una bona concentració de vies fàcils són alguns dels motius. Un dels sectors que compleix aquestes i altres premises és Can Mansa (també anomentat El Morral).

Can Mansa

Nombre de vies: 35.
Dificultat: de IV a 7b
Equipament: bo
Peu de via: cómode (apte per anar amb nens)
Aproximació: 5 minuts des del pàrking.
Orientació: sud amb zona boscosa a peu de via

La zona on trobareu la major concentració de vies fàcils és a la part dreta del sector. Hi han dos IV, dos IV+, dos V i un V+. Totes aquestes vies estan ben equipades i amb reunions en bon estat. Només hi ha un petit inconvenient: degut a que és una coneguda zona per la iniciació a l’escalada la majoria de vies estan molt sobades, sobretot en els primers metres.
Segons el meu parer les millors vies són: Eskanya V i Ninot IV+. Menció a banda per E.H. Sukarra V+, potser amb el grau una mica ajustat i no gaire recomanable si comencem a fer vies d’aquesta dificultat de primers. Ja he vist a unes quantes cordades passant-les magres.

Si busqueu una mica més de dificultat seguint la paret superior cap a l’esquerra trobareu una bona concretració de vies de cinquè i sisè grau que estan prou bé.

Aquest és un sector molt visitat i si no matineu normalment haureu d’esperar el vostre torn per escalar. Com a alternativa podem anar a sectors propers com La Carbonera o El Duc on també trobarem bones vies fàcils.

Top rope a Can Mansa (març 08)

La Carbonera

Nombre de vies: 15
Dificultat: IV a 7c+
Equipament: bo
Peu de via: cómode (apte per anar amb nens)
Aproximació: 5 minuts des del pàrking
Orientació: sud-est

Tram de paret que trobarem immediatament després de Can Mansa. La qualitat de la roca potser no és tan bona com al sector veí però és una bona opció si el sector està saturat. Hi han uns quants quarts perfectes per iniciació. Aquí us recomano escalar El kinto kinto V+. Una via de quasi vint metres que recorre una placa de roca excel.lent.

El Duc i Placa Duc

Nombre de vies: 19
Dificultat: V a 8ª
Equipament: bo
Peu de via: cómode (apte per anar amb nens)
Aproximació: 5 minuts des del pàrking
Orientació: sud-oest

Popular sector amb vies llargues i bona roca on quasi sempre trobareu algú escalant. Us recomano matinar si voleu escollir via.
En l’aproximació al sector, primer trobarem a la nostra esquerra la Placa Duc, un petit sector amb cinc vies: quatre IV i un IV+. Ben equipades i perfectes per descobrir l’escalada. Molt molt de canto!
Trobarem el sector principal una mica més avall a la nostra dreta. Vies llargues comparades amb Can Mansa amb roca molt bona i primers metres amb peus sobats, sobretot a les vies Bola de drap V, Pensaments porcs V+ i Entre pitus i flautes 6a. Res greu però que ens impedeixi escalar-les. Aquí us recomano: Bola de drap V, Ets un hilary V+ i una nova via sense nom just a l’esquerra de Truita en suc V+ graduada com a V+/6a, ideal per començar a descobrir com és això del sisè grau.

Vistes des de El Duc

Hi han altres sectors on escalar vies fàcils però és en aquests on trobareu la major concentració i així no us haureu de moure gaire de la zona.

Les ressenyes les podeu trobar a la guia (en constant actualització) que venen a Arbolí al bar l’Hostalet, també en venda a la botiga de muntanya Vivac a Reus, o a l’editada per Supercrack.

Ressenyes

Nota: tota la informació donada en aquest post és una apreciació personal i subjectiva. La informació que conté no es pot considerar suficient per iniciar-se en l’escalada. L’autor no es responsabilitza de les conseqüències que puguin derivar-se del mal ús de la informació que hi apareix.

Margalef. Can Torxa, Cingles del Molí i repetint a Can Pesafigues i Verdures

Benvinguts a una altra entrada sobre l’escola monotemàtica de l’estiu a Factor 2: Margalef. Tot i no ser la millor estació per escalar al Montsant a mi m’agrada portar la contrària (i evitar la massificació). Ara comença la temporada alta…
Aquest diumenge passat ja hi havia un tràfic considerable per la carretera que porta a l’embassament i els pàrkings començaven a estar plens. Als sectors amb aproximacions més curtes i amb ombra quasi s’havia de fer cua per escalar algunes vies. Just al límit…
Formem una cordada de tres amb convidat especial: José Manuel, el blogger Bombero de la Roca. La seva primera visita a Margalef, i no crec que sigui l’última!
Comencem a Can Torxa aprofitant que el sol encara no pica. Sector amb algunes de les vies més repetides de la zona. Escalfament amb Trumfus peluts V+ i després l’Escorpí 6a. En aquesta el José i el Roger la fan per l’entrada directa i així surt 6a+ amb un pas de bloc a l’inici. La calor ens fa fora.

Entrada a bloc a l'Escorpí directa 6a+

Ens anem cap a Can Pesafigues però passant per davant dels Cingles del Molí fem una curta parada per escalar Bon rotllo 6a. Un 6a suau perfecte per qui vulgui començar a provar vies d’aquest grau.
De camí a Pesafigues ja veiem unes quantes persones de “cara a la paret”. El sector està molt concorregut i no podrem provar dues vies que teniem en ment. Així que ens posem a Camborius 6a+. En aquesta no tinc bones sensacions mentres escalo i m’acabo penjant a mitja via. Té bons forats però la continuïtat pot amb mi aquest cop. No estic gaire fi malgrat que acabo arribant a la reunió. Els dos companys de cordada encadenen sense problemes.
Torn per Tasmanial devil 6b. Placa de forats i continuïtat com la veïna però amb una entrada punyetera i xapatge incómode de la segona xapa. No puc amb ella. El José i el Roger se l’emporten. Quin ritme porten aquest parell!

Això no és una carrera!

Trasllat a Can Verdures. Molta gent al sector però tenim sort i alguna de les vies que volem provar està lliure. Els tres 6b+ que hi han a l’inici del sector tenen fama de ser de lo millor de Margalef en aquest grau. Es mereixen un pegue doncs no? L’escollida es diu Krilín. Un via d’uns 20 metres de la que no puc opinar plenament perquè el crux a l’alçada del quart parabolt em va privar d’acabar-la i després de tres o quatre vols vaig dir prou. Això sí, aquests pocs metres em van encantar. Anant una mica més fresc crec que sortirà. Els companys triomfen i encadenen. Enhorabona! Tots dos opinen que és una via cinc estrelles. Si les altres dues són igual de bones em sembla que aquí ja hi ha feina per tot un matí. Sens dubte tornarem.

José a Krilín 6b+

Tornant cap al cotxe, i per acabar el dia, parem de nou als Cingles del Molí. Queden poques energies però sempre hi ha motivació per una via més. Segallosa 6a és l’objectiu. Una via molt maca amb canto i lleuger desplom. Recomanable també per iniciar-se en el 6a, que per cert ha sigut el grau estrella per mi durant el dia. Hauré d’anar més al plafó per pillar pila si vull encadenar el trio de Can Verdures!
Aquesta sí que l’encadenem els tres i és la guinda a un bon dia d’escalada. Noves amistats, bones vies, batalletes vàries i a sommiar amb propers projectes.

Final de jornada a Segallosa 6a

Slacklining (o com entrenar l'equilibri)

Poc després de començar a escalar –a finals d’agost del 2007- vaig decidir comprar un kit d’slackline per entrenar l’equilibri. Em va enganxar molt i muntava la cinta a un parc de darrera de casa moltes tardes. Al principi costava simplement posar-se de peu però li vaig pillar ràpid el punt i en pocs dies ja em feia tot el llarg de la línia. Els resultats a la roca eren evidents: millora en la tècnia de col.locació dels peus, bon control del centre de gravetat, etc. Si no ho heu provat mai ja sabeu…

Ara fa temps que no practico i hi han dies que ho trobo a faltar. S’haurà de tornar aviat al parc…

Aquesta petita batalleta és l’excusa per penjar un vídeo que acabo de veure i que m’ha deixat ben al.lucinat. Una colla d’experts en highlining liant-la a les Aiguilles du Diable (4.114), als alps francesos. I és només el trailer! La versió sencera de la pel.lícula Skyliners es podrà veure de forma gratuïta al videoblog de l’autor, Sebastien Montaz-Rosset, a partir del dia 25 de setembre. Un videoblog on trobareu aquest i altres vídeos de gran qualitat.

Skyliners Trailer from sébastien montaz-rosset on Vimeo.

Dissabte gris: ansietat i vídeos

Vaja, vaja… Sembla que la tardor s’adelanta uns quants dies! Quin dissabte més gris i apagat. La intenció avui era escalar però segurament la roca encara estarà mullada. Millor ho deixem per demà i anem sobre segur, que toca anar a Margalef un altre cop!

Com que això de no poder escalar quan ja ho tenies en ment provoca un estat d’ansietat preocupant m’he posat a veure vídeos per calmar-me una mica. I sense voler tots han sigut de boulder. Prefereixo els d’escalada esportiva, tradicional, big wall, … però un enllaç a portat a un altre.

El primer que he vist només fa dos dies que està penjat. El protagonitza Neil Hart, qui regenta la gíte Maisonbleau i que ens té acostumats a bons vídeos de boulder a Fontainebleau. Després de publicar durant molts mesos els vídeos Font dose ara es proposa encadenar tots els problemes de setè grau amb llançament del bosc. Comença la sèrie amb Part 1 of dyno dose. Molt molt fanàtic!

A través de blogsdeescalada.com he trobat un altre vídeo on el “lance” també és el protagonista. En aquest cas l’escenari és Corme a la Costa de Morte (Galícia) . Aquí: Escalada Fanática.

D’aquí ja m’he anat l'execel.lent canal Sofa Boulder i m’he fartat de vídeos! He acabat ben tip i satisfet! M’ha agradat molt l’últim que hi ha penjat: Vol. 1 The pain and the rain d’Ignasi Tarrazona. A banda de la innegable qualitat del vídeo destacar com lliga a la perfecció amb les imatges el tema de Jeff Mills “Imagine”. Bon gust, sí senyor!

I per acabar un problema mític del que segurament és el “lance” més famós de tota la península: Iberia 8a. Segur que més d’un el provarà la setmana que ve a la nova edició de Navalameca…

Boulder Iberia: 8a 2,55m de lance NAVALOSA from Rodri on Vimeo.

Margalef: Baobab, Can Pesafigues i Can Verdures

Margalef un altre cop. Els cants de sirena em porten de nou cap a l’escola estrella del Priorat. Aquest cop formant cordada amb l’Alexis, amb qui no coincidia des de finals de primavera.
Pensàvem que no faria tanta calor i que potser podriem escalar una estona al sol i tot però la temperatura apreta i un cop més s’ha de buscar l’ombra.
Comencem al sector Baobab on l’Alexis encadena sense problemes a vista les tres primeres vies del dia. Per mi és una mica dur començar escalfant amb Pain au chocolat 6a+ però ja havia fet les dues més fàcils del sector –Rastamama 6a i Casimiro V+- i no volia repertir-les. La primera secció de la via concentra la màxima dificultat i em tomba en vàries ocasions. Finalment puc acabar-la però queda pendent posar-li el punt vermell. Els tirats 6a+ sembla que s’ajusta millor al tipus de línies que se’m donen bé o sigui que no es pot fallar. Aquí els primers metres tornen a ser crucials i la tècnica de peus i equilibri és essencial. Passos finets i arribar a un canto salvador. A partir d’aquí a poc a poc cap a la reunió sense problemes. Un parell d’apunts interessants: com que en aquesta paret dona l’ombra pràcticament tot el dia la roca rellisca una miqueta en alguns trams encara que no impedeix gaudir de les vies al cent per cent. I potser és possible escalar amb pluja –si cau el gran diluvi no!- ja que la paret està rematada amb un sostre. És qüestió de comprovar-ho...

Mossegada preocupant a la corda. Dues opcions: tallar o renovar

Canviem de zona i ens anem cap al pantà per anar a Can Pesafigues. Encara que a les ressenyes s’apunta que hi ha ombra a partir de les 15h en algunes vies ja en trobarem a partir del migdia. L’Alexis torna a encadenar fàcilment un altre trio i deixa les cintes a Murdoc 6a+. M’explica que encara que desplomi una mica aniré trobant bon canto i que la via és molt bona. Efectivament la via és guapíssima però trobo a faltar una mica més de pila, m’entrtinc en un pas i caic. Quina ràbia! Anava molt bé fins aquí. Puc acabar-la però també la deixo pendent per una altra visita. Via imprescindible!
També estan les cintes posades a El Pesafigues 6b. Un estètic esperò lleugerament desplomat als primers metres i que després es converteix en una placa tècnica de forats. Passo bé la primera secció, repós bo més o menys a mitja via i atacar la placa. Important el bon joc de peus i trobar els millors forats. Arribo a la reunió fos però no s’escapa l’encadenament. Via espectacular! Una altra que no us podeu perdre. Un consell útil: l’últim parabolt té un xapatge una mica forçat i allargar la cinta pot ajudar –gràcies Alexis!-. Jo ja estic ben content amb la collita i malgrat haver escalat només quatre vies aquestes estan al meu límit de dificultat i no sé si podré fer gaire cosa més.
Trasllat a Can Verdures. El sector està molt concorregut ja que hi ha tot un grup de canalla del C.E.T.D.A. (Aragó). Què fort puja aquest jovent! Aquí l’Alexis vol provar Lobo López 7a. Setè amb entrada i pas a mitja via a bloc. Encadena al segon pegue. Amb aquesta ja en porta set per avui amb un grau mínim de 6a+. A veure si algun dia arribo a aquests registres que per mi són estratosfèrics…
La idea ara era atacar algun 6b+ a l’esquerra del sector que sembla ser que són boníssimes, però hi ha cua. Cap a la banda contrària doncs i l’atra cara de la moneda. Dos 6b ben estranys i que no m’han agradat gens. Ni tan sols he passat de la segona xapa. Raros raros!

Boniques marques a la roca que indiquen el nivell del pantà (octubre 09)

A les tres i pico l’humitat és acusada i decidim que ja n’hi ha prou per avui. Birra i bocata al refugi on consultem els nous sectors i vies equipades. El potencial sembla infinit.

Nota: com ja havia explicat en algun altre post sobre Margalef, he vist que hi han algunes vies que han pujat un plus la dificultat –fixant-me només en algunes de sisè grau-. Queden així: Brigada txocolata 6c (Can Torxa); La penya de l’espardenya i Ma llarga 6b (Can Mansettes) i Piernodoyuna 6b (Chorreras).

Escalant per la xarxa

Avui divendres la intenció era fer una sortida per escalar a Siurana o Arbolí però ha fallat el company de cordada…
I ara què faig? Com calmar les ànsies d’escalar? Una medicina que va bé en algunes ocasions consisteix en enxufar l’ordinador i començar a buscar per internet planes relacionades amb el món de l’escalada. Com a mínim no perdré la motivació!
Un bon recurs per descobrir noves planes web és fer servir StumbleUpon. A la configuració del meu perfil només hi ha una paraula clau: "climbing". Jeje!
Així que entre la recerca aleatòria de l’StumbleUpon i unes quantes webs que volia visitar ha sortit una bona selecció.
Alguns highlights de la sessió…
Primer m’he passat per totemcams.com per veure com són aquests nous friends d’última generació. Sembla ser que donaran guerra. Després he vist un bon vídeo de parcour. L’atzar m’ha portat al web del mític John Gill, concretament a un apartat on relata de forma extensa els origens del boulder. Bonica història. Des d’aquí he arribat a un article que explica com recuperar força als braços quan vas ben inflat. És curiós, i pràctic, descobrir que va bé sacsejar els braços tan cap a baix com cap a dalt (veure il.lustració). El proper dia ho comprovaré sobre el terreny.

Totem Cam en acció (foto via www.totemcams.com)

Sembla una bona tècnica de recuperació (via www.nicros.com)

Parada tècnica per reposar la vista i segona etapa de la sessió. Torno a clicar el botó màgic –stumble!- i em porta fins a una meravellosa foto de la cara oest de la zona de Meteora a Thessaly (Grècia). Des de Grècia he anat a parar a la plana del fotògraf Keith Ladzinski, que curiosament és l’autor de la foto de portada del número de setembre de Campo Base, on surt una entrevista al creador dels Totem Cams. Vaja, s’ha tancat un cercle! Bé, confesso que no ha sigut fruit de la casualitat al cent per cent, sinó m’hauria espantat i tot.

Per acabar aquest viatge escalador per la xarxa he vist un vídeo que van penjar fa uns dies a UKClimbing. Un grup d’escaladors britànics patrocinats per Wild Country en un roadtrip per Europa liats en un festival de primeres ascensions, offwidths, fissures, compromís, …

Pete and Tom's Big Euro Adventure from Wild Country on Vimeo.

Siurana. Can Marges dominical

El diumenge vam passar una tarda escalant a poques revolucions a Can Marges (Siurana). És difícil escollir quines vies vols fer en aquest sector perquè sempre hi ha molta gent escalant. Aproximació curta des del pàrking o des del càmping, ombra a la tarda i moltes vies de cinquè i sisè grau. Això sí, la majoria ben pulidetes! Veient el panorama ens ho prenem amb calma i surten a vista Fletxa V (V+ entrant directe) i Currupipi V. Bones vies per escalfar i buscar la calma a la part amagada del sector. Allà hi han un parell de 6a+ -sense nom- que fa temps m’havien recomanat i encara no havia tingut oportunitat de provar.

Roca sobada a Can Marges

La via de l’esquerra segueix un estètic diedre en la primera secció i acaba amb un tram de placa ben emocionant. Uns vint metres d’escalada que poden recordar en algun moment a la Jolly Jumper 6a (El Riu, Mont-Ral). El primer parabolt està una miqueta alt però s’arriba sense problemes per xapar.
Primer pegue del Roger i encadena a vista. Pegue del Marc en top rope i la treu bé. Arriba el meu torn i sento que escalo prou àgil el diedre i arribo bé a la placa. Dos passos més i arribaré a la cadena. Però aquest cop els nervis poden amb mi i un error al col.locar el peu dret em priva del rotpunkt. Amb la reunió als morros m’he donat un vol de plaer ben guapo! Ja està bé caure ja… Serveix per agafar confiança i aprendre a controlar les pulsacions en els moments crítics. No hi ha gaire temps per tornar-la a provar però el proper dia no perdono.
L’última ascensió de la tarda la fa el Roger al 6a+ de la dreta. Primer parabolt més alt que a l’altra via. Xapatge amb la canya per si les mosques. El triomfador de la jornada se l’apunta a vista i comenta que és més física que la veïna i que en l’última secció s’han de treballar bé els moviments. Bones referències i consells per un atac futur.

A xapar la primera...

Aquestes dues vies juntament amb un 6a que hi ha més cap a l’esquerra –escalat en una visita anterior- conformen un trio molt recomanable. Si esteu més forts podeu escalfar amb aquestes i provar els setens que hi han a la part central de la paret. Tenen un aspecte impressionant.
A sota d’aquesta paret hi ha un altre sector equipat que esperem catar aviat. Sis vies de sisè grau i cinc de setè que també poden donar per una bona sessió.
Molta roca i poc temps. C’est la vie!

Arbolí. Ermita de Sant Pau. Les sense nom

Les hores de llum solar comencen a minvar. S’apropa el final de l’estiu, però el mes de setembre regala unes tardes càlides –que no caloroses- i amb prou llum encara per apurar fins ben entrat el vespre. I res millor per gaudir de tot plegat que passar una tarda de dissabte a Arbolí escalant al sector de l’Ermita de Sant Pau.
Des de que es va publicar la guia d’escalades a Arbolí l’any 2002 s’han equipat un bon grapat de vies a la part dreta d’aquesta paret i alguna s’acabarà convertint en un dels objectius del dia.
Per no perdre els bons costums, i perquè la via ho val, comencem per Wolgrot, un dels 6a més macos d’Arbolí. Serveix de sobres per escalfar perquè la via posa les piles!

Vestigis del passat

Just a la dreta d’aquesta meravella de línea hi ha un trio de vies al que fa temps que li tenim ganes. La primera que cau, a vista, és Suprema de lluç 6a. Una altre absolutament recomanable. Entrada a bloc apretona i després gaudir del canto superant un petit sostre en la secció intermitja que li dona elegància i qualitat a la ruta.
El nou testiclamen 6a és molt semblant a la seva veïna però l’entrada és més bloquera. Si es resisteix podeu fer una “trampa” entrant per la dreta i fer una petita travessia senses problemes per xapar ja el segon parabolt. Moviments bonics i bon canto un altre cop.
Li toca el torn a Arrastrafregall 6a+. Per no ser menys que les dues companyes de paret aquesta té l’entrada més dura de les tres i a mi no em surt de cap de les maneres. El Roger després d’un parell d’intents supera el pas i encadena.

Tintura de romer: el secret del rotpunkt!

Portem bon ritme i volem provar Pulgar si tu 6b però… està ocupada. Llàstima, feia dies que la tenia en ment però avui no podrà ser. O sigui que toca buscar alternatives que per roca no serà!
Ens decidim per les “sense nom”. Dos 6a+ als que arribem seguint la paret cap a la dreta i deixant enrera la paret principal del sector. Dues vies curtes, dotze metres quatre parabolts, però que es veuen prou maques.
La via de l’esquerra és plaquera i té un pas morfològic just després de xapar la segona. Surt al segon pegue i quan ja coneixes les presses bones és una d’aquelles línies on deixes fluir els moviments per arribar fins a la reunió.
La via de la dreta segueix una fissura -bruta en algun tram- més o menys bona i també té un pas morfològic, molt més llarg que en l’altra per cert. Això farà que no pugui posar-li el punt vermell. Una altra que s’escapa avui.
La tarda no dona per més i en menys d’un quart es fa de nit. Hem anat “a preu fet” i ens emportem bons encadenaments cap a casa. Seguim motivats!

La boira envaiex la vall

Més imatges dels germans Pou a Panaroma 8c/500m

A l’espera de veure la versió completa de la pel.lícula continuen apareixent més imatges de l’escalada dels germans Pou a Panaroma 8c/500m. Sobren les paraules… Simplement impressionant!

Panaroma - The Climb from Damiano Levati on Vimeo.