El diumenge vam passar una tarda escalant a poques revolucions a Can Marges (Siurana). És difícil escollir quines vies vols fer en aquest sector perquè sempre hi ha molta gent escalant. Aproximació curta des del pàrking o des del càmping, ombra a la tarda i moltes vies de cinquè i sisè grau. Això sí, la majoria ben pulidetes! Veient el panorama ens ho prenem amb calma i surten a vista Fletxa V (V+ entrant directe) i Currupipi V. Bones vies per escalfar i buscar la calma a la part amagada del sector. Allà hi han un parell de 6a+ -sense nom- que fa temps m’havien recomanat i encara no havia tingut oportunitat de provar.
Roca sobada a Can MargesLa via de l’esquerra segueix un estètic diedre en la primera secció i acaba amb un tram de placa ben emocionant. Uns vint metres d’escalada que poden recordar en algun moment a la Jolly Jumper 6a (El Riu, Mont-Ral). El primer parabolt està una miqueta alt però s’arriba sense problemes per xapar.
Primer pegue del Roger i encadena a vista. Pegue del Marc en top rope i la treu bé. Arriba el meu torn i sento que escalo prou àgil el diedre i arribo bé a la placa. Dos passos més i arribaré a la cadena. Però aquest cop els nervis poden amb mi i un error al col.locar el peu dret em priva del rotpunkt. Amb la reunió als morros m’he donat un vol de plaer ben guapo! Ja està bé caure ja… Serveix per agafar confiança i aprendre a controlar les pulsacions en els moments crítics. No hi ha gaire temps per tornar-la a provar però el proper dia no perdono.
L’última ascensió de la tarda la fa el Roger al 6a+ de la dreta. Primer parabolt més alt que a l’altra via. Xapatge amb la canya per si les mosques. El triomfador de la jornada se l’apunta a vista i comenta que és més física que la veïna i que en l’última secció s’han de treballar bé els moviments. Bones referències i consells per un atac futur.
Primer pegue del Roger i encadena a vista. Pegue del Marc en top rope i la treu bé. Arriba el meu torn i sento que escalo prou àgil el diedre i arribo bé a la placa. Dos passos més i arribaré a la cadena. Però aquest cop els nervis poden amb mi i un error al col.locar el peu dret em priva del rotpunkt. Amb la reunió als morros m’he donat un vol de plaer ben guapo! Ja està bé caure ja… Serveix per agafar confiança i aprendre a controlar les pulsacions en els moments crítics. No hi ha gaire temps per tornar-la a provar però el proper dia no perdono.
L’última ascensió de la tarda la fa el Roger al 6a+ de la dreta. Primer parabolt més alt que a l’altra via. Xapatge amb la canya per si les mosques. El triomfador de la jornada se l’apunta a vista i comenta que és més física que la veïna i que en l’última secció s’han de treballar bé els moviments. Bones referències i consells per un atac futur.
A xapar la primera...Aquestes dues vies juntament amb un 6a que hi ha més cap a l’esquerra –escalat en una visita anterior- conformen un trio molt recomanable. Si esteu més forts podeu escalfar amb aquestes i provar els setens que hi han a la part central de la paret. Tenen un aspecte impressionant.
A sota d’aquesta paret hi ha un altre sector equipat que esperem catar aviat. Sis vies de sisè grau i cinc de setè que també poden donar per una bona sessió.
Molta roca i poc temps. C’est la vie!
A sota d’aquesta paret hi ha un altre sector equipat que esperem catar aviat. Sis vies de sisè grau i cinc de setè que també poden donar per una bona sessió.
Molta roca i poc temps. C’est la vie!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada