Margalef: Baobab, Can Pesafigues i Can Verdures

Margalef un altre cop. Els cants de sirena em porten de nou cap a l’escola estrella del Priorat. Aquest cop formant cordada amb l’Alexis, amb qui no coincidia des de finals de primavera.
Pensàvem que no faria tanta calor i que potser podriem escalar una estona al sol i tot però la temperatura apreta i un cop més s’ha de buscar l’ombra.
Comencem al sector Baobab on l’Alexis encadena sense problemes a vista les tres primeres vies del dia. Per mi és una mica dur començar escalfant amb Pain au chocolat 6a+ però ja havia fet les dues més fàcils del sector –Rastamama 6a i Casimiro V+- i no volia repertir-les. La primera secció de la via concentra la màxima dificultat i em tomba en vàries ocasions. Finalment puc acabar-la però queda pendent posar-li el punt vermell. Els tirats 6a+ sembla que s’ajusta millor al tipus de línies que se’m donen bé o sigui que no es pot fallar. Aquí els primers metres tornen a ser crucials i la tècnica de peus i equilibri és essencial. Passos finets i arribar a un canto salvador. A partir d’aquí a poc a poc cap a la reunió sense problemes. Un parell d’apunts interessants: com que en aquesta paret dona l’ombra pràcticament tot el dia la roca rellisca una miqueta en alguns trams encara que no impedeix gaudir de les vies al cent per cent. I potser és possible escalar amb pluja –si cau el gran diluvi no!- ja que la paret està rematada amb un sostre. És qüestió de comprovar-ho...

Mossegada preocupant a la corda. Dues opcions: tallar o renovar

Canviem de zona i ens anem cap al pantà per anar a Can Pesafigues. Encara que a les ressenyes s’apunta que hi ha ombra a partir de les 15h en algunes vies ja en trobarem a partir del migdia. L’Alexis torna a encadenar fàcilment un altre trio i deixa les cintes a Murdoc 6a+. M’explica que encara que desplomi una mica aniré trobant bon canto i que la via és molt bona. Efectivament la via és guapíssima però trobo a faltar una mica més de pila, m’entrtinc en un pas i caic. Quina ràbia! Anava molt bé fins aquí. Puc acabar-la però també la deixo pendent per una altra visita. Via imprescindible!
També estan les cintes posades a El Pesafigues 6b. Un estètic esperò lleugerament desplomat als primers metres i que després es converteix en una placa tècnica de forats. Passo bé la primera secció, repós bo més o menys a mitja via i atacar la placa. Important el bon joc de peus i trobar els millors forats. Arribo a la reunió fos però no s’escapa l’encadenament. Via espectacular! Una altra que no us podeu perdre. Un consell útil: l’últim parabolt té un xapatge una mica forçat i allargar la cinta pot ajudar –gràcies Alexis!-. Jo ja estic ben content amb la collita i malgrat haver escalat només quatre vies aquestes estan al meu límit de dificultat i no sé si podré fer gaire cosa més.
Trasllat a Can Verdures. El sector està molt concorregut ja que hi ha tot un grup de canalla del C.E.T.D.A. (Aragó). Què fort puja aquest jovent! Aquí l’Alexis vol provar Lobo López 7a. Setè amb entrada i pas a mitja via a bloc. Encadena al segon pegue. Amb aquesta ja en porta set per avui amb un grau mínim de 6a+. A veure si algun dia arribo a aquests registres que per mi són estratosfèrics…
La idea ara era atacar algun 6b+ a l’esquerra del sector que sembla ser que són boníssimes, però hi ha cua. Cap a la banda contrària doncs i l’atra cara de la moneda. Dos 6b ben estranys i que no m’han agradat gens. Ni tan sols he passat de la segona xapa. Raros raros!

Boniques marques a la roca que indiquen el nivell del pantà (octubre 09)

A les tres i pico l’humitat és acusada i decidim que ja n’hi ha prou per avui. Birra i bocata al refugi on consultem els nous sectors i vies equipades. El potencial sembla infinit.

Nota: com ja havia explicat en algun altre post sobre Margalef, he vist que hi han algunes vies que han pujat un plus la dificultat –fixant-me només en algunes de sisè grau-. Queden així: Brigada txocolata 6c (Can Torxa); La penya de l’espardenya i Ma llarga 6b (Can Mansettes) i Piernodoyuna 6b (Chorreras).