Les hores de llum solar comencen a minvar. S’apropa el final de l’estiu, però el mes de setembre regala unes tardes càlides –que no caloroses- i amb prou llum encara per apurar fins ben entrat el vespre. I res millor per gaudir de tot plegat que passar una tarda de dissabte a Arbolí escalant al sector de l’Ermita de Sant Pau.
Des de que es va publicar la guia d’escalades a Arbolí l’any 2002 s’han equipat un bon grapat de vies a la part dreta d’aquesta paret i alguna s’acabarà convertint en un dels objectius del dia.
Per no perdre els bons costums, i perquè la via ho val, comencem per Wolgrot, un dels 6a més macos d’Arbolí. Serveix de sobres per escalfar perquè la via posa les piles!
Des de que es va publicar la guia d’escalades a Arbolí l’any 2002 s’han equipat un bon grapat de vies a la part dreta d’aquesta paret i alguna s’acabarà convertint en un dels objectius del dia.
Per no perdre els bons costums, i perquè la via ho val, comencem per Wolgrot, un dels 6a més macos d’Arbolí. Serveix de sobres per escalfar perquè la via posa les piles!
Vestigis del passatJust a la dreta d’aquesta meravella de línea hi ha un trio de vies al que fa temps que li tenim ganes. La primera que cau, a vista, és Suprema de lluç 6a. Una altre absolutament recomanable. Entrada a bloc apretona i després gaudir del canto superant un petit sostre en la secció intermitja que li dona elegància i qualitat a la ruta.
El nou testiclamen 6a és molt semblant a la seva veïna però l’entrada és més bloquera. Si es resisteix podeu fer una “trampa” entrant per la dreta i fer una petita travessia senses problemes per xapar ja el segon parabolt. Moviments bonics i bon canto un altre cop.
Li toca el torn a Arrastrafregall 6a+. Per no ser menys que les dues companyes de paret aquesta té l’entrada més dura de les tres i a mi no em surt de cap de les maneres. El Roger després d’un parell d’intents supera el pas i encadena.
El nou testiclamen 6a és molt semblant a la seva veïna però l’entrada és més bloquera. Si es resisteix podeu fer una “trampa” entrant per la dreta i fer una petita travessia senses problemes per xapar ja el segon parabolt. Moviments bonics i bon canto un altre cop.
Li toca el torn a Arrastrafregall 6a+. Per no ser menys que les dues companyes de paret aquesta té l’entrada més dura de les tres i a mi no em surt de cap de les maneres. El Roger després d’un parell d’intents supera el pas i encadena.
Tintura de romer: el secret del rotpunkt!Portem bon ritme i volem provar Pulgar si tu 6b però… està ocupada. Llàstima, feia dies que la tenia en ment però avui no podrà ser. O sigui que toca buscar alternatives que per roca no serà!
Ens decidim per les “sense nom”. Dos 6a+ als que arribem seguint la paret cap a la dreta i deixant enrera la paret principal del sector. Dues vies curtes, dotze metres quatre parabolts, però que es veuen prou maques.
La via de l’esquerra és plaquera i té un pas morfològic just després de xapar la segona. Surt al segon pegue i quan ja coneixes les presses bones és una d’aquelles línies on deixes fluir els moviments per arribar fins a la reunió.
La via de la dreta segueix una fissura -bruta en algun tram- més o menys bona i també té un pas morfològic, molt més llarg que en l’altra per cert. Això farà que no pugui posar-li el punt vermell. Una altra que s’escapa avui.
La tarda no dona per més i en menys d’un quart es fa de nit. Hem anat “a preu fet” i ens emportem bons encadenaments cap a casa. Seguim motivats!
Ens decidim per les “sense nom”. Dos 6a+ als que arribem seguint la paret cap a la dreta i deixant enrera la paret principal del sector. Dues vies curtes, dotze metres quatre parabolts, però que es veuen prou maques.
La via de l’esquerra és plaquera i té un pas morfològic just després de xapar la segona. Surt al segon pegue i quan ja coneixes les presses bones és una d’aquelles línies on deixes fluir els moviments per arribar fins a la reunió.
La via de la dreta segueix una fissura -bruta en algun tram- més o menys bona i també té un pas morfològic, molt més llarg que en l’altra per cert. Això farà que no pugui posar-li el punt vermell. Una altra que s’escapa avui.
La tarda no dona per més i en menys d’un quart es fa de nit. Hem anat “a preu fet” i ens emportem bons encadenaments cap a casa. Seguim motivats!
La boira envaiex la vall
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada